´Com a poble petit, al Vallès sempre ens toquen les engrunes´A.R.
Sant Quirze Safaja pertany al Vallès Oriental, "i com a poble petit que som, d'aquell Consell Comarcal sempre ens en toquen les engrunes", assegura l'alcalde. En canvi, té molt bones impressions del Consorci del Moianès, "on sempre ens hem sentit ben agrupats, i per això preferim ser del Moianès i poder donar més bons serveis als ciutadans".
Vilar lamenta que amb l'Arsal "queda anul·lat el model de funcionament a través del Consorci, que sempre ha estat un referent i les dades ho avalen", i per això defensa la necessitat de recuperar-ho. "No és un caprici, volem una eina per poder seguir prestant els serveis com fins ara. No tindria sentit quedar-nos sense res".
L'alcalde de Monistrol de Calders considera que el Moianès forma una "unitat geogràfica i territorial amb interessos comuns, de manera que si anem units, ens podem administrar més bé". Com altres alcaldes, ho defensa per l'experiència del Consorci del Moianès, "que ha funcionat molt bé a l'hora de detectar necessitats i promoure iniciatives".
Per a l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, la voluntat d'esdevenir una comarca "no és una qüestió de sentiments, sinó que es tracta de posar a decisió de la ciutadania si volem mantenir una manera de funcionar que ens ha estat útil durant 20 anys, i ara que ens treuen competències del Consorci l'única solució és el Consell Comarcal".
Entre altres coses, Salvador Tresserra defensa la constitució del Moianès per qüestions històriques i de semblança entre els municipis que el formen. "Reclamem la comarca perquè som un territori homogeni econòmicament, geogràficament, i socialment". També parla del bon funcionament del Consorci, "que ha creat 1.100 llocs de treball".
Granera és un dels municipis amb menys població del Moianès, i el seu alcalde considera que aquest és el principal motiu per defensar la pertinença a una comarca també petita. Pren d'experiència el funcionament del Consorci durant dues dècades, i apunta que "la gestió mancomunada ens van molt bé als municipis petits amb manca de serveis".
L'alcalde de Collsuspina fa balanç dels 20 anys de funcionament del Consorci del Moianès, "que s'ha finançat el 85 % amb subvencions de convocatòries públiques, i la resta l'hem aportat els ajuntaments". Diu que "hem funcionat de facto com una comarca", i ha anat bé. Ara, sense el Consorci, es perdrien, però si el Moianès és comarca, no.
Maria Carme Tantiñà es mostra partidària que el seu municipi s'adhereixi a la futura comarca del Moianès, i ho avala amb criteris d'eficiència econòmica i d'oportunitats, entre d'altres. L'alcaldessa considera que el fet de disposar d'una comarca pròpia serà una manera "més propera i eficaç per contactar amb les empreses o institucions".
L'alcalde de Castellcir lamenta la pèrdua de competència del Consorci del Moianès a l'hora de prestar serveis, i defensa un òrgan que pugui substituir aquesta funció. Pensa que "el Consell Comarcal és l'única eina possible per donar uns millors serveis, per optimitzar la distribució dels recursos en el territori, i per fomentar l'estalvi".
Cerarols aposta per una nova divisió administrativa "que faciliti el màxim les coses", i considera que això passa per un model de gestió "conduït des de la màxima proximitat al ciutadà que permeti detectar millor les mancances i donar una solució més eficient als problemes". Ara bé, aposta per un model descentralitzat entre els municipis.
Vilar lamenta que amb l'Arsal "queda anul·lat el model de funcionament a través del Consorci, que sempre ha estat un referent i les dades ho avalen", i per això defensa la necessitat de recuperar-ho. "No és un caprici, volem una eina per poder seguir prestant els serveis com fins ara. No tindria sentit quedar-nos sense res".
L'alcalde de Monistrol de Calders considera que el Moianès forma una "unitat geogràfica i territorial amb interessos comuns, de manera que si anem units, ens podem administrar més bé". Com altres alcaldes, ho defensa per l'experiència del Consorci del Moianès, "que ha funcionat molt bé a l'hora de detectar necessitats i promoure iniciatives".
Per a l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, la voluntat d'esdevenir una comarca "no és una qüestió de sentiments, sinó que es tracta de posar a decisió de la ciutadania si volem mantenir una manera de funcionar que ens ha estat útil durant 20 anys, i ara que ens treuen competències del Consorci l'única solució és el Consell Comarcal".
Entre altres coses, Salvador Tresserra defensa la constitució del Moianès per qüestions històriques i de semblança entre els municipis que el formen. "Reclamem la comarca perquè som un territori homogeni econòmicament, geogràficament, i socialment". També parla del bon funcionament del Consorci, "que ha creat 1.100 llocs de treball".
Granera és un dels municipis amb menys població del Moianès, i el seu alcalde considera que aquest és el principal motiu per defensar la pertinença a una comarca també petita. Pren d'experiència el funcionament del Consorci durant dues dècades, i apunta que "la gestió mancomunada ens van molt bé als municipis petits amb manca de serveis".
L'alcalde de Collsuspina fa balanç dels 20 anys de funcionament del Consorci del Moianès, "que s'ha finançat el 85 % amb subvencions de convocatòries públiques, i la resta l'hem aportat els ajuntaments". Diu que "hem funcionat de facto com una comarca", i ha anat bé. Ara, sense el Consorci, es perdrien, però si el Moianès és comarca, no.
Maria Carme Tantiñà es mostra partidària que el seu municipi s'adhereixi a la futura comarca del Moianès, i ho avala amb criteris d'eficiència econòmica i d'oportunitats, entre d'altres. L'alcaldessa considera que el fet de disposar d'una comarca pròpia serà una manera "més propera i eficaç per contactar amb les empreses o institucions".
L'alcalde de Castellcir lamenta la pèrdua de competència del Consorci del Moianès a l'hora de prestar serveis, i defensa un òrgan que pugui substituir aquesta funció. Pensa que "el Consell Comarcal és l'única eina possible per donar uns millors serveis, per optimitzar la distribució dels recursos en el territori, i per fomentar l'estalvi".
Cerarols aposta per una nova divisió administrativa "que faciliti el màxim les coses", i considera que això passa per un model de gestió "conduït des de la màxima proximitat al ciutadà que permeti detectar millor les mancances i donar una solució més eficient als problemes". Ara bé, aposta per un model descentralitzat entre els municipis.