La primera part de la centenària celebració ha permès conèixer la història i la intervenció a l’emblemàtic espai verd, que és Bé Cultural d’Interès Local
Matinal al Parc Municipal de Moià per la Festa de l'Arbre Fruiter / Oscar Bayona
David Bricollé
Moià17 D’AG. 2025 13:45Actualitzada 17 D’AG. 2025 13:46
Els moianesos han pogut redescobrir un Parc Municipal de Moià que és un dels orgulls de la població i que en els darrers dos anys ha estat objecte d’un progressiu procés de posada al dia. Escenari habitual d’actes diversos, aquest diumenge al matí hi han fet cap desenes de persones que han pres part en les diverses activitats que s’hi han organitzat amb motiu de la primera part d’un esdeveniment que enguany ha compleix120 anys d’història, la Festa de l’Arbre Fruiter.
Un dels principals al·licients ha estat l’itinerari històric i cultural que ha permès als visitants descobrir, des de l’inici a la font del Lleó, la trajectòria, els racons i les curiositats d’aquest espai emblemàtic. La ruta ha estat guiada i comentada per l’interior del parc l’han conduït Ramon Tarter, tècnic de Cultura de l’Ajuntament, i l’enginyer agrícola responsable de la gestió dels espais verds al municipi, Xavier Serrano, i ha comptat amb l’acompanyament de les Joventuts Musicals. A més de l’itinerari, l’activitat al parc s’ha completat amb una matinal de jocs de taula a càrrec de l’entitat Caldaus, i el concurs de dibuix infantil Miquel Lerín i Maria Vilardell.
El parc municipal de Moià és una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya que l’any 2022 es va declarar bé cultural d’interès local, com un punt de partida per actualitzar, regular i potenciar l’espai. El parc té una extensió de 17.702 m2 en els quals es distribueixen dues glorietes neoclàssiques, una font modernista, monuments commemoratius (un dels quals de l’escultor Josep Clarà dedicat al tenor moianès Francesc Viñas), un pou barroc, un estany amb una font de circuit tancat, camins i vegetació amb arbres centenaris de mida monumental.
Després dels treballs de conservació i manteniment que s’hi van dur a terme l’any passat, una vegada declarat com a bé cultural d’interès local, l’espai s’ha continuat millorant en la part vegetal. Recentment, s’han reforçat les alineacions d’arbres del jardí original, com els castanyers d’índies i els til·lers. També s’han reposat alguns arbres desapareguts, com la sequoia i el cedre del Líban, i s’han plantat altres espècies com l’avet pinsapo, els àlbers i els cirerers Kazan, que complementen els arbres ja existents.
El terreny fa dos nivells als quals s’accedeix per dos accessos, un al nord per la plaça Pare Sagrera i l’altre al sud, per la plaça del Moianès, a prop de la carretera de Manresa, on hi ha les instal·lacions infantils i l’escenari on es realitzen concerts i esdeveniments.
Antic jardí particular
El parc de Moià és municipal des del 1935. En els seus orígens va ser el jardí de la finca particular de Josep Coma, paraire de professió i home de negocis, que va morir el 1915. L’industrial moianès va engrandir les possessions de casa seva, cal Cristo, amb la compra l’any 1873 de diverses peces de terra que constituïren el seu jardí.
Després de la mort de Coma, el 1915, el parc va passar a l’Escola Pia, que anys després el va llogar com a casa d’estiueig a la família Ziegler. Entre els anys 1933-1935 es va formalitzar la compra del parc, promoguda per l’Associació Pro Monument a Francesc Viñas, i després de la guerra va passar a propietat municipal. D’aquesta manera, l’any 1934 es va inaugurar i per primera vegada s’hi va celebrar la Festa de l’Arbre Fruiter. Des del juliol de 1935 el parc es va obrir al públic, i s’ha convertit en un espai social, de festa i d’activitat popular, on s’hi ha alçat la biblioteca i altres serveis de caràcter cultural i social.
17 agost 2025