Ocuparà al voltant de 6 hectàrees i és el més petit dels tres projectes que hi ha a la comarca, que han aixecat la crítica de col·lectius ecologistes
Acció de protesta contra els projectes de camps fotovoltaics, el 6 de desembre a Calders / ARXIU/OSCAR BAYONA
David Bricollé
Moià 25 JUN 2024 19:30 Actualitzada 25 JUN 2024 19:38
La Generalitat ha donat llum verda a un dels projectes de parc fotovoltaic que hi ha sobre la taula a la comarca del Moianès, i que han aixecat les reticències i mobilitzacions de grups ecologistes. Es tracta del que es proposa a la zona del Prat, en terme municipal de Moià, amb una superfície al voltant de sis hectàrees. En la darrera Comissió d’Urbanisme de la Catalunya Central, aquest organisme en va acordar l’aprovació definitiva.
Segons es detalla en l’informe de la comissió, es tracta d’un camp solar sobre una parcel·la de 104 hectàrees, de la qual la instal·lació pròpiament dita n’ocuparà 5,9 hectàrees (el 5,7%), i que es preveu que tingui una potència nominal de 2.800 quilowatts, producció que s’evacuarà mitjançant una línia soterrada. Estarà format per unes 5.000 plaques. Aquest seria, en teoria, l’últim obstacle per poder tramitar la llicència que permeti tirar endavant la instal·lació.
Aquest és, de fet, el més petit dels parcs solars dels tres projectes principals que hi ha sobre la taula al Moianès promoguts per diferents empreses. Projectes que, sumats, ocuparien una superfície d’unes 65 hectàrees de terreny (equivalent a 65 camps de futbol).
Dels tres projectes de camps solars que hi ha sobre la taula, els dos de més envergadura es plantegen a Calders. En concret, els dos primers són el del Canadell (22,8 hectàrees i 34.186 plaques solars), que ja està aprovat, i el del Pla de les Quingles (35,9 ha i 43.680 plaques), i el tercer és aquest que ara ha rebut el vistiplau d’Urbanisme al sector del Prat de Moià.
La confluència de tots tres és el que ha portat a la creació de la plataforma d’entitats Moianès pel Decreixement, integrada per diferents col·lectius de caràcter ecologista i social, que té en marxa des de final de l’any passat una campanya ciutadana, liderada pel col·lectiu El Fanal, que ha inclòs una recollida de signatures per frenar el que qualifiquen de «macroprojectes de renovables» que s’estan tramitant a la comarca. Tot i estar a favor que es promoguin les energies renovables, la plataforma considera que l’aposta passa per les comunitats energètiques i les iniciatives d’autoconsum, i per seguir el que estableix la Llei de canvi climàtic, segons la qual, assegura, «les renovables s’han de desenvolupar aprofitant espais ja alterats per l’activitat humana». Els projectes esmentats es preveuen essencialment sobre sòl agrícola.
Les entitats ecologistes del Moianès argumenten, segons van exposar a l’inici de la campanya, que darrere dels macroprojectes de renovables hi ha grans empreses i que «no és el bé comú el que els mou, sinó exclusivament la defensa del monopoli econòmic». En aquest sentit, creuen que «l’alternativa és una transició energètica descentralitzada i en mans de la ciutadania en forma de comunitats energètiques, enfront dels oligopolis que continuaran imposant els preus que els donin majors beneficis».
Entre les accions dutes a terme per denunciar els macroparcs fotovoltaics, les plataformes i col·lectius ecologistes del Moianès que formen part de la Xarxa Catalana per una Transició Energètica Justa van protagonitzar, el 6 de desembre passat, talls de circulació a la carretera de Manresa a Moià, a l’alçada de l’accés a la Colònia Jorba. Aquesta va ser una de la dotzena de mobilitzacions que van tenir lloc en diferents punts de Catalunya per reclamar al Govern de la Generalitat que «deixi d’impulsar una transició energètica injusta i antiecològica basada en macroprojectes privats i extractivistes».
25 juny 2024