15 de jul. 2026

Els boscos del Bages i el Moianès, entre els més secs de Catalunya: el risc d'un gran incendi augmenta

El potencial de foc de superfície és alt a les comarques centrals, però no el màxim, i el potencial de foc de capçades és mitjà
Una nova eina del CREAF permet detectar la humitat dels boscos per a predir millor el risc d'incendi forestal




La zona cremada a La Torre de Claramunt / Nia Escolà / ACN
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Eduard Font Badia
Manresa15 JUL 2026 6:25Actualitzada 15 JUL 2026 13:44


El potencial de foc de superfície és alt a les comarques centrals, tot i que encara no assoleix els valors màxims, mentre que el potencial de foc de capçades és mitjà. Aquest escenari indica que, en les condicions actuals, es poden produir grans incendis. A més, malgrat les pluges dels mesos freds, els arbres han arribat al juliol amb una disponibilitat d’aigua limitada.


Són dades de la nova eina del Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF), que permet conèixer la humitat i l’estat hídric de la vegetació dels camps i boscos per prevenir incendis. Aquest indicador es calcula a la plataforma ForestDrought, que actualitza diàriament l’estat hídric dels boscos de la península Ibèrica i les Illes Balears. L’eina mostra, entre altres indicadors, el contingut d’aigua del sòl i la humitat de la vegetació viva.


Els mapes de Catalunya i d’Espanya dels darrers mesos mostren que les abundants pluges de l’hivern i la primavera van permetre que els boscos arribessin a principis de juny amb bones reserves d’aigua. Tanmateix, les onades de calor de les darreres setmanes han modificat aquesta situació. A 3 de juliol, l’Alt Urgell, la Cerdanya i el Berguedà eren les comarques amb més humitat als arbres, mentre que el Bages i el Moianès registraven els valors més baixos.







Mapa de la humitat dels vegetals vius a Catalunya a data del 3 de juliol / CREAF

A mesura que augmenten les temperatures, la vegetació transpira més, les reserves d’aigua del sòl disminueixen i els arbres i arbustos comencen a perdre aigua i a assecar-se. Aquesta evolució determina el potencial de propagació del foc, tant en superfície com per les capçades. En ambdós casos, a principis de juliol el Solsonès era la comarca amb el risc més baix.






Mapes del potencial de foc a la superfície i en capçades a primers de juliol / CREAF

La plataforma del CREAF també permet visualitzar altres indicadors relacionats amb els incendis, com ara el potencial de propagació del foc per les capçades dels arbres, el potencial d’ignició de la vegetació baixa, com els matollars, i la humitat de la vegetació morta, entre d’altres.

«Per saber si en una zona hi pot haver un risc més elevat d’incendi, observem la humitat de la vegetació. Quan les plantes tenen menys del 100 % d’humitat, sol ser un indicador d’estrès hídric. Si aquest valor baixa del 80 %, cal estar alerta, perquè significa que la vegetació està molt seca i es pot encendre amb més facilitat», destaca Miquel de Cáceres, investigador del CSIC al CREAF.


«Volem que aquesta eina sigui útil per anticipar amb més fiabilitat quan i on la vegetació viva es troba en una situació crítica i pot representar un risc d’incendi. La plataforma permet seguir diàriament l’evolució de la sequera forestal durant els darrers 365 dies i, a més, és fàcil d’utilitzar: no cal tenir coneixements de modelització per consultar els mapes», explica Víctor Granda, científic de dades de l’EMF.
El futur dels models per predir incendis

Els resultats de la investigació també identifiquen els principals reptes perquè eines com ForestDrought, que incorporen l’estat hídric dels boscos, siguin encara més precises. Entre altres aspectes, caldria incorporar informació més detallada sobre les característiques dels sòls, com la presència de roques i la seva profunditat; aprofundir en el coneixement de la fisiologia de cada espècie; representar amb més precisió el moviment de l’aigua dins dels boscos, i millorar les observacions per satèl·lit, que poden proporcionar dades actualitzades sobre l’estat de la vegetació, com ara l’alçada, la biomassa o l’àrea foliar.


«El que sí que està clar és que conèixer l’estat d’humitat de la vegetació, combinat amb la resta d’índexs, permetria elaborar mapes de risc d’incendi molt més precisos i proporcionar informació complementària als bombers i a les administracions responsables de la prevenció d’incendis», coincideixen els tres investigadors. 

15 juliol 2026

Regió7