BBVA premia una entitat que treballa en el reforç educatiu al Moianès

L’Associació NARINAN, amb incidència a Castellterçol i Castellcir, rep un premi de 32.000 euros de la convocatòria BBVA Futur pel seu projecte d’igualtat d’oportunitats




Una imatge que il·lustra el treball de l'associació NARINAN / ARXIU PARTICULAR
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Manresa15 JUN 2026 17:30Actualitzada 15 JUN 2026 17:39


Una entitat que treballa pel reforç educatiu al Moianès és una de les quatre de tot Catalunya que rebrà el suport de BBVA Asset Management, gestora d'actius de BBVA, en el marc de la vuitena convocatòria solidària BBVA Futur.


En concret, es tracta de l’Associació NARINAN i el seu Projecte Social Família. Ha estat reconegut amb 32.000 euros pel seu projecte ‘Reforç educatiu integral per a la igualtat d'oportunitats’, que entre altres poblacions incideix a Castellterçol i Castellcir. En conjunt, es preveu que beneficiarà directament a més de 300 alumnes de primària en risc social, amb la col·laboració de 140 voluntaris.


La iniciativa es dirigeix a l'alumnat de primària en situació de vulnerabilitat social i es desenvoluparà, a banda de les dues poblacions moianeses, a Barcelona i l'Hospitalet de Llobregat. El programa combina reforç escolar en grups reduïts i estables, logopèdia, tallers de lectura, educació emocional a través del teatre i coordinació amb famílies i centres educatius per prevenir el fracàs escolar.


Els quatre projectes premiats sumen 168.000 euros i se centren en l'atenció a persones amb discapacitat física o neurològica, la investigació contra el càncer colorectal, el reforç educatiu de menors en situació de vulnerabilitat i la prevenció d'incendis a través de la gestió sostenible del territori. Amb aquesta iniciativa, BBVA destaca que impulsa la seva «vinculació amb Catalunya i el seu compromís amb el desenvolupament del teixit econòmic i social, acompanyant a famílies, empreses i institucions en els seus reptes i oportunitats». Les altres tres entitats premiades són l’Associació de Paraplègics i Discapacitats Físics de Lleida (ASPID), la Fundació CRIS contra el Càncer, i Fundació Emys pel projecte mediambiental Anella Ramadera de Lladó, a Girona.

15 juny 2026

Regió7 

Sis dones de Moià ensenyen a parlar català a mares nouvingudes

El col·lectiu s'ha vist obligat a fer les trobades a la porta de l'escola després de quedar-se sense local

ACN
Moià | 21·10·21 | 08:46 | Actualitzat a les 21:26

La Siham Harrassi va aterrar a Moià fa 18 anys. Procedent del Marroc, per a ella la llengua ha estat una barrera tot aquest temps. "Per anar al metge, per comprar, per entendre els papers de l'escola... necessites el català i jo no entenia res", explica. No era l'única que s'hi trobava. Conscients d'aquest greuge, un grup de dones van decidir ajudar-les a aprendre la llengua. Primer ho feien en un local, cedit per l'Ajuntament, però després de l'aturada per la pandèmia es van trobar que es quedaven sense. Des de l'inici d'aquest curs fan les classes a la intempèrie, a les portes de l'escola. Aquest dimecres, però, el consistori els hi ha suggerit traslladar-se a un nou espai. El col·lectiu l'ha acceptat tot i que el veu "insuficient".Fins a l'arribada de la covid-19, el grup Narinant es reunia a l'antiga escola de música. Dividides en tres grups, dos d'aprenentatge de català i un d'alfabetització, hi assistien una quinzena de dones de diferents procedències. Mitja dotzena de voluntàries, entre les quals mares i mestres jubilades, ho feien possible.
 

El grup de dones a la plaça del Centenari de Moià Gemma Aleman

La pandèmia va aturar les classes i, quan el grup va voler tornar, es van trobar sense local perquè el consistori hi havia traslladat els Serveis Socials. Mentre l'Ajuntament buscava una alternativa, el grup ha estat fent les classes al carrer. Aquest dimecres els hi han ofert una petita aula que, per espai, les dones veuen "insuficient" si volen mantenir els tres grups. No obstant això, ho han acceptat mentre l'Ajuntament segueix buscant alternatives. I és que amb l'arribada del fred veien perillar les classes.
 

Més que un grup d'aprenentatge
Segons explica l'Helena Portella, una de les impulsores del projecte, Narinant és més que un grup d'aprenentatge. "S'ha format una relació que va més enllà de les classes de català", diu, tot assegurant que "és un intercanvi cultural perquè nosaltres també ens submergim en la seva cultura". Posa com a exemple el cas d'una alumna que, malgrat que feia anys que vivia a Moià, assegurava que quan anava pel carrer se sentia "transparent". "Deia que arran del grup la gent la saludava i que havia deixat de ser transparent, això enriqueix", afegeix.

Després de l'aturada per la pandèmia i malgrat l'absència d'un local, al setembre van decidir reprendre les classes. "Quan ens trobàvem pel carrer ens preguntaven quan tornaríem", explica Portella. Va ser llavors que, conscients que moltes de les dones es quedaven al parc de davant de l'escola mentre els fills eren a classe, van optar per reprendre l'activitat durant aquella estona al mateix parc. "Fem activitats, conversem...", explica la Núria Clotet, una altra de les mares impulsores.

Precisament Clotet ha estat "el fil conductor" perquè moltes mares nouvingudes se sumessin al projecte. Ella també duu els seus fills al mateix centre i veia les dificultats que moltes tenien per entendre les comunicacions de l'escola o ajudar als seus fills amb els deures. "Veies la necessitat de què passés alguna cosa perquè es poguessin empoderar i el català és una eina per integrar-se", recalca. La Ilham Elouaryachi ho reconeix. A l'any d'arribar del Marroc a Moià, es va sumar al projecte. "Elles m'han donat la força per treballar per aprendre la llengua", diu. 

21 octubre 2021

Regió7