16/05/2023
Moià
Autet, de 50 anys, és cap de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia. Coordina el postgrau de la UVic en Malaltia Mental i professora del màster de Psicopatologia Infantil i Juvenil de la UAB.
Autet, de 50 anys, és cap de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia. Coordina el postgrau de la UVic en Malaltia Mental i professora del màster de Psicopatologia Infantil i Juvenil de la UAB.
És moianesa de soca-rel, podríem dir?
Vaig créixer en aquesta plaça [la Major de Moià], que abans era de sorra! [riu]
De petita ja tenia interès per la ment humana?
El primer cop que vaig llegir Freud tenia 12 o 13 anys. Ho recordo perfectament.
Ve de família amb tradició de metges?
Cap ni un! De fet, jo devia ser una nena força peculiar, amb interessos poc habituals d’acord amb l’edat.
Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en psiquiatria. Quin camí professional va seguir després?
Vaig fer la residència i després vaig estar uns mesos fora, a Anglaterra, perquè en aquell moment aquí no hi havia l’especialitat de psiquiatria infantil i de l’adolescent. La major part de temps he treballat amb infants i he fet molta clínica. Darrerament, he anat assumint més funcions de gestió: estic treballant com a assessora experta al Departament de Salut i porto la direcció de salut mental d’Althaia, però a mi m’agrada molt la clínica.
Vaig créixer en aquesta plaça [la Major de Moià], que abans era de sorra! [riu]
De petita ja tenia interès per la ment humana?
El primer cop que vaig llegir Freud tenia 12 o 13 anys. Ho recordo perfectament.
Ve de família amb tradició de metges?
Cap ni un! De fet, jo devia ser una nena força peculiar, amb interessos poc habituals d’acord amb l’edat.
Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en psiquiatria. Quin camí professional va seguir després?
Vaig fer la residència i després vaig estar uns mesos fora, a Anglaterra, perquè en aquell moment aquí no hi havia l’especialitat de psiquiatria infantil i de l’adolescent. La major part de temps he treballat amb infants i he fet molta clínica. Darrerament, he anat assumint més funcions de gestió: estic treballant com a assessora experta al Departament de Salut i porto la direcció de salut mental d’Althaia, però a mi m’agrada molt la clínica.
Què implica aquest últim càrrec?
Cobrim el Moianès, el Bages, el Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya i tenim una unitat d’hospitalització d’adults amb 24 llits d’aguts i 15 de subaguts, 10 d’ingrés complet d’infantil i hospitals de dia. També oferim servei de consulta externa.
És el centre de referència pel que fa a salut mental en aquestes comarques. Vostè el dirigeix des del 2008?
Des de llavors porto la part d’infantil i juvenil, i fa quatre anys que coordino tota la direcció de salut mental.
Quin és el gran problema de salut mental que afecta els joves? Les xarxes socials?
Els problemes complexos normalment són multifactorials. És molt difícil buscar un sol factor i segur que no seria exacte, però sí que comparteixo que l’accés a internet està condicionant la societat que tenim. Hi ha molts estudis que demostren que l’exposició a les xarxes condiciona el desenvolupament del cervell. Veiem poca tolerància a la frustració, a l’espera, molta impulsivitat, dificultat per parar atenció, mantenir-la… Tot això condiciona la manera com els infants i joves actuen envers el món.
Com s’hauria de tractar o resoldre?
Des del Departament de Salut de la Generalitat i la direcció de drogodependència estem en procés d’estudi. No tenim una resposta clara, però la dependència de les noves tecnologies serà un dels grans reptes dels propers anys. Hem de trobar la manera de conviure-hi, ja que ens aporten molt, però també ens poden fer mal i condicionar-nos la vida. Probablement necessitem més educació digital, però és difícil donar pautes als nens sobre quant temps passar a les pantalles si són sobretot els adults els que també hi estan enganxats.
Hi ha prou recursos per fer front a aquest problema?
Dues reflexions: és cert que ens falten recursos, i també és cert que si pensem que tot passa per la psicologia i la psiquiatria ens estem equivocant. La salut mental de la població és cosa de tots. Hem de crear entorns on l’infant senti benestar i aprengui a tolerar el malestar.
Un missatge crític.
Sí. Ho dic des de la humilitat absoluta, però crec que les generacions que pugen no són generacions més resilients a l’adversitat, sinó que els costa tolerar qualsevol cosa. Per tant, hi ha quelcom que ens hem de plantejar com a societat més enllà d’anar al psicòleg.
16 maig 2023