L'escassetat d’aigua es va donar de forma generalitzada al territori, sobretot en punts de l’Anoia, el Bages i el Moianès
J.E.V/Redacció
Manresa | 11·01·22 | 06:25 | Actualitzat a les 07:39
El nivell d’aigua a la Baells i la Llosa està un terç per sota d’ara fa un any | ARXIU/MIREIA ARSO
El 2021 ha estat un any especialment sec a la major part de Catalunya, i la regió central és un dels territoris on més s’ha notat l’escassetat de pluja, especialment en zones del Bages i el Moianès on, segons fonts del Servei Meteorològic de Catalunya, la precipitació ha suposat tan sols al voltant del 50 % respecte de la mitjana climàtica, però també de l’Anoia. Observatoris com la Culla de Manresa, amb 283 litres recollits de gener a desembre, o el d’Igualada-Òdena, amb 350, van tenir el segon registre anual de pluja més baix des del 1950.
La quantitat de precipitació registrada l’any passat entre gener i desembre es va quedar per sota dels 400 l/m2 a bona part del territori de la Catalunya Central, juntament amb l’Alt Empordà, les terres de Ponent, i el prelitoral i litoral central. I això és escàs. Tant és així que en 9 dels 21 observatoris analitzats pel Servei Meteorològic de Catalunya que tenen 70 o més anys d’història, el 2021 es posiciona entre els 3 més secs de tota la sèrie. Entre aquests observatoris hi ha el d’Igualada-Òdena, que en aquest cas ha tingut el segon registre més baix després dels 310,6 litres del 2015 (el 2021 en van caure 350); el d’Artés, que amb 360 litres de pluja va tenir el tercer any més sec (després dels 317,8 litres del 2015 i els 306,2 del 1998); i a Moià els dos registres anteriors més baixos van ser els 368,4 litres també del 2015 o els 421,4 del 2007. Fora de les estacions de l’àmbit del Servei Meteorològic de Catalunya, l’observatori del Camp d’Aprenentatge del Bages situat a la Casa de la Culla, també ha batut xifres pràcticament de rècord, i també va ser el 2015 l’any més sec de tota la sèrie (amb 260 litres), si bé els 283,3 caiguts el 2021 el segueixen en el rànquing. A Manresa, la mitjana pluviomètrica anual dobla els registres del 2021, tenint en compte que se situa al voltant dels 600 litres.
La baixa precipitació ha estat un fenomen generalitzat al llarg de tot l’any, si bé ha estat molt acusada els mesos de desembre i març. A Manresa, per exemple, aquest desembre no s’ha arribat ni a un litre d’aigua, i el març en van caure 5,4. El mateix ha passat a Igualada-Òdena, amb 6 dècimes recollides al desembre, i 8,3 litres el març; o a Artés, amb 1,6 litres al desembre i 3,9 el març. En canvi, el setembre ha estat el mes més plujós a la majoria d’estacions, i un dels pocs que s’ha mantingut en la mitjana o fins i tot per sobre.
Un any càlid
Durant el 2021, la manca generalitzada de precipitació va anar acompanyada d’unes temperatures també per sobre de la mitjana a la major part del territori català, i això també inclou les comarques centrals, tret d’algunes zones del Pirineu i el Prepirineu (com també l’oest del Segrià o el terç sud del principat). La diferència entre la temperatura mitjana del 2021 i la mitjana climàtica corresponent supera el mig grau a pràcticament un 90 % del territori. Tanmateix, no s’ha arribat a l’anormalitat dels anys 2006, 2009, 2011 i 2020, que van ser uns anys excepcionalment calorosos. El 2021 ha estat el 13è més càlid de la sèrie compresa entre el 1950 i el 2021 en el conjunt de Catalunya.
11 gener 2022
