Rosa Maria Clarà, actual propietària, es jubila al setembre i el negoci deixarà de ser familiar
“M’he passat la vida aquí, la meva mare va trencar aigües rere el taulell”, recorda el seu marit, Sebastià Prat
L'històric Cal Truques de Moià canviarà de mans després de quatre generacions Ariadna Gombau
Ariadna Gombau
Moià | 26·02·24 | 06:30 | Actualitzat a les 10:49
Cal Truques, una de les botigues actives més antigues de Moià i que ronda el centenar d’anys d’història, canviarà de mans. Sebastià Prat (1954, Moià) i Rosa Maria Clarà (1958, Moià) posaran punt final a una nissaga de quatre generacions darrere el taulell de la botiga de queviures del carrer del Comerç. Serà a partir del pròxim mes de setembre, quan ella es jubili (ell ja fa quatre anys que ho està) i estan treballant perquè algú extern n’assumeixi la gestió, qüestió que sembla força avançada.
Prat i Clarà no saben dir amb exactitud quants anys té Cal Truques, però calculen que són a prop -si no l’han passat ja- del centenari: “Tenim documents que daten de 1918, però no coincideixen amb la ubicació actual”. Va ser Josep Picanyol, parent de Sebastià Prat, qui va impulsar una petita botiga de queviures a Moià on també hi havia sabons, cartutxos d’escopeta i, sobretot, truques, petites boles de fang similars a les bales amb les quals jugaven els nens. D’aquí li va quedar el nom al comerç i, de retruc, també a la família.
El matrimoni recorda amb enyorança tot el viscut després de 47 anys al davant de l’establiment. “M’he passat la vida aquí, la meva mare va trencar aigües rere el taulell”, recorda Prat. És ella, però, qui figura com a propietària, perquè ell treballava de banquer fins que va deixar-ho per treballar plegats.
El 1993 va ser un any de canvis, van reformar el local i van canviar la distribució. “Va ser un canvi radical, però des de llavors no hem tocat res, els mobles són els mateixos”, explica Clarà. Són en aquest mateix lloc des del 1932, com demostren els documents de l'Ajuntament.
Cal Truques abans de la reforma del 1993 Arxiu Particular
Durant tot aquest temps, el negoci ha afrontat reptes: “Vam notar molt l’arribada dels supermercats, recordo sobretot el Llobet”, assegura la dona. Davant d’una competència tan dura, el matrimoni explica que “hem subsistit gràcies a la fidelització de la clientela i una oferta diferenciada”. Un tracte professional i proper, repartiment a domicili sense cost i una oferta variada de productes ha portat Cal Truques a ser un comerç simbòlic del municipi. “La gent gran valora molt el tracte que donem, mirem d’oferir un servei que cobreixi les necessitats de les persones”, afegeix Sebastià.
Amb l’arribada de grans negocis, els petits comerços van crear l’Agrupació de Botiguers i Comerciants de Moià (ABIC), Cal Truques va ser un dels fundadors. “L’ABIC neix amb l’objectiu de cooperar, unir-se i fer poble”, afegeix el matrimoni. A més, remarquen la necessitat de tenir una competència sana amb la resta de botigues: “Mai hem volgut menysprear a ningú”. De fet, destaca la forta participació del comerç amb entitats del poble com ara el Club Esportiu Moià o els Geganters.
Sebastià Prat i Rosa Maria Clarà atenent a Cal Truques Arxiu Particular
Però ara ja s’apropa el final, en uns mesos la família Prat Clarà deixarà Cal Truques. “Estem contents, però ens fa llàstima que no continuïn els nostres fills”, declararen. Tot i això, tot apunta que hi haurà traspàs amb un extern: “Volem continuïtat, encara que no sigui familiar”. A més, tant Sebastià com Rosa Maria es mostren optimistes amb el futur del petit comerç: “Que hi hagi interessats en la botiga vol dir que també hi ha clients disposat a comprar”.
Rosa Maria Clarà, actual propietària, conclou: “Estic molt cansada, són molts anys treballant quasi cada dia. Ara tinc ganes de gaudir de la vida i dels nets".
Truques (bales de fang) que donen nom al comerç Ariadna Gombau
26 febrer 2024