El dipòsit de Bufalvent ha establert el 2024 un nou rècord a la baixa d’aportació de deixalles, per sota de les 44.000 tones, que són 31.000 menys que el 2000, quan es va tocar sostre
Màquines treballant al dipòsit controlat de Bufalvent / CONSORCI DE RESIDUS
David Bricollé
Manresa 19 FEB 2025 6:25 Actualitzada 19 FEB 2025 8:22
Els municipis del Bages i la meitat dels del Moianès han establert un nou rècord a la baixa que és, alhora, una xifra absolutament positiva. El 2024 ha estat l’any que menys residus han portat al dipòsit controlat de Bufalvent (Manresa) en tota la seva història. Un fet que té un factor clau que el fa possible: l’augment dels percentatges de reciclatge, empès sobretot pels nous sistemes de recollida implantats en els últims anys als municipis, que fan que cada cop siguin menys les quantitats de deixalles que tenen un destí finalista. És a dir, l’abocador.
El Consorci del Bages per a la Gestió de Residus, que és el que gestiona les instal·lacions de Bufalvent, té un registre del dipòsit amb dades equiparables des del 1995. I l’evolució és prou eloqüent, com es pot veure en la gràfica adjunta. 
L'evolució de les deixalles portades a l'abocador durant 30 anys / EQUIP D'INFOGRAFIA
El 2024 s’ha tancat amb un total de 43.493 tones que han anat a parar a l’abocador (una mitjana de 118 tones diàries). Això suposa un total de 1.112 tones menys que l’any anterior, una reducció del 2,4%.
Són deixalles provinents d’un total de 35 municipis, els que s’aglutinen sota el paraigua del consorci: els 30 del Bages i 5 del Moianès (els que fins al 2015 havien format part del Bages).
Però aquesta xifra global per sota les 44.000 tones portades a l’abocador pren sobretot més sentit emmarcades en el context més global d’aquests 30 anys de registres equiparables i comparables. La dada més contundent és la comparació amb l’any que el dipòsit va tocar sostre en el volum de residus rebuts. Fet que es va donar fa justament fa 25 anys, el 2000. Aquell any van anar a parar a l’abocador gairebé 75.000 tones de deixalles. Dues dècades i mitja després, aquest volum s’ha reduït pràcticament el 42%. Són 31.000 totes menys les que s’hi porten ara, tenint en compte la dada d’aquest últim any.
Evolució constant a la baixa
Des de llavors, tret de sis repunts molt lleugers, la tendència a la baixa ha estat progressiva i constant. El 2003, la quantitat de deixalles portades al dipòsit controlat ja es va aconseguir situar per sota de les 70.000 tones (68.155). Només van passar cinc anys més per situar-se per sota de les 60.000 (va ser el 2008, amb 58.428 tones). I en només quatre anys (2012) es va trencar a la baixa el llindar de les 50.000, que ja no s’ha superat en cap moment.
També per constatar aquesta evolució progressiva però evident, ja que es compleixen 30 anys justos d’aquests registres homologables, podem veure les mitjanes per dècades. Del 1995 al 2004, el dipòsit controlat de Bufalvent va rebre una mitjana anual de pràcticament 70.000 tones de deixalles (69.491). A la dècada següent, del 2005 al 2014, la mitjana anual ja es va situar en gairebé 20.000 tones menys (50.415). I en aquesta última, des del 2015 fins a aquest 2024 ja tancat, la mitjana s’ha reduït a 47.962 tones de residus l’any que tenen aquesta destinació finalista.
Aquesta reducció clara i evident té encara més valor si es té present que, en aquest mateix període de 30 anys que abracen les xifres de l’abocador, la població dels municipis que hi porten les seves deixalles ha crescut de més del 20%. Uns 35.000 habitants més, el que vol dir una proporció molt més elevada de generadors de deixalles. Cal tenir present que, amb dades del 2023 de l’Agència de Residus de Catalunya, de mitjana cada bagenc va generar 1,16 quilos de residus cada dia de l’any.
Allargar la vida de l'abocador
Aquesta rebaixa progressiva de la quantitat de deixalles que es converteixen directament en rebuig comporta, alhora, allargar la vida útil de l’abocador.
L’any 2020 es calculava que en aquell moment l'abocador de Bufalvent podia tenir uns 15 anys de vida, tenint en compte la capacitat total calculada i la quantitat que llavors s’hi abocava (eren gairebé 50.000 tones, pràcticament el 13% més que aquest 2024). Alhora, es posava ja de manifest que una aposta de tota la comarca pel reciclatge li podia allargar la vida encara 30 anys més, fins a un total de 45.
I, de fet, en una entrevista concedida a Regió7 l’estiu passat per l’actual gerent del Consorci, Xavier Bosch, destacava el fet que «tenir resolta la gestió de residus en un àmbit com és el del Consorci és un tema estratègic de territori, que hi ha poques comarques que tinguin tan ben resolt com té, en aquests moments, el Bages i part del Moianès, amb la perspectiva d'un dipòsit controlat que té desenes d'anys al davant». I en aquest punt hi afegia que «si a això i ajuntem els canvis de model, més la planta de valorització de tractament previ a l'abocador, ens ofereixen perspectives de vida útil de, pràcticament, 50 anys».
19 febrer 2025