Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon Forcada. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ramon Forcada. Mostrar tots els missatges

27 de set. 2020

Ramon Forcada, el decano en los garajes de MotoGP

El jefe de mecánicos de Morbidelli supera en Montmeló los 500 GP, más de 31 años en el Mundial 
Ramon Forcada, jefe de mecánicos con 500 GP a sus espaldas (YAMAHA PETRONAS)

Toni López Jordà 27/09/2020 07:00 | Actualizado a 27/09/2020 11:20


Discreto, siempre detrás de las cámaras, sentado en su silla en el fondo del box del Petronas Yamaha, Ramon Forcada (Moià, 1957) hace cálculos, estudia hasta el más mínimo detalle la telemetría, los compuestos, las geometrías, las suspensiones... a fin de que su piloto, Franco Morbidelli, gane unas décimas por vuelta. El italo-brasileño, pole el sábado en Montmeló, lo sorprendió en Misano con un pastel y una gran vela con un 500, por el medio millar de grandes premios en el Mundial que ha sumado el decano de los técnicos, uno de los más veteranos del paddock.
UN TÉCNICO DE RÉCORD


En sus 500 GP, Forcada ha trabajado con 8 equipos y 13 pilotos, y ha logrado 4 títulos mundiales y 57 triunfos

“Solo es un número. Significa que llevo muchos años, 31”, se quita importancia Forcada. “Empezó casi como un capricho: firmé por cinco meses con Cobas, para trabajar en el banco de pruebas de motor del equipo JJ Cobas, con Crivillé de piloto, en 125 cc. No sabía si estaría más tiempo, ni si quería, y he llegado hasta aquí. Ahora ya es imposible dejarlo, con mi edad soy incapaz de hacer nada más...”, dice el técnico con su retranca particular.

Aquel 1989 en que empezó su trayectoria en el Mundial, Forcada, que había empezado a estudiar las carreras de Ingeniería mecánica y Económicas, pero no acabó ninguna, ganó ya su primer título mundial, el de Crivi. “En parte lo considero también mío, porque estaba haciendo el motor”.
 

UN ORGULLO
“He conseguido victorias con 5 pilotos diferentes en la categoría reina, cosa que no ha hecho nadie más: con Barros, Checa, Lorenzo, Viñales y Morbidelli”

En 31 años en el campeonato, el técnico de Moià ha sido partícipe de 4 títulos, el de Crivillé de 125cc y los tres de Jorge Lorenzo en MotoGP (2010, 2012 y 2015), y ha conseguido 57 victorias “con 5 pilotos diferentes en la categoría reina, cosa que no ha hecho nadie más: con Barros, Checa, Lorenzo, Viñales y Morbidelli”, puede presumir Forcada, poco dado al lucimiento.

De hecho, el jefe de mecánicos no se atreve a decir si es el más veterano absoluto. “Pienso que hay gente que lleva más años, pero no los ha hecho todos seguidos. Yo sí: 31 años. Nunca he dejado el Mundial. Supongo que nadie más ha llegado a 500 GP”.
 

EL PREFERIDO
De los 13 pilotos que han pasado por sus manos, “Franky es el mejor para trabajar, es de los tipos que sorprende cuando lo tratas”

En este tiempo, Forcada ha trabajado para 8 equipos (JJ Cobas, Giró, Showa como técnico de suspensiones, Sito Pons, HRC, LCR, Yamaha y Petronas Yamaha), y ha tenido a su cargo 13 pilotos como jefe de mecánicos: Jorge Martínez Aspar (1990), Crivillé (1991, en 250cc), Charly Giró (1992, en 125cc), Carlos Checa (1995-96, 250cc, y 2007 en MotoGP), Alberto Puig (1996-77, 500cc), John Kocinski (1998), Juan Borja (1999), Alex Barros (2000-02, 2004-05), Tohru Ukawa (2003), Casey Stoner (2006), Lorenzo (2008-2016), Maverick Viñales (2017-18) y Franco Morbidelli (2019-20).

De todos ellos no duda en señalar a su piloto actual, Franky Morbidelli, como “el mejor para trabajar; es de los tipos que sorprende cuando lo tratas”. También añade su top 4 a “Barros, con quien tuve un entendimiento total, como con Checa y Stoner; son personas increíbles”. Franco Morbidelli entrega el pastel conmemorativo a Forcada, en Misano (YAMAHA PETRONAS)

Para tratar con este amplio abanico de personalidades, Forcada considera que “la confianza con el piloto es básica”, y en segundo lugar, tener una buena comunicación, “entender qué te quiere decir y qué necesita para ir rápido. Debes ser capaz de convencer al piloto de porqué haces las cosas y qué crees que puede pasar”.
 

EL DÍA Y LA NOCHE
“A Alex Barros todo le iba bien, y Lorenzo todo lo cuestionaba, pero es bueno que te cuestionen”

En este sentido, Forcada pone dos ejemplos opuestos: Barros y Lorenzo. “Alex tenía un sistema curioso, llegamos a tener tanta confianza que daba asco: paraba la moto, te explicaba qué le pasaba y te decía: ‘Haz lo que quieras, mañana ya lo probaremos’. Todo le iba bien... Y en el lado opuesto, siempre lo cuestionaba todo Jorge”, el piloto con quien más tiempo ha pasado, 9 cursos. “Pero es bueno que te cuestionen las cosas”, dice Forcada. “También hay gente con quien no he querido trabajar, a pesar de tener buenas ofertas”. No dice nombres.

Sobre su fecha de caducidad, Forcada ya piensa en ella. “El trabajo es muy interesante, te tienes que ir actualizando cada año con los cambios técnicos, reglamentos, evolución de las motos... Es bueno porque te da vida. Lo único jodido son los viajes; he hecho unas cuantas vueltas al mundo. Es más fácil que lo deje cuando me canse de viajar que cuando me canse del trabajo. A partir de los 65, si hago más contratos, serán solo de un año”, se promete.

27 setembre 2020

 LaVanguardia

15 de nov. 2019

21 d’ag. 2019

Ramon Forcada, trenta anys d'èxits d'un moianès al mundial de velocitat

L'actual enginyer de pista de Franco Morbidelli a MotoGP amb Yamaha va debutar el 1989 amb el títol de 125 cc aconseguit per Àlex Crivillé agències 21.08.2019 | 22:36


Forcada, a la dreta, davant de la moto del nord-americà John Kocinski, campió del món de 250 cc el 1990 repsol

Va debutar de la millor manera possible, amb un títol mundial. Ramon Forcada es va estrenar amb el campionat de 125 centímetres cúbics d'Àlex Crivillé, amb una JJ Cobas, i trenta anys després continua al campionat. Ara és l'enginyer de pista de Franco Morbidelli, actual dotzè classificat de MotoGP amb una Yamaha, i durant tot aquest temps ha acompanyat figures del nivell de Sito Pons, Alberto Puig, John Kocinski, Alex Barros o Jorge Lorenzo, amb qui va ser campió del món.

En una entrevista concedida a Repsol, Forcada fa una anàlisi de l'evolució del motociclisme durant aquestes tres dècades. Recorda que «vaig arribar a conseqüència de la gran temporada de Crivillé. Vaig entrar per treballar en el banc de proves amb els motors, perquè estava obtenint grans resultats i les circumstàncies ho van exigir així». Per a ell, «guanyar el títol va ser al·lucinant. Guanyar un campionat no previst va ser important».

Tot ha canviat
Des de llavors, Forcada ha assistit a tots els canvis mecànics que hi ha hagut. Explica que «ha evolucionat tot. Han canviat molt els pneumàtics, s'ha guanyat en el control de la potència i l'aerodinàmica no s'atura». Segons el seu punt de vista, en les geometries «s'ha variat menys, perquè la moto es mou per una sèrie de forces que la controlen i la fan funcionar».

El que sí que ha canviat, per a ell, ha estat com es viu al pàdoc, amb les pilots. «Abans era com una família. No hi havia grans estructures i tots els equips anaven en camió o autocar. El nostre era de cinquena mà, amb una tenda de càmping. No hi havia pressa per acabar». Ara «es continuen fent jornades de 14 o 16 hores al circuit, però s'ha professionalitzat tot. Quan acabes dones una llista als mecànics de què cal fer. Abans era tot més relaxat».

Motos per al record En tot aquest temps, Forcada ha passat per tots els cubicatges. Des de 125 cc a 250, 500, 990, 800 i 1.000. Preguntat per quin és el seu favorit afirma que «cada categoria té coses bones i coses dolentes. La moto que recordo amb més estimació és l'Honda NSR 500. I després també la de 990 cc, la primera MotoGP que es va fer de quatre temps i cinc cilindres, un motor espectacular. Era senzillíssim, amb una construcció brillant, sense gaire tecnologia. Era un motor clàssic que funcionava bé».

El moianès també és reconegut per les relacions que ha tingut amb els seus pilots. Algunes no han estat positives, però en d'altres aquest enteniment ha donat molt bons resultats. Per a ell «el més important és la confiança a nivell tècnic. No hi ha res millor per a un pilot que ser capaç d'explicar al seu tècnic què li passa i que confiï que ell ho solucionarà. Per al tècnic, el mateix. Si saps que el pilot t'explica el que realment ha sentit a la moto i té clar el que necessita per anar ràpid, t'ajuda de seguida a poder prendre la línia a seguir».

Tot i les millores, mirant enrere, trenta anys i menys i tot, Forcada troba a faltar unes quantes coses. Entre elles, «el pla tècnic, l'artesanal, el manual. Les coses que feies, allò que podies inventar i provar i que ara és impossible pel funcionament de la moto. El problema dels bancs de proves és que quan evoluciones una moto trenques moltes coses i per als equips petits, com era el de JJ Cobas, era complicat».

A Forcada també li hauria agradat «tenir la facilitat que hi ha ara per viatjar. Quan jo vaig començar calia recórrer a la furgoneta o al cotxe i això significava passar molt temps fora de casa, creuar fronteres i d'altres situacions de difícil gestió. Ara, en canvi, és més fàcil tornar a casa» després de ser a cada Gran Premi.

21 agost 2019

Regió7

7 de gen. 2019

Viñales desvela que va viure amb Forcada una «tensió innecessària»

agències 07.01.2019 | 00:00
La temporada passada no va ser gens positiva per al pilot de Roses Maverick Viñales, que va finalitzar el mundial de MotoGP en quarta posició, darrere del seu company d'equip, Valentino Rossi, i, sobretot, sense cap possibilitat de lluitar pel títol amb Marc Márquez. Viñales només va guanyar una cursa, el Gran Premi d'Austràlia, quan tot ja estava decidit, i només va fer quatre podis més, una segona posició i tres terceres. L'any, a més, va venir esquitxat pel trencament amb qui era el seu cap de mecànics, el moianès Ramon Forcada, anterior campió del món de la categoria al costat de Jorge Lorenzo. Un cop acabat l'any, i amb la vista posada en el 2019, Viñales ha deixat caure, en declaracions recollides pel diari Marca, alguns motius dels problemes amb Forcada.

Així, segons recorda, «quan va transcendir que Ramon Forcada no seguiria amb mi, les coses no es van portar bé. Es va donar per segur que la decisió de prescindir d'ell havia estat meva, però jo no puc decidir que se'n vagi de manera unilateral. Va ser una decisió que es va prendre conjuntament amb Yamaha». Per això, afegeix que «la tensió que es va viure amb Forcada va ser del tot innecessària» durant uns mesos.

Més ordre

Així, un cop acabat l'any, Viñales ha aconseguit els serveis d'Esteban García, que era a KTM amb Bradley Smith, per suplir el veterà enginyer, i quan parla del seu nou cap de mecànics deixa caure crítiques cap a Yamaha. «Esteban aportarà ordre, que és molt important. Aquest any hem fallat molt en petits detalls que no desvelaré perquè pot provocar fins i tot riure. Crec que Esteban tindrà aquestes coses molt controlades. Ell m'ha demostrat ser una persona que d'un dia a l'altre només vol millorar. A part d'això, penso que aportarà molta tranquil·litat a l'equip i un pla».

7 gener 2019

Regió7

2 d’abr. 2017

El moianès Ramon Forcada, el valor segur de Yamaha

Triple campió de MotoGP amb Jorge Lorenzo, acompanya ara el nou líder, Maverick Viñales

02.04.2017 | 00:48
Forcada prenent notes durant una sessió de tecnificació. 
El moianès Ramon Forcada va haver de prendreuna difícil decisió a mitjan temporada passada. Un cop es va saber que Jorge Lorenzo abandonaria Yamaha i passaria a formar part de l´equip Ducati, el mallorquí va intentar emportar-se´l amb ell. Però Forcada es va mantenir fidel a l´escuderia japonesa, on ara té un nou pilot, l´empordanès Maverick Viñales. El resultat de la primera prova del mundial, amb victòria del nou company de Valentino Rossi, sembla que dóna la raó tant a ell com a la marca japonesa, que hi confia cegament. Però això no ha fet sinó començar.
Forcada encadena una experiència de prop de tres dècades en el mundial de velocitat i, segurament, aquest olfacte per saber veure projectes guanyadors és el que l´ha fet quedar al costat de Viñales i no emprendre una nova aventura que li cridava l´atenció, malgrat que no tant per embrancar-s´hi. Així, va explicar que el de Ducati «era un repte que m´interessava i que segueix sent interessant tècnicament, el de demostrar de què som capaços amb una nova moto, però amb vint anys menys. Per comoditat, és més fàcil quedar-me a Yamaha que anar a Ducati, que és una fàbrica singular de la qual, si després de dos anys el Jorge se´n va, jo també. Vaig començar a Yamaha perquè ell m´ho va demanar, i Maverick també m´ha demanat que hi continués».

Pros i contres de la decisió


És ben cert que, amb només una cursa, i a més tan singular com va ser la de Qatar, amb pluja i incertesa fins a última hora, no es pot valorar quin serà el rendiment real de totes les marques durant l´any. Així, Yamaha va dominar amb la victòria de Viñales i el tercer lloc de Valentino Rossi, i Honda va quedar fora del podi, amb el quart lloc de Marc Márquez i el cinquè de Dani Pedrosa, però la posició de Jorge Lorenzo, un trist onzè lloc, no pot determinar que la Ducati no sigui competitiva. De fet, Andrea Dovizioso, amb anys d´experiència en aquesta montura, va ocupar la segona posició i va posar les coses molt difícils a Viñales per a la victòria final.
Però Forcada confia en el seu nou pupil. D´ell va dir, després del triomf de Losail, que «és un killer, un guanyador. La gestió que ha fet de la cursa [reservant a l´inici i atacant al final] ha estat perfecta, i això és el que compta».

Experiència en nouvinguts


Forcada recorda, a més, que la feina d´acompanyar un pilot des de l´inici fins a la victòria no és nova per a ell. «N´he desvirgat, entre cometes, molts. Vaig fer l´inici amb Pedrosa, Dovizioso, Stoner i Lorenzo a MotoGP. Maverick és molt jove però ja ve amb experiència, li falta controlar la cursa, sap anar molt de pressa i el veus que és un professional desitjant pujar a la moto, es prepara molt bé».
Un dels motius pels quals va decidir quedar-se a Yamaha va ser que «els treballadors hi estan molt bé, i Ducati em demanava quedar-me amb l´equip que deixava Andrea Iannone». En declaracions a Movistar Plus, va deixar clar que «Valentino va posar de moda endur-se l´equip, però és un fet que no agrada a les fàbriques. Ducati preferia mantenir una base però estava obert que Jorge s´endugués els tècnics. Li ho vaig agrair, però volia saber quines condicions hi hauria».
En aquest sentit, treballar amb el pilot de Roses «serà com començar una altra vegada. Hem fet una moto guanyadora i cal saber què necessita el pilot. Amb Maverick serà com començar una altra vegada. El seu estil és diferent. Jorge té punts crítics. com ara que la moto es mogui, i Maverick no es queixa tant si això passa. Ara cal ser capaços d´entendre què necessita per anar més ràpid».
Des de l´altra banda, les lloances tampoc no han trigat a arribar. Viñales va dir, quan va saber que seria el seu cap de mecànics, que «Forcada val molt la pena. Amb tanta experiència com té, em podria aportar un mètode de treball. Tinc ganes d´aprendre´n». Ara només falta que la relació es consolidi i el bagenc pugui cantar molts cops victòria.