El moianès ja ha completat més del 40% del repte solidari contra l’ELA i destaca la bona acollida que està tenint entre la població nord-americana
Segon mes d'Enric Casacuberta a la Ruta 66 / Ruta 66 per l'ELA
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
Ariadna Gombau
Moià05 NOV 2026 6:25Actualitzada 05 NOV 2026 7:51
Enric Casacuberta, que està recorrent la Ruta 66 per recaptar el màxim de fons possible per a la lluita contra l’ELA, acaba de complir dos mesos de repte i ja ha superat els 1.500 quilòmetres i el miler de milles. De fet, a hores d’ara ja deu rondar els 1.700 quilòmetres, cosa que significa que ha completat més del 40% del recorregut. Acaba de deixar enrere Oklahoma, l’estat amb més quilòmetres de tot el trajecte, per entrar a Texas. El corredor, que el passat 25 d’octubre va celebrar el seu 62è aniversari, assegura que es troba molt bé, tant físicament com mentalment, i destaca el gran suport que està rebent per part de la població nord-americana.
El moianès preveu arribar a l’equador del repte la setmana vinent, coincidint precisament amb el centenari de la Ruta 66. Segurament, en aquell moment es trobarà a Amarillo. L'atleta explica que ha millorat el ritme des que va començar i que, per aquest motiu, "he avançat gairebé dues etapes, que me les guardo per si algun dia no em trobo bé". De fet, fa uns dies es va llevar amb dècimes de febre i va haver de prendre’s una jornada de descans. Aquesta setmana, la seva mitjana se situa al voltant dels 5 minuts i 30 segons per quilòmetre. Durant el primer mes, en canvi, el ritme se situava més aviat per sobre dels sis minuts.
Quan va presentar el repte, molts el consideraven una aventura d’una dificultat considerable, especialment tenint en compte l’edat del corredor. Amb el pas dels dies, però, els seguidors cada vegada estan més sorpresos per la fortalesa de Casacuberta, tant física com mental. Ell mateix també n’està sorprès: "Estic superant les meves pròpies expectatives. No pensava estar tan bé a aquestes altures". Des de Zenit, el centre que s’ha encarregat d’entrenar-lo durant dos anys, li asseguren que "portava una preparació molt ben feta". Tot i això, fins que no ha començat l’aventura no s’han esvaït tots els dubtes: "Suposo que hi ha tantes ganes i il·lusió que tot va com un coet", assegura.
Cada jornada li deixa alguna història per explicar, des d’ensurts amb animals fins a trobades amb persones que s’han interessat pel projecte i que, fins i tot, l’han volgut acompanyar durant algun tram. "Em trobo molta gent fantàstica", afirma. També s’ha adonat que cada vegada hi ha més persones que el reconeixen arran de la seva aparició als mitjans de comunicació, que estan oferint una àmplia cobertura de l’aventura. Alguns conductors, quan el veuen passar, el saluden des dels vehicles: "Em toquen el clàxon i criden 'Run, Enric, run'" (Corre, Enric, corre).
La sensació és que el moianès coneix cada dia desenes de persones i descobreix històries interessants. "A la gent li agrada molt el projecte i sempre que poden ajuden. Ha tingut molt bona rebuda", explica. Fins i tot, a banda de signar un cotxe clàssic, s’ha trobat amb persones que li demanen autògrafs i fotografies. "Em fa il·lusió i una mica de vergonya, també", confessa.
Una de les anècdotes més curioses va tenir lloc a Luther, on va acabar la seva 54a jornada. Aquell dia va parar a dinar en una food truck d’hamburgueses i va explicar el repte al propietari del negoci, amb qui va fer bona amistat. Dos dies després, quan ja s’acostava a Oklahoma City, l’home el va reconèixer des del cotxe, on viatjava amb la seva dona, i tots dos van començar a animar-lo. Això també li passa als principals punts d’aturada obligatòria de la Ruta 66, com ara el Blue Whale of Catoosa, on els treballadors i responsables dels establiments de seguida saben qui és.
En les converses amb Casacuberta, una de les qüestions que més el sorprèn és, precisament, la gran acollida que té als Estats Units. Els mitjans de comunicació de les zones per on passa, particulars, amants de la Ruta 66 i entitats vinculades a la investigació de l’ELA s’estan bolcant en el projecte. Una d’aquestes organitzacions és Route 66 Marathon, que està preparant, amb motiu de la seva arribada a Albuquerque (Nou Mèxic), un acte de rebuda i curses de cinc quilòmetres per a la canalla, en les quals també participarà el moianès.
El corredor també ha rebut el reconeixement de Randall Smalley, propietari de Cruise America, l’empresa que li ha llogat l’autocaravana i que disposa d’una flota de més de 4.000 vehicles. "Vam tenir un petit problema, li vam trucar i ens va enviar de seguida un tècnic", explica. Smalley, a més, té previst anar a rebre’l quan arribi a Los Angeles, el punt final de l’aventura.
Un aniversari especial
El repte va començar quan tenia 61 anys, però encara havia de celebrar l’aniversari. El passat 25 d’octubre va fer 62 anys i l’endemà va rebre una visita molt especial: la de Ben Luschen, periodista de l’Oklahoma Today Show, que ja l’havia entrevistat uns mesos abans. El va anar a trobar al càmping on passava la nit a Oklahoma City, li va fer un regal i li va transmetre ànims i força per continuar.
Curiosament, aquell mateix allotjament també estava d’aniversari: celebrava dues dècades de vida i ho commemorava amb música en directe d’un grup de country. "Em van treure allà davant per explicar què estem fent", recorda el moianès. Tot seguit, se li va acostar un home imponent, "un paio molt gran", que anava amb el seu fill petit. L’home va començar a explicar-li al nen què estava fent el corredor i li va remarcar que ho feia per ajudar els altres, sense cap ànim de lucre, i que havia de ser un exemple per a ell. "Em va emocionar", explica. L’home, a més, també va fer una donació al projecte.
Precisament, les aportacions econòmiques són l’aspecte que més costa d’impulsar. "Anem recaptant, però hi hem d’insistir", admet. Malgrat això, Casacuberta recorda que l’objectiu de l’aventura no és únicament aconseguir diners, sinó també donar visibilitat a la malaltia. I, en aquest sentit, considera que el repte està superant totes les expectatives.
Texas, un nou estat i nous reptes
Ahir mateix, el corredor va arribar a Texas. En aquest estat comencen a aparèixer zones desèrtiques i alguns trams en què la Ruta 66 ja no conserva el traçat original. Això converteix la planificació de les etapes en una aventura afegida, ja que el moianès segueix el recorregut a través d’imatges de satèl·lit, però sovint la realitat sobre el terreny és molt diferent del que mostren. Una de les qüestions que més el preocupa és trobar espais on poder aturar l’autocaravana, que idealment l’espera cada cinc quilòmetres per facilitar-li aigua i suplements.
Pel que fa a la meteorologia, sembla que les temperatures li donen una mica de treva després d’un inici de repte complicat per l’elevada sensació tèrmica. La pluja també ha fet acte de presència, però no és un fenomen que l’espanti. Les tempestes elèctriques, en canvi, sí que li generen més respecte.
Quan deixi enrere Texas, entrarà a Nou Mèxic, un dels estats més complicats. És allà on trobarà els trams més desèrtics i haurà de conviure amb una nova amenaça: les serps de cascavell. "Hi ha un parell d’etapes que tinc marcades en vermell", explica.
Amb més del 40% del repte completat, unes sensacions físiques i mentals immillorables i una experiència humana que no deixa de sorprendre’l, Casacuberta està gaudint al màxim de l’aventura. I, malgrat els reptes que encara té al davant, ho té clar: "Si no passa una desgràcia, ho farem".
5 novembre 2026