Queralt Campàs
20/04/2023 | 16:00
L'Estany
20/04/2023 | 16:00
L'Estany
Salvador Tresserra forma part de la corporació municipal des de 1987 | Queralt Campàs
Salvador Tresserra (ERC) és de l’Estany de tota la vida i ha combinat l’alcaldia amb el manteniment de la finca de Rocafort, situada al terme municipal de Santa Maria d’Oló, feina de la qual es va jubilar ara fa mig any. Amb aquest mandat en feia quatre que governava ininterrompudament, des de l’any 2007.
“Els que sempre hem fet molta activitat i hem col·laborat, mai ens jubilem d’aquesta implicació”, explica Tresserra. Tresserra està orgullós del seu pas per l’alcaldia i assegura que la llista d’ERC que es presenta a les pròximes eleccions municipals té tot el seu suport.
Què representa per a vostè haver format part del consistori de l’Estany durant 24 anys?
És una gran satisfacció i orgull haver sigut regidor i alcalde, i que el poble m’hagi donat la confiança durant quatre mandats seguits com a cap de llista, i dos com a primer tinent d’alcalde. Arriba un moment, però, que ja s’acaben les idees i l’empenta inicial. Considero que ara hi ha d’haver un canvi.
Continuarà vinculat en política d’alguna manera?
Sí, d’alguna manera o altra seguiré. Les persones que entren saben que em tenen al costat, precisament tanco la llista d’ERC d’aquestes pròximes municipals, com a suplent. En un poble petit, els que col·laborem sempre som els mateixos a tot arreu.
Tenia ganes de deixar-ho o hauria seguit?
Totes dues coses. Es barregen sentiments. Estic segur que si no hagués trobat ningú que seguís més o menys la mateixa dinàmica que hem portat aquests últims 24 anys, al final hauria fet un cop de cap i m’hauria tornat a presentar perquè m’estimo molt el poble. Al final em quedo molt tranquil amb la gent que es presenta. Em tindran al seu costat amb tot.
Li ha costat trobar relleu?
És la persona que ha estat durant 14 anys de jutge de pau. Fa molt de temps que compartim coses.
Les demandes de la gent han canviat d’anys enrere a ara?
L’Estany és una mica diferent de la resta de pobles perquè cada dia és més una segona residència. I la gent que ve a viure-hi va canviant sovint, i no participen gaire.
Va variant, no?
Sí. També tenim molt turisme. S’acosten, sobretot, interessats pel monestir, que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, però tenim una problemàtica amb el bisbat de Vic, per promoure aquest espai. No hi ha una bona comunicació dels horaris d’obertura i la gent es queixa a l’Ajuntament, mentre que nosaltres no hi podem fer res.
Quins són els projectes de què està més orgullós?
N’hi ha molts, i els que semblen més insignificants també tenen importància en el dia a dia dels ciutadans. Dels grans, potser em quedaria amb l’escola, la recuperació de la mina, la Casa de Cultura i les rutes (com recuperar el camí del Reg de les Nogueres i d’altres).
L’escola ja hi era?
Sí, però no estava centralitzada en un sol edifici. Ara fins i tot tenim la llar d’infants integrada a l’escola.
Això és gràcies a un ajut de la Generalitat, oi?
Sí. La prova pilot es va fer aquí a l’Estany. Fins i tot va venir el president a presentar el projecte.
Parlava de la recuperació de la mina. D’on es partia?
No recordo que s’hi hagués fet cap actuació mai. Fins als anys 80, la mina havia funcionat com a col·lector d’aigua del poble. I, amb els anys, va ser un problema perquè els arbres hi havien arrelat, s’havien ensorrat alguns trossos, etc. No s’hi podia entrar i quan plovia molt s’embussava. Amb la reforma hem aconseguit 120 metres visitables dels 430 que té en total.
Per què vau decidir impulsar la Casa de la Cultura?
Era un projecte global, juntament amb la recuperació dels itineraris. La Casa de Cultura ens permet oferir una atenció al ciutadà a peu pla, un fet que facilita molt la vida a la gent gran. L’edifici de l’Ajuntament té moltes escales i no és gaire funcional. Hi vam incloure el Centre d’Interpretació, la sala de lectura i la sala polivalent.
Quines qüestions queden pendents?
Com a projecte gran és fer un estudi de totes les canaleres i teulades que hi ha d’uralita (fibrociment). És primordial avançar en aquest aspecte perquè el 80% de les canaleres encara són de fibrociment.
Salvador Tresserra (ERC) és de l’Estany de tota la vida i ha combinat l’alcaldia amb el manteniment de la finca de Rocafort, situada al terme municipal de Santa Maria d’Oló, feina de la qual es va jubilar ara fa mig any. Amb aquest mandat en feia quatre que governava ininterrompudament, des de l’any 2007.
“Els que sempre hem fet molta activitat i hem col·laborat, mai ens jubilem d’aquesta implicació”, explica Tresserra. Tresserra està orgullós del seu pas per l’alcaldia i assegura que la llista d’ERC que es presenta a les pròximes eleccions municipals té tot el seu suport.
Què representa per a vostè haver format part del consistori de l’Estany durant 24 anys?
És una gran satisfacció i orgull haver sigut regidor i alcalde, i que el poble m’hagi donat la confiança durant quatre mandats seguits com a cap de llista, i dos com a primer tinent d’alcalde. Arriba un moment, però, que ja s’acaben les idees i l’empenta inicial. Considero que ara hi ha d’haver un canvi.
Continuarà vinculat en política d’alguna manera?
Sí, d’alguna manera o altra seguiré. Les persones que entren saben que em tenen al costat, precisament tanco la llista d’ERC d’aquestes pròximes municipals, com a suplent. En un poble petit, els que col·laborem sempre som els mateixos a tot arreu.
Tenia ganes de deixar-ho o hauria seguit?
Totes dues coses. Es barregen sentiments. Estic segur que si no hagués trobat ningú que seguís més o menys la mateixa dinàmica que hem portat aquests últims 24 anys, al final hauria fet un cop de cap i m’hauria tornat a presentar perquè m’estimo molt el poble. Al final em quedo molt tranquil amb la gent que es presenta. Em tindran al seu costat amb tot.
Li ha costat trobar relleu?
És la persona que ha estat durant 14 anys de jutge de pau. Fa molt de temps que compartim coses.
Les demandes de la gent han canviat d’anys enrere a ara?
L’Estany és una mica diferent de la resta de pobles perquè cada dia és més una segona residència. I la gent que ve a viure-hi va canviant sovint, i no participen gaire.
Va variant, no?
Sí. També tenim molt turisme. S’acosten, sobretot, interessats pel monestir, que està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional, però tenim una problemàtica amb el bisbat de Vic, per promoure aquest espai. No hi ha una bona comunicació dels horaris d’obertura i la gent es queixa a l’Ajuntament, mentre que nosaltres no hi podem fer res.
Quins són els projectes de què està més orgullós?
N’hi ha molts, i els que semblen més insignificants també tenen importància en el dia a dia dels ciutadans. Dels grans, potser em quedaria amb l’escola, la recuperació de la mina, la Casa de Cultura i les rutes (com recuperar el camí del Reg de les Nogueres i d’altres).
L’escola ja hi era?
Sí, però no estava centralitzada en un sol edifici. Ara fins i tot tenim la llar d’infants integrada a l’escola.
Això és gràcies a un ajut de la Generalitat, oi?
Sí. La prova pilot es va fer aquí a l’Estany. Fins i tot va venir el president a presentar el projecte.
Parlava de la recuperació de la mina. D’on es partia?
No recordo que s’hi hagués fet cap actuació mai. Fins als anys 80, la mina havia funcionat com a col·lector d’aigua del poble. I, amb els anys, va ser un problema perquè els arbres hi havien arrelat, s’havien ensorrat alguns trossos, etc. No s’hi podia entrar i quan plovia molt s’embussava. Amb la reforma hem aconseguit 120 metres visitables dels 430 que té en total.
Per què vau decidir impulsar la Casa de la Cultura?
Era un projecte global, juntament amb la recuperació dels itineraris. La Casa de Cultura ens permet oferir una atenció al ciutadà a peu pla, un fet que facilita molt la vida a la gent gran. L’edifici de l’Ajuntament té moltes escales i no és gaire funcional. Hi vam incloure el Centre d’Interpretació, la sala de lectura i la sala polivalent.
Quines qüestions queden pendents?
Com a projecte gran és fer un estudi de totes les canaleres i teulades que hi ha d’uralita (fibrociment). És primordial avançar en aquest aspecte perquè el 80% de les canaleres encara són de fibrociment.
20 abril 2023