Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UVic. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris UVic. Mostrar tots els missatges

9 de gen. 2025

Una prova pilot porta l’educació científica a les escoles rurals de les comarques centrals

El projecte per acostar la ciència de forma itinerant als centres educatius de pobles petits es farà extensible a la resta de Catalunya


Queralt Casals
09 GEN 2025 15:20 Actualitzada 09 GEN 2025 19:21



Si l’escola no es pot acostar a la ciència… la ciència va a l’escola. Aquest és l’objectiu de la prova pilot que ha posat en marxa la Facultat de Ciències Socials de Manresa, de la UVic-UCC, amb el suport del Departament d'Educació i Formació Professional, per acostar, de forma itinerant, l'educació científica a les escoles rurals de la Catalunya Central. El projecte anomenat RuralLAB 0-6, que ja ha passat pels 37 centres de les comarques centrals, es vol estendre a totes les escoles rurals del país. Així ho ha anunciat aquest dijous la consellera d'Educació, Esther Niubó, que ha visitat un dels centres participants, l’escola de Sant Quirze Safaja.

Transformar l’aigua transparent en aigua de colors fent servir fruites i verdures o treballar amb diferents materials conceptes científics, com el magnetisme, l’electricitat o l’equilibri, formen part de les propostes del RuralLAB 0-6. Es tracta d'un projecte innovador que consisteix a fer arribar la ciència a les escoles rurals, que tenen més dificultats per poder accedir a les instal·lacions del LAB_06, ubicat a Manresa. D’aquesta manera, és una furgoneta carregada de material i dues mestres la que es desplaça fins als centres educatius, aportant materials i coneixement.
 

Dos alumnes de l'escola de Sant Quirze Safaja observant una banya amb una lupa / Oscar Bayona

Aquest dijous la iniciativa s’ha traslladat a l'escola Sant Quirze Safaja de la ZER El Moianès Llevant on els alumnes del centre s’ha convertit per un dia en petits científics i científiques. La jornada, a més, ha comptat amb la visita de la consellera d’Educació, Esther Niubó, que ha anunciat que la prova pilot, que aquest primer trimestre de curs s’ha dut a terme en 37 escoles rurals del Bages, el Berguedà, el Moianès, el Lluçanès, Osona, el Solsonès i l’Alta Anoia, es preveu fer extensible, durant aquesta legislatura, a tots els centres rurals del país.

Tallers i formació
Segons Niubó, la voluntat del departament és «fer gran aquesta aposta per l’educació científica amb el rigor que avala la universitat de Manresa, i acostar-la a la ruralitat». També ha afegit que «a vegades podem tenir la sensació que les escoles rurals tenen menys oportunitats que escoles en àmbits més urbans, però hem de buscar fórmules, com aquesta, que és original però factible». Els tallers, a més, s’acompanyen amb un espai de formació per al professorat perquè, segons la consellera, «no quedi com una experiència d’un dia sinó que puguem donar continuïtat a aquest tipus de mirada a l’educació científica».
Nens i nenes experimentant amb el material del RuralLAB / Oscar Bayona

La directora dels estudis de Grau en Mestre d’Educació Infantil de la UManresa, Montserrat Pedreira, ha subratllat que la peculiaritat del projecte és que «es posa a l’abast dels infants materials i propostes que promouen fenòmens de ciència d’una manera que per ells és natural, que és a través del joc» i això els provoca «una experiència directa i reflexions al voltant de temàtiques de ciència».
Anirà als 258 centres rurals

Un cop finalitzat aquest primer pilot als 37 centres educatius rurals de la Catalunya Central i efectuada l’avaluació del seu impacte, la voluntat del projecte RuralLAB és arribar a la totalitat de les 88 ZER catalanes, que aglutinen un total de 258 escoles rurals. A partir del mes de febrer, el RuraLAB es desplaçarà a la zona dels Serveis Territorials d’Educació del Penedès i del Maresme-Vallès Oriental, on hi ha algunes ZER ubicades a l’Anoia, com les escoles de les poblacions de Cabrera d’Anoia, La Llacuna, Castellolí i Copons. La idea és, segons Pedreira, que «de manera recurrent, cada dos anys, les escoles rurals puguin rebre una furgoneta amb materials i mestres expertes».

Per la seva banda, el director de l’escola de Sant Quirze Safaja, Toni Comajoan, assegura que «les escoles rurals lluitem per tenir una equitat amb els nostres alumnes i poder gaudir d’activitats com visitar un museu o anar a un laboratori és molt difícil per nosaltres pel cost dels desplaçaments, ja que no omplim un autocar». Per aquest motiu, propostes com la del RuralLAB «les aprofitem de manera excel·lent» i l’experiència «és molt positiva» pels infants.


L'experiència del Lab_06
El projecte sorgeix a partir de l'experiència pionera acumulada i les evidències recollides per part del Lab_06, que és un espai dedicat a l'educació científica a les primeres edats que rep tant visites escolars com familiars, i que es va posar en marxa el mes de gener de l'any 2016. Va néixer sota l'impuls del Grau de Mestre en Educació Infantil d'UManresa amb un triple objectiu: estendre l'educació científica a les primeres edats, fer recerca en aquest àmbit i formar docents interessats a aprofundir en l'acostament de la ciència a les primeres etapes educatives.

9 gener 2025

Regió7

Impulsen una prova pilot per despertar vocacions científiques a escoles rurals del Moianès

La iniciativa s’ha implantat a centres de les comarques centrals, però es vol fer extensible a d’altres d’arreu de Catalunya

L'escola rural de Sant Quirze Safaja n'ha organitzat algunes activitats aquest matí | ACN

ACN
09/01/2025
Sant Quirze Safaja
 

La Facultat de Ciències Socials de Manresa de la UVic-UCC ha posat en marxa una prova pilot per apropar l’educació científica a les escoles rurals de la Catalunya Central, incloses les del Moianès. El projecte RuralLAB 0-6 ha portat recursos i propostes d’experimentació científica a l’alumnat i docents d’educació infantil i primària d’un total de 37 escoles rurals del Bages, el Berguedà, el Moianès, el Lluçanès, Osona, el Solsonès i l’Alta Anoia.

La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha visitat aquest dijous un dels centres participants a Sant Quirze Safaja i ha posat en valor la “fórmula original i factible” del projecte. Niubó ha anunciat que es treballa per fer-ho extensible a la resta de centres rurals de tot Catalunya durant aquesta legislatura.

La prova pilot es va iniciar el mes d’octubre passat i finalitzarà aquest mes de gener amb un balanç de 37 escoles rurals gestionades pels Serveis Territorials de la Catalunya Central. RuralLAB compta amb el suport logístic d’una unitat mòbil integrada per dues mestres formadores i una furgoneta equipada amb diferents propostes d’experimentació orientada a alumnat. Un dels objectius és detectar talents per l’experimentació científica en edats primerenques. El RuralLAB disposa de dues línies d’actuació diferents, una destinada a l’alumnat i una altra al personal docent.

“Es posa a l’abast dels infants materials que mobilitzen els fenòmens de la ciència i es fa d’una forma natural, com és a través del joc”, assenyala la directora dels estudis de Grau en Mestre d’Educació Infantil de la U Manresa, Montserrat Pedreira. El resultat, segons diu, és l'”experiència directa i la reflexió sobre temes de ciència”.

La consellera d’Educació, Esther Niubó, ha visitat l’escola rural de Sant Quirze Safaja on ha pogut veure algunes de les activitats. “Volem ampliar-ho a altres escoles rurals de Catalunya -a les 88 ZER que aglutinen 258 centres- i anar fent gran un projecte que vol acostar l’experimentació científica a educació infantil i primària” i des del “rigor avalat per la Universitat de Manresa”, ha afirmat la consellera. En aquest sentit, també creu que és una bona fórmula per “generar oportunitats” en entorns rurals que, “a vegades, podria semblar que poden tenir-ne menys”.
Activitats per a alumnes i formació per a mestres

Les activitats proposades van dirigides principalment als alumnes d’educació infantil, però en funció de la realitat de les escoles participants i les seves necessitats formatives, poden adaptar-se per a l’alumnat d’educació primària. A més, el programa també permet que les formacions destinades a personal docent (mestres i educadores d’infantil i primària) en horari de migdia puguin ser obertes a famílies i personal d’administració i serveis dels centres participants.

Precisament aquest és un dels aspectes que ha destacat el director de l’escola rural del Moianès, Toni Comajoan. “Ho hem aprofitat de forma excel·lent”, ha explicat, no només per a les criatures sinó també per la formació específica per als professors. “Segurament en sortirà un aprenentatge de cara a aquest trimestre que acabem de començar”, afegeix. El centre té 29 alumnes.

“Hem agafat verdures i les hem triturat”

Entre els participants al taller d’aquest dijous hi havia en Nilak, de 2n de primària. “Hem agafat verdures i les hem triturat i ratllat i hem investigat l’aigua de color que hem fet i a mi m’ha sortit vermell”, ha detallat. També ha explicat que ha fet un exercici “molt difícil”, que consistia en impulsar aigua i omplir diferents recipients. La Laia, de 3r, també ha gaudit molt de la pràctica: “He fet un experiment d’aigua de colors i m’ha sortit com un taronja fosc perquè havia fet servir pastanaga”.

Amb la prova pilot gairebé finalitzada -es va iniciar l’octubre passat i finalitzarà aquest gener-, els impulsors de la iniciativa asseguren que la valoració dels centres educatius és “molt positiva” i esperen poder fer-ho extensiva a la resta de centres rurals de Catalunya. “La gràcia seria que de manera recurrent, cada dos anys, les escoles poguessin rebre la furgoneta amb materials i mestres experts en ciència”, ha afirmat la representant de la Universitat de Manresa, Montserrat Pedreira.

El projecte sorgeix a partir de l’experiència pionera acumulada i les evidències recollides per part del Lab 0-6, iniciat pel campus Manresa de la UVic-UCC l’any 2015 amb l’objectiu d’apropar i garantir l’accés a serveis educatius de qualitat a tots els centres educatius del territori, independentment de la seva ubicació geogràfica.

9 gener 2025

el9nou

16 de maig 2023

“Les generacions que pugen no són resilients a l’adversitat”

Entrevista a Àurea Autet, metgessa psiquiatra

16/05/2023
Moià



Autet, de 50 anys, és cap de la Divisió de Salut Mental de la Fundació Althaia. Coordina el postgrau de la UVic en Malaltia Mental i professora del màster de Psicopatologia Infantil i Juvenil de la UAB. 

És moianesa de soca-rel, podríem dir?
Vaig créixer en aquesta plaça [la Major de Moià], que abans era de sorra! [riu]

De petita ja tenia interès per la ment humana?
El primer cop que vaig llegir Freud tenia 12 o 13 anys. Ho recordo perfectament.

Ve de família amb tradició de metges?
Cap ni un! De fet, jo devia ser una nena força peculiar, amb interessos poc habituals d’acord amb l’edat.

Va estudiar medicina a la Universitat de Barcelona i es va especialitzar en psiquiatria. Quin camí professional va seguir després?
Vaig fer la residència i després vaig estar uns mesos fora, a Anglaterra, perquè en aquell moment aquí no hi havia l’especialitat de psiquiatria infantil i de l’adolescent. La major part de temps he treballat amb infants i he fet molta clínica. Darrerament, he anat assumint més funcions de gestió: estic treballant com a assessora experta al Departament de Salut i porto la direcció de salut mental d’Althaia, però a mi m’agrada molt la clínica.

Què implica aquest últim càrrec?
Cobrim el Moianès, el Bages, el Berguedà, el Solsonès, la Cerdanya i tenim una unitat d’hospitalització d’adults amb 24 llits d’aguts i 15 de subaguts, 10 d’ingrés complet d’infantil i hospitals de dia. També oferim servei de consulta externa.

És el centre de referència pel que fa a salut mental en aquestes comarques. Vostè el dirigeix des del 2008?
Des de llavors porto la part d’infantil i juvenil, i fa quatre anys que coordino tota la direcció de salut mental.

Quin és el gran problema de salut mental que afecta els joves? Les xarxes socials?
Els problemes complexos normalment són multifactorials. És molt difícil buscar un sol factor i segur que no seria exacte, però sí que comparteixo que l’accés a internet està condicionant la societat que tenim. Hi ha molts estudis que demostren que l’exposició a les xarxes condiciona el desenvolupament del cervell. Veiem poca tolerància a la frustració, a l’espera, molta impulsivitat, dificultat per parar atenció, mantenir-la… Tot això condiciona la manera com els infants i joves actuen envers el món.

Com s’hauria de tractar o resoldre?
Des del Departament de Salut de la Generalitat i la direcció de drogodependència estem en procés d’estudi. No tenim una resposta clara, però la dependència de les noves tecnologies serà un dels grans reptes dels propers anys. Hem de trobar la manera de conviure-hi, ja que ens aporten molt, però també ens poden fer mal i condicionar-nos la vida. Probablement necessitem més educació digital, però és difícil donar pautes als nens sobre quant temps passar a les pantalles si són sobretot els adults els que també hi estan enganxats.

Hi ha prou recursos per fer front a aquest problema?
Dues reflexions: és cert que ens falten recursos, i també és cert que si pensem que tot passa per la psicologia i la psiquiatria ens estem equivocant. La salut mental de la població és cosa de tots. Hem de crear entorns on l’infant senti benestar i aprengui a tolerar el malestar.

Un missatge crític.
Sí. Ho dic des de la humilitat absoluta, però crec que les generacions que pugen no són generacions més resilients a l’adversitat, sinó que els costa tolerar qualsevol cosa. Per tant, hi ha quelcom que ens hem de plantejar com a societat més enllà d’anar al psicòleg.

16 maig 2023