Bonells diu que, després de vuit anys, el jove Consell del Moianès està ja molt consolidat, però que sobretot cal treballar en l’augment del finançament per als programes que desenvolupen
Laia Bonells va entrar en la política municipal a Moià el 2019 OSCAR BAYONA
David Bricollé
Moià | 19·08·23 | 06:26 | Actualitzat a les 09:37
Nascuda a Barcelona, Laia Bonells, nova presidenta del Consell Comarcal del Moianès, viu a Moià amb la família des de fa 17 anys. «Buscàvem un lloc fora de la gran ciutat per seguir la nostra vida. La meva mare tenia coneguts aquí a Moià, hi havíem vingut alguna vegada i ens havia agradat i amb la meva família vam fer el vam fer el pas. Primer ens vam fer una casa a Montví i després vam passar a viure al poble». Treballa a l'Ajuntament de Granollers, on fins fa un temps va estar a l’àrea d’Educació i Cohesió, però actualment n’és coordinadora administrativa de l'àrea de Cultura i Promoció Econòmica.
Diu que, «simpatitzant d’ERC, ho he estat sempre», i això la va dur a entrar en la política municipal com a regidora de govern després de les eleccions del 2019, on va concórrer a les llistes d’AraMoià-AM. «Es van posar en contacte amb mi, perquè ens coneixíem, per si volia aportar idees, i em vaig engrescar i vaig entrar de regidora a la primera». A més, a mig mandat passat va fer també el pas a consellera comarcal.
És la primera presidenta del Consell Comarcal del Moianès, que a més té majoria de dones. Quina importància li dona?
Jo ho valoro molt positivament. Perquè és molt important que les dones comencin a ocupar llocs de visibilitat. En aquest consell comarcal hi ha moltes dones treballant, i moltes dones ocupant càrrecs importants. Però la visibilitat havia estat fins ara majoritàriament masculina. Perquè en aquesta comarca la majoria d’alcaldes també són homes. No vaig ser la proposada només pel fet de ser dona, per descomptat, però està bé que sigui un valor afegit. I crec que aquest pes majoritari de dones és una oportunitat també per, potser, mirar les coses des d'una altra perspectiva.
La seva trajectòria de quatre anys de regidora en un Ajuntament, el de Moià, que ha passat les dificultats que ha tingut, és la millor credencial que pot presentar per exercir ara aquest càrrec?
És una part important. És veritat que jo he arribat en un moment en què la situació a l’Ajuntament començava a estar encarrilada, però tenim molta herència que encara estem solucionant o encara estem intentant millorar. Però sí, és un bagatge important. I penso que a mi també m'avala el bagatge que tinc a nivell professional. Porto molts anys treballant a l'administració pública. El fet que conec molt com funcionen els procediments, com va tot el tema comptable... és tota una part que penso que porto d'afegit, que potser a una altra persona que no vingui de l'administració li costaria més d'encarar tot aquesta part.
En el ple de Constitució, quan es va votar la seva candidatura no només va rebre el suport del seu grup, malgrat té majoria absoluta i hauria estat suficient, sinó també del PSC i de Castell en Positiu. Com ho hem d’interpretar?
Penso que ho hem de llegir, o almenys nosaltres ho llegim així, pel fet que han estat al govern del Consell Comarcal dels últims quatre anys, que hi ha hagut molt bona entesa, que s'ha treballat molt bé. És evident que a nivell d'opció política som diferents i, segurament, als nostres ajuntaments podem tenir visions diferents, però realment tots tres grups hem remat molt en la mateixa direcció. Hem treballat molt bé conjuntament i s'ha fet molta feina. Entenc, a nivell personal, el suport que em van donar per la línia de col·laboració que hem tingut, i ells s'han mostrat participatius i amb ganes de seguir col·laborant com fins ara al Consell Comarcal.
És un Consell que tot just inicia el seu tercer mandat. En quin grau de maduresa diria que es troba?
Hi ha molta part encara per acabar de construir, sobretot perquè nosaltres entenem que som un Consell Comarcal potser diferent, una mica prova pilot. Perquè és nou, amb una voluntat sobretot molt participativa de tots els municipis, i on cada municipi tingui una participació a parts iguals. Tenim molts serveis engegats; totes les competències delegades les tenim assumides; i sobretot
lluitem i seguirem lluitant per un millor finançament. Sempre hem partit de la base que no volem un Consell Comarcal centralitzat a Moià, els nostres serveis volem que siguin descentralitzats i això costa diners, i tenim un finançament en moltes de les competències que tenim delegades que és molt just. Perquè en moltes, del contracte programa no tenim un finançament al 100%, hem d’aportar una part de cofinançament, i a vegades és un cofinançament que assumeix el Consell perquè els municipis no tenen la capacitat econòmica. Aquest marge de cofinançament és el que ens queda i que és molt exigent per nosaltres.
Laia Bonells, davant la seu del Consell Comarcal del Moianès OSCAR BAYONA
En quins àmbits han avançat més?
Per exemple, en tot el tema d'ensenyament. Les competències d'educació les tenim totes traslladades i desenvolupades. Portem tot el tema de les beques de menjador, de transport escolar... Després tenim un gran tema, que és el transport adaptat, que és una competència que tenim delegada, però no està prou finançada. Però en l'àmbit social tenim totes les competències d'atenció a les persones directament i som un servei molt fort, amb molts serveis que nosaltres hem anat creant i desenvolupant. I en salut també hem fet el primer pla de salut comarcal, que no hi ha cap altra comarca que l'hagi fet. A nivell de territori també es treballa molt bé. S'han fet molts estudis pel tema de la sequera per intentar trobar solucions a la comarca, perquè hi ha municipis que, més enllà de la situació concreta actual, ho pateixen molt especialment.
El de l'abastament d'aigua és un dels grans reptes ara mateix d’aquest Consell?
És un dels reptes que tenim a l'apartat de la feina pendent, tot i que n’hi hem fet molta. S'han encarregat diferents estudis, i ara ens cal asseure'ns a veure com podem materialitzar el que hem estudiat i valorat que seria adequat. Perquè ara tothom s'abasta de la seva manera, i la idea principal seria intentar crear una xarxa comuna, una connexió en alta a partir d'on la comarca es pugui abastar, que és el repte de futur i més llunyà. I també, com a repte pendent, en l'àmbit de territori, hi ha el de ser reconeguts com a comarca de muntanya.
Amb quin objectiu?
Portem molts anys treballant-ho i vam assolir el consens de tots els ajuntaments, que es van adherir a la petició a través d'un acord de ple, perquè hi ha diferents municipis que són municipis de muntanya, però com a comarca no estem reconeguts com a tal. Seguim insistint i empenyent perquè això sigui possible. Això es basa sobretot en el tipus d'activitat que té la comarca, que és la base més forta. I després, el tipus de finançament que pots aconseguir.
Socialment, en dinàmiques internes, què ha aportat, més enllà de tenir un Consell propi, el fet que el Moianès sigui comarca?
A la ciutadania, directament tenir els serveis més a prop. Abans ens trobàvem que, formant part de tres comarques diferents, s’havien de fer grans desplaçaments per a qualsevol servei. Ara, a part que Moià és el centre, la filosofia del nostre Consell és tenir els serveis el màxim de descentralitzats. Els serveis de proximitat és el guany més gran que ha pogut notar la població. I hi ha un exemple que és una mica dur, però és molt simptomàtic. Els casos de dones ateses dels nostres municipis per temes de violència masclista eren molt pocs quan estàvem repartits entre les tres comarques. Quan vam començar a posar el servei d’atenció centralitzat aquí es van multiplicar els casos d'una manera bàrbara. No perquè no existissin abans, sinó perquè abans no tenien accés a aquests serveis: per la distància, perquè potser no tenien capacitat d'agafar un cotxe i anar-se’n fins a Manresa, o fins a Granollers... La proximitat serveix per això, per donar més possibilitats a les persones de fer ús dels serveis.
I el Consell Comarcal en concret, creu que és una referència per la ciutadania al Moianès?
Per descomptat. Per aquí potser passen diàriament 200 persones. És un punt de referència per moltes coses. Tenir un servei d'ocupació dins del Consell Comarcal no és habitual, i és un dels grans valors d'aquest Consell Comarcal, ens porta molt moviment de gent.
Hi ha partits molt crítics amb els Consells. Ara que en presideix un, defensi-me’ls.
Calen Consells Comarcals, sobretot, per donar suport als municipis més petits. En el nostre cas, per exemple, Moià és un municipi que va tirant, però per exemple Granera, si no tingués el suport d’un ens supramunicipal no podria fer la meitat de coses que fa. I Moià també utilitza molts dels serveis que ofereix el Consell, perquè això ens permet treballar tots en una mateixa línia per preservar la comarca com a unitat. I, precisament, en comarques petites penso que és on encara prenen més sentit.
Començàvem destacant que és la primera presidenta dona: què li agradaria replicar en el seu mandat dels seus dos predecessors homes: Dionís Guiteras i Ramon Vilar?
Moltes coses. Del Ramon, amb qui he treballat més recentment, el rigor. Una persona que ha fet una feina immensa i que va aconseguir crear equip amb molt de treball. Del Dionís, el que és ell: l’espontaneïtat, les ganes, la passió per fer les coses, l’energia. I sobretot la capacitat que té per encomanar-te aquestes ganes i la passió pel territori i la comarca.
19 agost 2023