La Generalitat haurà de valorar la idoneïtat del projecte, considerat pioner a Catalunya, i l'ajuntament en destaca l'impacte econòmic i social
Un fons d’inversió xinès vol construir un cementiri multiconfessional a Monistrol de Calders (Moianès), i ara la Generalitat, mitjançant Urbanisme, haurà de valorar si el projecte és adequat. És tracta d’una iniciativa pionera a Catalunya. D’una finca de 58,7 hectàrees, el 56% es destinarà al cementiri —amb un màxim de 80.000 unitats entre nínxols, tombes, panteons i columbaris— i el 38% es mantindrà d’espai forestal. L’avantprojecte preveu la restauració d’una masia en mal estat i la millora de les pinedes i camins antics. L’ajuntament considera que, a més de recuperar una finca en desús, el projecte serà un “revulsiu” econòmic i social per a la zona.
Els promotors presenten el projecte com un parc-santuari destinat a atendre la necessitat creixent de la comunitat xinesa resident a Catalunya de tenir un espai funerari d’acord amb els seus principis tradicionals, com la integració amb la natura i el fengshui. L’espai també serà obert a altres confessions.
El projecte segueix el procés administratiu. Aquest estiu han presentat a l’ajuntament l’avantprojecte, que inclou una memòria ambiental i delimita els usos de la finca de la masia de la Pahissa, actualment ocupada i amb un litigi obert. El fons xinès n’és el propietari. Dels més de 587.400 m², 329.000 m² seran per al cementiri, uns 34.253 m² per a serveis generals (la masia, el 6%) i la resta, 223.900 m² (38%) és espai forestal, incloent-hi una pineda mediterrània. També és previst un aparcament per a vehicles.
Segons la memòria, el disseny crearà espais “tranquils i de reflexió” integrats en el paisatge per reduir-ne l’impacte. Inclourà zones enjardinades, bosc i la recuperació d’antics camins i pedra seca. L’ajuntament valora positivament la recuperació de camins que ara resten tancats al públic. El projecte es veu com una “oportunitat” per rehabilitar la masia i el bosc, espais extensos avui en desús, i es preveu avançar en eficiència energètica i l’ús racional de l’aigua.
En un municipi de 750 habitants, acollir el primer cementiri d’aquestes característiques pot ser un “revulsiu econòmic i social” i una oportunitat per donar projecció a Monistrol de Calders. “Volem dinamitzar el municipi”, explica el batlle, Artur Argelaguer, que defensa que sense inversions “un poble no pot progressar”. En els darrers anys han constatat l’estancament de l’atur i el tancament de comerços. D’ençà que es parla del cementiri, s’han reactivat els lloguers i la venda de finques. “Ha crescut la demanda, i he parlat amb propietaris interessats a invertir al poble”, assegura.
El batlle reconeix que “no vindran grans indústries” a Monistrol de Calders: “Tenim una carretera plena de corbes”, però gaudeixen d’una alta qualitat de vida per l’entorn forestal.
Argelaguer explica que els promotors els van dir que feia anys que buscaven terrenys arreu de Catalunya, i que els va interessar l’orografia de la zona perquè s’assembla molt a la regió de Qingtian, d’on provenen majoritàriament els residents xinesos a Catalunya. Al poble no hi ha cap veí d’origen xinès, però són a mitja hora de Manresa, on la comunitat xinesa és important.
10 setembre 2025