Alba Codina, flequera d’un obrador de llenya i tradicional de l’Estany, va ser diagnosticada de la malaltia després de vuit mesos de visites i proves mèdiques
Pans d'una fleca en una imatge d'arxiu / Pixabay
Lola Gutiérrez
Barcelona09 NOV 2025 18:01Actualitzada 09 NOV 2025 18:12
En un petit poble del Moianès d’uns 400 habitants, l’Estany, un matrimoni regenta una fleca amb forn de llenya i obrador tradicional que, amb el seu pa i les seves coques, atrau veïns de tota la comarca. Es tracta de Cal Xaconet, que regenten Alba Codina i el seu marit des de fa 21 anys i que ara es veuen obligats a traspassar-la perquè ella, sorprenentment, ha estat diagnosticada de celiaquia després de mitja vida a la fleca.
"No m’ho podia creure, em negava a pensar que fos per això", ha explicat a ‘El Suplement’ de Catalunya Ràdio. Codina explica que des de petita ha tingut mals de panxa, però que ha estat des de fa uns vuit mesos que ha empitjorat molt i que va començar a ser "insuportable".
"Tenia molt de dolor d’estómac, estava molt inflada amb qualsevol aliment i molt cansada, més del normal. Dormia molt, podia fer una migdiada de dues hores i després anar-me’n a dormir perfectament, però no sabia què em passava", relata. "Dolor d’ossos i braços, mal de cap, em sortien molts grans... em trobava tot el cos malament, però no sabia què em passava".
Vuit mesos de metges
Després de moltes visites a metges i a urgències, el seu marit es va imaginar que podia ser celíaca. Ho va descobrir escoltant un pòdcast en què parlaven de la malaltia i ella, "tenia tots els símptomes". Després d’una gastroscòpia i una biòpsia li van confirmar que ho era. "M’han retirat el gluten i la lactosa. Des que faig la dieta em trobo molt millor, però dins de la fleca encara em continuo trobant malament".
A Catalunya Ràdio, l’especialista en aparell digestiu i malaltia celíaca de l’Hospital de Bellvitge, Gemma Ibáñez, assegura que és possible desenvolupar la malaltia més tard. "De sobte i a qualsevol edat, la persona portadora del component genètic pot desenvolupar la malaltia".
Treballar amb mascareta i guants no és suficient, i explica que el fet que el seu marit estigui tot el dia en contacte amb el pa tampoc és bo per a ella. És per això que "l’única opció viable és traspassar el negoci i buscar una altra feina".
Tampoc era opció convertir el negoci en una fleca sense gluten. "No és una opció al poble. És difícil perquè hi ve molta gent en ser un forn de llenya i tradicional". Això sí, en ser un forn de llenya els agradaria que se’l quedés algú que sàpiga com funciona, disposats a acompanyar al principi els nous propietaris d’aquesta tradicional fleca de l’Estany.
9 novembre 2025