Moià combat l’eruga del boix als entorns del Parc Arqueològic del municipi

maig 21st, 2020 Dídac Garcia 


Les cinc hectàrees que rodegen el jaciment arqueològic han estat tractades amb un compost especial que afecta la papallona del boix i que protegeix l’arbre dels atacs de l’eruga. X. Serrano, especialista en aquest sector, ja ha començat un primer tractament. D’aquesta manera, es repeteix una mesura que l’any passat va permetre salvar els boixos de la zona de les Coves del Toll. Marta Fàbregas, directora del Parc Arqueològic, explica com de devastadora ha sigut l’acció de l’eruga a tota la zona de Moià. Marta Fàbregas, directora del Parc Arqueològic

A diferència de l’any passat, enguany s’ha pogut planificar el protocol a seguir amb antelació. De fet, a la zona del Toll hi ha alguns boixos afectats però en general l’estat dels mateixos és bo i comencen a rebrotar. Aquest indici confirma que el tractament ha reduït l’atac de l’insecte. A més, si fos necessari, s’ha plantejat la possibilitat de repetir la cura durant els mesos d’estiu.

Malgrat tot, actualment no es pot acabar amb aquesta espècie invasora de manera generalitzada als boscos del país. La raó és que el tractament afectaria també d’altres espècies, entre les quals algunes d’autòctones. En canvi, el que sí que és efectiu és fer-ho en zones concretes, com és el cas del Parc Arqueològic de les Coves del Toll.

21 maig 2020

OnaMoianès

El Parc Prehistòric de les Coves del Toll treballa en el control de la plaga d'erugues del boix

redacció 13.08.2019 | 23:43


Una de les erugues que ataca el boix / departament agricultura

L'entorn boscós del Parc Prehistòric de les Coves del Toll és un dels punts on s'ha detectat la plaga d'erugues que devoren el boix. Després de promoure un estudi d'afectació a la zona, s'ha observat que l'afectació és baixa i es concentra en indrets concrets. Amb tot, s'han iniciat treballs de tractament, control i seguiment.

Els treballs per evitar la propagació de la plaga en aquest punt de la comarca del Moianès tenen l'assessorament de l'enginyer tècnic agrícola Xavier Serrano i del jardiner Gerard Fort. Els visitants poden observar les mesures preventives si es fixen en les trampes instal·lades en diferents espais del parc.

Un dels objectius és mantenir la salut del bosc, format de roures martinencs i boixos. El seguiment de la plaga serà clau durant els propers mesos, ja que l'espècie invasora s'estén ràpidament a través del vol de les papallones.

13 agost 2019

Regió7

La plaga d'erugues que ataca el boix provoca una invasió de papallones

Veïns del Moianès, el Bages i el Berguedà es veuen pertorbats per la presència massiva d'insectes laura serrat 02.07.2019 | 23:36



La plaga d'erugues que ataca el boix provoca una invasió de papallones


Més videos

Un núvol de papallones rodejant un fanal encès, el vidre d'un establiment o el parabrisa d'un cotxe envaït pels insectes són algunes de les imatges que s'han pogut veure durant els darrers dies en diversos punts de la comarques del Moianès, el Bages i el Berguedà. Es tracta de la papallona del boix, una espècie provinent de l'est de l'Àsia que ha esdevingut una plaga que ataca la planta provocant-li la mort, i que en alguns punts forma autèntiques cortines, molt molestes, per exemple, si es condueix.

Les seves erugues només s'alimenten d'aquest arbust i l'afecten greument tal com ja va explicar Regió7. Ara, però, amb l'arribada del bon temps, ha sorgit un nou fenomen, les papallones, que s'han estès per diversos punts de la regió central. Els veïns del territori asseguren que mai no havien vist una quantitat tan gran de papallones concentrades en un mateix punt.

«Aquest últim cap de setmana, el vidres del restaurant van quedar atapeïts de papallones», explica la veïna de Calders Pilar Rocasalbas, al capdavant del restaurant Soldevila. Destaca que inclús es formen catifes de papallones al terra. Comenta que la papallona del boix és fàcil de reconèixer per té les ales blanques i la franja externa és marronosa.

La dispersió d'aquesta espècie asiàtica es fa a través del vol dels exemplars adults, que poden recórrer distàncies llargues. Un dels punts on s'han detectat onades d'aquesta espècie és a Artés. Per exemple, a l'escola bressol Moixaines, «un cúmul de papallones volen pel pati i mantenim les finestres tancades», explica la directora del centre, Maria Jesús Pous. Un altre de les zones amb més presència és l'eix Transversal, on els conductors es troben amb el parabrisa ple de papallones.

Diversos ajuntaments han compartit la situació amb especialistes. La regidora de Medi ambient de l'Ajuntament de Santa Maria d'Oló, Dolors Serral, explica que, el departament d'Agricultura Ramaderia, Pesca i Alimentació, «ens va indicar que el control efectiu de la papallona del boix a l'entorn natural és inviable».

No obstant això, el departament està estudiant estratègies per garantir la pervivència de les boixedes. «Sí que existeixen eines efectives en el cas dels jardins particulars i n'hem difós mesures», destaca l'alcalde de Navàs, Genís Rovira.

2 juliol 2019

Regió7

La plaga d'erugues que ataca el boix s'estén amb força i rapidesa al Bages

L'espècie invasora, que va arribar per la Garrotxa, afecta també els boscos del Berguedà i el Moianès queralt casals 21.06.2019 | 23:34


Un agent rural fent seguiment sobre el terreny de la plaga que afecta els boixos DEPARTAMENT D'AGRICULTURA

L'eruga del boix, convertida ja en papallona, ataca amb força els boscos i parcs i jardins del Bages. Es tracta d'una espècie invasora que s'alimenta només d'aquest arbust i pot arribar a provocar-li la mort. Tot i que segons les dades del departament d'Agricultura recollides el mes de març, abans que explotés la plaga, només es tenia constància de cinc municipis afectats (Navàs, Gaià, Avinyó, Manresa i Castellfollit del Boix), en els darrers mesos s'ha estès per gran part de la comarca, on avança amb molta rapidesa procedent del Moianès i el Berguedà, on ja està establerta.

El departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació ha elaborat un Pla d'Acció amb una sèrie de mesures que permetran conèixer millor la plaga i les mesures de control més efectives. Segons el cap del Servei de Sanitat Vegetal, Jordi Giné, «ara l'eruga ja és papallona i s'escampa amb més facilitat i és difícil que quedi cap municipi del Bages que no estigui afectat».

Giné apunta que el problema de la plaga, que es va detectar per primer cop a la Garrotxa i ha anat avançant cap aquí, és que no té enemics naturals coneguts i «l'única fórmula efectiva per controlar-la a nivell natural seria amb insectes depredadors parasitaris i, de moment, no hi són». En parcs i jardins, apunta el tècnic, «es pot controlar fàcilment amb un insecticida autoritzat», però el gran problema és a les zones forestals.

El departament d'Agricultura està treballant, conjuntament amb el de Territori i Sostenibilitat, l'Ajuntament d'Olot, el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa i altres entitats, per intentar minimitzar els efectes de l'eruga defoliadora del boix. Les accions al medi natural se centren en la caracterització de la població de la plaga, el seguiment de la seva dispersió a càrrec dels Agents Rurals i la valoració del grau d'afectació amb una periodicitat anual.

El control efectiu de la papallona del boix en l'entorn natural és, per ara, inviable, tal com demostra l'experiència d'altres països europeus que s'han vist afectats. L'única solució en l'àmbit forestal són els tractaments amb productes biològics com el Bacillus thuringiensis, assegura Giné, però la capacitat reproductiva de la papallona faria necessària una actuació continuada amb l'agreujant que no és un problema puntual sinó molt estès en el territori, tenint en compte que de boix n'hi ha a tot Catalunya, especialment a la meitat nord.

El guia d'espais naturals bagenc Esteve Padullés constata també que la plaga «va avançant i, de moment, és imparable» mentre no surti un depredador. Creu que hi haurà «una reculada potent del boix», tenint en compte que la seva capacitat per rebrotar és limitada i un any «eixut» com aquest no hi contribueix. Ara, diu, la plaga està «en fase expansiva».

A més, a diferència de la processionària del pi, que té una sola generació i «amb un únic tractament és suficient», l'eruga del boix en pot tenir dues o tres, «i això ho complica», assegura Giné. L'avantatge, però, és que els fils que fa l'eruga per desplaçar-se d'un boix a un altre «no són urticants, ni fan cap mal a les persones». Aquest lepidòpter es menja les fulles del boix i el deixa esquelètic «però si no en troba inclús rosega les branques». És, per tant, molt voraç.

La plaga «s'estén com una taca d'oli i a mesura que hi va havent població la papallona busca boixos nous per alimentar-se». Això fa preveure que s'estendrà a totes les zones de Catalunya on hi ha boix natural. «De moment, no hi ha cap solució a curt termini», tot i els estudis que s'estan duent a terme. «Arribarà un moment, com totes les plagues, que s'estabilitzarà una mica però aquests primers anys està fent molt mal», diu Giné.

21 juny 2019

Regió7

La plaga de l'eruga del boix s'intensifica a Osona i s'estén cap al Moianès

En una sola posta l'animal pot arribar a produir fins a 900 ous acn | sant pere de torelló 12.04.2019 | 08:58

Els agents rurals ajudaran en la col·locació i control de les trampes de feromones que s'instal·laran arreu del territori ACN

L'eruga del boix, nom comú per anomenar la Cydalima perspectalis, és una espècie invasora d'origen asiàtic que està afectant des de fa uns anys Catalunya. Si bé fins fa un temps l'epicentre era la Garrotxa, la plaga es va moure cap a Osona -on enguany es creu que es pot intensificar- i ja s'han trobat els primers exemplars al Moianès. "A Osona aquest any es notarà una forta pujada de la presència de l'eruga", ha explicat a Jorge Heras, el responsable de Sanitat Forestal del Departament d'Agricultura.

En finques on l'any passat la presència de l'eruga era més aviat escassa, com la finca de la Grevolosa, a Sant Pere de Torelló (Osona), "enguany els atacs seran molt severs", ha lamentat. L'eruga, que s'alimenta a partir de les fulles del boix, té una gran capacitat reproductiva i en una sola posta pot arribar a produir fins a 900 ous.

Per intentar entendre com actua una plaga que va arribar a Catalunya fa uns quatre anys, el departament d'Agricultura ha començat a elaborar una cartografia, en col·laboració amb el cos d'Agents Rurals, on es recull en nivell d'afectació de l'eruga del boix al territori.

El responsable de Sanitat Forestal del departament d'Agricultura, Jorge Heras, ha explicat que "n'hi ha per tot arreu", des de la Vall d'Aran fins al Montsià, tot i que algunes comarques encara se n'han salvat. Amb la informació que recullin, ha explicat Heras, es farà el monitoreig d'una vintena de punts per veure com actuen les trampes amb feromones. A la finca de la Grevolosa ja se n'han començat a instal·lar amb l'objectiu de confondre-les sexualment. Les trampes atraparan els mascles i s'evitarà que es puguin reproduir.

Aquest mètode també permetrà conèixer l'anomenada 'corba de vol', ha explicat Jorge Heras, i concretar en quines zones del país les erugues fan dos o tres generacions a l'any. Segons les condicions del clima, ha explicat, "el comportament de l'eruga variarà i serà diferent a la Vall d'Aran o a la Sènia. Al sud és més probable que faci tres cicles complets, mentre que al Pirineu només en siguin dos".

Malgrat que la recollida d'aquestes dades pugui ajudar per controlar millor la plaga, Jorge Heras no és massa optimista, ja que combatre-la a nivell forestal és "molt complicat". Tot i això, es realitzaran diferents proves pilot per veure com reacciona l'eruga als diferents tractaments a què se sotmetrà els boixos. Per exemple, a la fageda osonenca de la Grevolosa, amb els exemplars més singulars i per evitar perdre'ls, és previst dur a terme un test d'endoterapia vegetal, que consisteix a injectar al tronc una substància nutritiva o fitosanitària.

En països europeus com França o Alemanya, on la plaga va arribar abans que a Catalunya, ja s'han intentat moltes tècniques diferents per intentar minimitzar els danys que provoca l'eruga, però Heras ha assenyalat que l'eficàcia d'aquests tractaments sembla "molt limitada". Concretament, s'està observant a Alemanya com en molts llocs on s'esgoten els boixos, "això acaba afectant a la mateixa població d'erugues perquè es queda sense aliment".

Comparada amb la processionària, la plaga de l'eruga és "molt diferent", ha dit Jorge Heras. Mentre que l'eruga del boix és exòtica, la processionària és una plaga autòctona. D'altra banda, la primera no provoca cap efecte en les persones, mentre que la processionària representa un problema perquè és urticant. A més, això provoca perjudicis a l'economia local, sobretot al turisme rural i a la ramaderia extensiva.

Heras ha alertat que la desaparició del boix pot provocar un problema ambiental o cultural. "Ambientalment ens preocupen les boixedes que són l'única coberta del sòl i, per tant, on es pot produir erosió. A nivell cultural, existeixen centenaris d'alt valor i que cal mantenir", ha afegit.

Ajuntaments que lluiten contra la plaga

L'Ajuntament de Torelló està lluitant contra la plaga que afecta els jardins de l'Espona i Vicenç Pujol al centre del municipi. El tècnic de Medi Ambient del Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, Pere Rifà, ha explicat que els boixos dels jardins, alguns d'ells centenaris, estan afectats per la plaga de la papallona del boix. El consistori ja va iniciar aquests tractaments l'estiu passat en el marc d'un pla de gestió anual. Les actuacions, segons ha explicat Rifà, preveuen un monitoratge de la plaça mitjançant la col·locació de trampes de feromones i un seguiment sistemàtic que permeti decidir el millor moment per tractar els boixos.

L'assessor en gestió integrada de plagues i administrador de l'empresa Senplag, Jordi Senmartí, és qui realitza els controls. Concretament, s'ha optat per aplicar tractaments biològics de baix risc i respectuosos amb la fauna com l'aplicació de 'Bacillus thuringensis' i l'alliberament de 'Trichonogramma'. Segons com evolucioni la plaga, es preveu fer dos tractaments més al llarg de l'estiu. "El que poder fer és contenir la plaga, però no controlar-la", ha dit Senmartí. Segons l'assessor, cal esperar que la plaga arribi a un moment "d'equilibri", després de l'explosió inicial dels primers anys. "Veurem quan quedi menys boix com afecta això a la plaga i si queda més equilibrada", ha assenyalat.

12 abril 2019

Regió7