Es va aprofitar l’enderroc d’una petita presa a Monistrol per analitzar l’abans i el després de la matèria orgànica i en descomposició acumulada per la retenció
L'abans i el després de la resclosa del riu Calders, a Monistrol / ARXIU/CEAB
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit
David Bricollé
Guillem Costa
Monistrol de Calders28 D’OCT. 2026 6:25
Un projecte liderat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB-CSIC) que avalua com l’eliminació de barreres fluvials, especialment les preses i rescloses, afecta el balanç de gasos d’efecte hivernacle n’ha posat de manifest una reducció dràstica a partir d’un cas concret del riu Calders, al Moianès. La hipòtesi de la qual partien els investigadors és que aquests obstacles artificials, a més d’interferir en processos com el transport de sediments o el moviment d’algunes espècies riu amunt, també poden contribuir a l’escalfament global. Es tracta del projecte ‘Undammed’ (el nom fa referència precisament als cursos fluvials lliures d’obstacles), que va coordinar l’investigador Rafael Marcé.
En quins casos compensaria eliminar les preses? Això és el que es preguntaven els investigadors. Què passa quan s’elimina una presa o un dic, quins efectes hidrològics, morfològics i biogeoquímics té sobre el riu i les àrees circumdants, i si la reducció a les emissions de metà és significativa i compensa les pèrdues d’altres possibles beneficis de la presa.
El cas de Monistrol de Calders
Els investigadors, en contacte amb l’Agència Catalana de l’Aigua, van buscar una presa que pogués servir de cas d’estudi. La van trobar a Monistrol de Calders, on el 2025 l’ACA tenia previst retirar la resclosa de l’antiga colònia tèxtil Rio, vinculada a un antic molí, en el curs del riu Calders (que aigües avall desemboca al Llobregat, a Navarcles). Els investigadors van fer un seguiment d’indicadors biogeoquímics i morfològics abans, durant i després de la retirada de la presa.
Les dades van revelar que les emissions de carboni de la presa eren d’1 mol de CO₂ equivalent per metre quadrat i dia, emissions que després de l’eliminació de la presa van baixar fins a 0,1 mol per metre quadrat i dia. Així, les dades de l’estudi revelen que eliminar la represa va reduir fins a 10 vegades les emissions de metà.
Sediments acumulats per la resclosa de Monistrol de Calders abans del seu enderroc / ARXIU PARTICULAR
Segons s’explica en l’estudi, el motiu d’aquesta causa efecte és que en fer una presa es crea un nou ecosistema i s’acumulen sediments al fons, en bona part matèria orgànica que ha estat arrossegada pel cabal.
Això té dos efectes, segons s’apunta. D’una banda, l’acumulació de matèria orgànica no deixa de ser carboni retingut, un embornal de CO₂. Tot i això, l’altre efecte és que en aquests sediments proliferen microorganismes que degraden la matèria orgànica, els quals al seu torn generen metà, un gas amb un efecte hivernacle molt més gran que el CO₂.
Les directrius dels informes de l’IPCC (el panell intergovernamental sobre Canvi climàtic) per a l’elaboració d’inventaris d’emissions comencen a incloure aquests processos en els informes i recomanen començar a calcular les emissions d’aquestes preses perquè poden estar tenint un impacte climàtic més gran del que es pensava.
«En el context actual d’emergència climàtica, la modificació dels embornals de carboni i els punts crítics d’emissió de metà s’hauria d’afegir a les consideracions mediambientals habituals incloses en els projectes d’eliminació de preses», expliquen al projecte.
Tot i això, també adverteixen que «cal anticipar les compensacions entre la recuperació de l’equilibri hidrològic i sedimentari, l’eliminació dels focus d’emissió de metà a les zones inundades i la possible re-mobilització atmosfèrica del carboni orgànic soterrat en els sediments».
30 barreres enderrocades
L’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha completat 30 actuacions d’enderroc de petites preses o rescloses que es considerava que impedien que els rius fluïssin lliurement. D’aquestes, una tercera part s’han dut a terme en els darrers quatre anys.
En el seu darrer pla hidrològic, la Generalitat ja va quintuplicar el pressupost destinat a aquestes mesures. Ara, es mantindrà aquesta línia de treball i es continuarà incrementant els recursos destinats a la restauració dels rius.
Un cas rellevant va ser l’actuació que es va fer a la resclosa que hi ha l'alçada del meandre de Món Sant Benet, al riu Llobregat. En aquest cas, es va habilitar una rampa per facilitar la mobilitat dels peixos. La rampa va obrir un pas a la resclosa del meandre que forma el riu entre els termes de Sant Fruitós i Navarcles, i així salvava la discontinuïtat que creava fins llavors la presa en el curs fluvial, amb les dificultats que comportava per al desplaçament i la mobilitat de la fauna que hi viu.
Tanmateix, en general el procés per culminar l’enderrocament de rescloses en desús sol ser complex. Sovint sorgeixen reticències dels propietaris, que es neguen a assumir el cost de les obres, i fins i tot hi ha casos d’oposició veïnal. Malgrat tot, els exemples reeixits animen l’ACA a continuar accelerant el procés.
«La continuïtat dels rius és un dels indicadors que tenim més en compte», explica Mònica Bardina, cap del departament de Planificació i Restauració de l’ACA. L’objectiu és que l’aigua, els peixos i els sediments puguin circular sense obstacles, però també que els rius recuperin el seu espai natural quan es produeixen crescudes, de manera que siguin menys perjudicials.
28 octubre 2026