Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moto Club Moianès. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Moto Club Moianès. Mostrar tots els missatges

15 de maig 2026

Una trentena de persones corren contra l’ELA a Moià en una cursa solidària vinculada al repte de la Ruta 66

La prova esportiva va servir com a activitat prèvia a la iniciativa d'Enric Casacuberta, que correrà la Ruta 66 en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls


Regió7
Manresa15 MAI 2026 7:25


Una trentena de persones van participar el passat dissabte a Moià a la cursa solidària contra l'ELA. L’activitat s’emmarcava en el projecte del moianès Enric Casacuberta, que aquest mes d’agost posarà rumb als Estats Units per recórrer la Ruta 66 en benefici de la Fundació Catalana d’ELA Miquel Valls. En total, travessarà 8 estats i 3.940 quilòmetres, l’equivalent a 93 maratons, al llarg de 5 mesos.


La proposta era oberta a tothom, des dels 7 fins als 99 anys. Els primers a competir van ser els de la categoria A (7-11 anys) i els de la categoria B (11-13 anys), que van seguir un traçat de 2 quilòmetres. Posteriorment, va ser el torn de les categories C (14-16 anys) i D (+ de 17 anys), que van recórrer un circuit complex de força desnivell de 5 quilòmetres.


Després de la cursa, els participants van gaudir d'un dinar de germanor, a càrrec de la Masia Tero i del Moto Club Moianès. Tots els interessats van poder aportar el seu granet de sorra en la causa amb la compra de samarretes i dessuadores especials pel repte.


Un repte: recórrer la Ruta 66

Aquesta iniciativa serveix de prèvia al gran repte de Casacuberta, que començarà el 29 d’agost a Moià. Des d’allà, iniciarà el trajecte en direcció a Barcelona, ciutat a la qual arribarà després de dues etapes. Abans de deixar Catalunya per marxar als Estats Units, serà rebut per representants institucionals a la Diputació de Barcelona, al Consolat dels Estats Units i a la Generalitat. El moianès recorrerà la mítica carretera en aproximadament 150 dies, amb etapes diàries d’entre 15 i 25 milles (entre 24,1 i 40,2 quilòmetres).

15 maig 2026

Regió7 

15 de set. 2023

El MC Moianès honra el llegat de les 24 Hores de resistència

Una exposició i una taula rodona tanquen els actes commemoratius de la celebració de la primera edició de la mítica prova sobre terra

Lluís Cuberes i Martí
15·09·23 | 06:25




La imatge immortalitza la sortida de l’edició del 2009 | ARXIU/JOAQUIM ALBERCH


Un any després de constituir el MC Moianès i amb el bagatge d’haver estructurat un munt de proves de motocròs i trial, el 1972, sis moianesos (Joan Argemí, Jaume Cirera, Josep Codina, Ramon Forcada, Eusebi Graners i Albert Martí) van tenir la gosadia d’organitzar la primera edició de les inoblidables 24 Hores de resistència sobre terra de Moià.


Des de l’octubre del 2022, la històrica entitat ha dut a terme diversos actes per commemorar el cinquantè aniversari de la celebració de l’edició inaugural de la cursa. Dissabte passat, es va inaugurar, oficialment, l’exposició que recull l’evolució de la prova i del Moto Club Moianès a la Casa Museu Rafael Casanova, una mostra que estarà oberta al públic fins el proper 31 de desembre (de dijous a diumenge). Tal com assenyala Eusebi Graners, membre de la comissió organitzadora del cinquantenari, «l’exposició inclou des de plafons que detallen la història del club i de la cursa fins als cartells de les 35 edicions de les 24 Hores de resistència sobre terra de Moià, a més d’un ampli recull d’articles de premsa que es van publicar arran d’aquella primera edició o l’ordinador que es va fer servir per comptar les voltes que feia cadascun dels equips participants l’any 1980». La mostra també dona testimoni de tots els campions d’Espanya i d’Europa que van competir en alguna edició de la prova.


D’altra banda, demà, dissabte, a l’Espai Cultural Les Faixes, a partir de les 18 hores, es desenvoluparà una taula rodona amb la presència de nombrosos pilots per debatre i analitzar, durant dues hores i mitja, l’aportació de les 24 Hores de resistència sobre terra de Moià al món del motociclisme. Ràdio Moià retransmetrà el debat íntegrament en directe. A continuació, una botifarrada popular al Circuit Verd posarà el punt final als actes commemoratius.


Aquell llunyà 1972, els entesos van vaticinar el fracàs de la iniciativa. Els especialistes consideraven que «les motocicletes de muntanya de l’època no aguantarien vint-i-quatre hores de funcionament ininterromput». De fet, tal com detalla la nota de premsa del MC Moianès «no s’havia provat mai». La realitat va desmentir les previsions dels experts i la prova es va convertir en la primera cursa de 24 hores de durada sobre terra que es va fer al món. La reeixida i popular prova va propiciar la creació d’una nova modalitat motociclista, la resistència sobre terra, de la qual Moià no només en va ser el bressol: en va esdevenir la capital. 

15 setembre 2023

Regió7

4 de set. 2023

Cinquanta anys al costat de les motos

 

Jaume Codina, Ferran Llussà i Joan Argemí, tres presidents de l'entitat a l’exposició dels 50è aniversari del club al museu Rafel Casanova de Moià

El Moto Club Moià recorda en una exposició els 50 anys (llargs) de la seva fundació i el mig segle de la popular prova de les 24 hores de Moià, que va arribar a ser una de les grans cites del món del motor a Catalunya. La mostra ja es pot veure a la Casa Museu Rafel Casanova, però s’inaugura el proper dia 9 de setembre.

Jaume Cirera,que va ser fundador de l’entitat, recorda que l’any de fundació és el 1971 i que la primera cita amb les 24h és de l’any següent. L’any passat ja es va fer una petita exposició, però enguany han disposat de la sala del museu fins a finals de desembre i ha estat l’oportunitat per fer la mostra completa. S’aniran fent canvis en l’exposició permanent cada sis setmanes. S’hi podran veure fotografies, audiovisuals, pòsters de les diferents edicions, plafons explicatius i dels noms dels guanyadors de les diferents curses dutes a terme al llarg dels anys, una moto de la 1a edició, el primer ordinador a una cursa de 24 hores, algunes copes i un recull de les revistes socials que el Moto Club Moià publicava.

A finals de l’any 1971, el Moto Club Moià començava a estar actiu. Tot i que un dels principals fundadors va ser Jaume Cirera, el primer president va ser-ne Joan Argemí. La gran aventura de l’entitat va ser fer les 24 hores de Moià, l’any 1972. Era una carrera de muntanya, no s’havia fet mai. Altres carreres precedents eren les 24 hores de Montjuïc o carreres europees que es corrien sobre asfalt i amb el circuit il·luminat. «La diferència d’aquestes carreres amb el circuit que suggeríem nosaltres era que les motos havien de portar llum pròpia en un circuit d’entre quatre i cinc quilòmetres», comenta Joan Argemí, president del Moto Club Moià de 1971 al 1975. Segons Argemí, aquest fet va provocar un rebombori, ja que el director de cursa, un càrrec oficial que assistia a les proves, va rebre un advertiment de la Federació Espanyola de Motociclisme. La Federació creia que la proposta de circuit era « intolerable», perquè no hi havia cap reglament i en un accident s’hi podien perdre vides. «A causa d’aquest enrenou, es va redactar un nou reglament que definia les característiques de curses per asfalt i motocròs», apunta Argemí.

Cartell d'un torneig de futbol sala del 1972

Més enllà de les curses de les 24 hores de Moià, el club també organitzava activitats paral·leles. «Eren 24 hores que donaven molt de si», puntualitza Aregemí. «Organitzaven tornejos de futbol sala, d’escacs, cinema a la fresca, i teníem una emissora de ràdio per retransmetre durant les 24 hores de la cursa», explica. «Hi havia fins i tot nois de quinze anys que corrien la cursa. Per a ells, era la primera nit fora de casa, i és clar, s’havien de muntar activitats», riu Argemí.

Sortida d'unes 24 hores

Normalment la cursa de 24 hores se celebrava entre setembre i octubre. «El motiu principal era perquè es necessitaven camps disponibles per muntar-hi el recorregut, un pàrquing, etc. Per això s’intentava fer entre la collita i la sembra», explica Jaume Codina, ex president de la Federació Catalana i Espanyola de Motociclisme, president del Moto Club Moià del 1988 al 1989 i actual president. «També es miraven les hores de llum, per desomptat ». Segons explica Codina, també hi va haver alguna excepció. Algun any es va haver de celebrar la carrera al juliol, però hi havia massa pols. I algun altre any al novembre, però feia massa fred tenint en compte que també es corria de nit. Un altre factor que s’havia de tenir en comptes és que no coincidís amb el calendari de proves d’Enduro. Tot i així, el club també va tenir les seves dificultats econòmiques per subsistir i tirar endavant. En el plafó dels campions de les 24 hores de Moià, just a l’entrada de l’exposició, es pot comprovar que algun any no es va poder celebrar la prova. El club estava endeutat i fins que no va poder liquidar el deute no es va poder córrer. Per altra banda, si plovia, el circuit s’enfangava i s’havia d’escurçar. «Aleshores els corredors feien més voltes perquè el circuit era menor», comenta Ferran Llussà, president del club des de 1989 al 2004.

Si bé la carrera de les 24 hores de Moià va ser sempre la cirereta del pastís, també hi havia altres curses que organitzava el Moto Club Moià. Per exemple, les cinc hores d’or de Moià. Des del Club tenien la intenció que fos una cursa de resistència, semblant a una cursa d’enduro d’uns cinc quilòmetres. Però al veure que els corredors més punters mantenien el nivell d’intensitat durant les cinc hores, al cap de cinc edicions es va reduir a tres hores. «Per un sol corredor és difícil mantenir una intensitat tant elevada i durant tantes hores», comenta Codina. Més endavant, la cursa es va reduir fins a noranta minuts. Com a trofeu es va dissenyar un casc petit pels tres primers finalistes que es banyava d’or, de plata o bronze. En les últimes edicions, «aquest premi es va deixar de fer perquè el preu era massa elevat».
 

Els anys 80, les bicicletes també van formar part del Club

Les bicicletes també van passar a formar part del Moto Club Moià. Segons explica Llussà, va ser el primer club de Catalunya que va organitzar una cursa de resistència ciclista i se’n van celebrar vint-i-cinc edicions de la popular curs de quatre hores. A la primera edició hi van participar 11 equips de quatre pilots i l’any amb més equips va ser el 1991 amb 96 equips de quatre pilots. «Vèiem els grans córrer amb moto i nosaltres encara érem nens. L’única forma d’imitar-los i poder córrer com ells era amb les bicicletes», comenta Llussà. La cursa consistia a córrer de set de la tarda a onze de la nit per tenir dues hores de claror i dues de foscor. També es corria per equips, tot i que ni amb BTT’s ni Monty’s, sinó amb bicicletes marca BH model Califòrnia o altrament dites «de passeig». Aquestes eren les més típiques dels anys 80. Quan el Moto Club Moià va deixar de fer aquesta carrera ciclista, va aparèixer Bike Moià, un altre club de Moià que els va demanar permís per continuar-les.



Imatge aèria del circuit verd
 

Del circuit nòmada al circuit verd

Des del 1972, el club es considerava nòmoada, ja que havia de muntar i desmuntar el circuit cada any. Les primeres edicions es van córrer a Montbrú, als Assistadors, a Comas Nou, fins el 1987 que va arribar el Circuit Verd. Tot i que ha portat algun maldecap amb els permisos, actualment està aprovat com a àrea de motor i publicat al DOGC. Segons Llussà, és l’únic circuit de muntanya de Catalunya homologat. Al circuit s’hi corren curses fora de carretera com trials, resistència, trams quilometrats, ciclomotors, motocròs i enduro.


Cartells, plafons i trofeus de diferents curses a l’exposició de Moià
 

El Moto Club Moià, més que un club de motos i motor

El Moto Club Moià es va convertir en més que un club de motos. «Abans que es comencessin a celebrar les 24 hores, la gent sabia l’existència del moto club, però ho relacionaven amb una activitat que es feia fora del poble», explica Jaume Codina, president del club de 1988 al 1989 i actual president. Però més endavant, la gent del poble, estiuejants, turistes i acompanyants dels pilots s’ajuntaven per un objectiu comú: la cursa de les 24 hores.

Així doncs, el Moto Club Moià va donar a conèixer Moià arreu de Catalunya, però a la vegada va donar un impuls econòmic al poble i a diferents sectors gràcies a l’activitat intersocial del Club. El comerç local també en va sortir molt afavorit i és que la despesa es va sostenir en el temps. Des del Club, no se n’ha fet mai cap càlcul ni aproximació, però era comprovable: gasolina, recanvis de motos, equipament, menjar, begudes, etc. «La quantitat de persones que participaven a la cursa més els visitants i acompanyants, afavorien el poble socialment i econòmicament», comenta Codina.

Recull de fotografies dels cinquanta anys del Club

Avui el Moto Club munta les seves carreres i activitats, però la cursa de les 24 hores no ha tornat des del 2011, ara ja fa dotze anys. «Des del club, sempre ens preguntem i si hi tornéssim? Però el problema és que per la quantitat de controls que hi ha en una cursa d’aquestes dimensions, es necessiten més de cent persones que hi participin i ara són altres temps», comenta Codina. Al llarg d’aquests cinquanta anys, hi han hagut tretze presidents que han fet possible que el Club segueixi viu. A darrere, però, hi han hagut centenars de persones que han construït el Moto Club Moià i han fet possible que s’hagin organitzat més de sis-centes curses al llarg dels cinquanta anys.

Per tancar la celebració d’aquests cinquanta anys, el Moto Club Moià ha organitzat una vetllada pel dia 16 de setembre. El punt de trobada serà al local de Les Faixes a les sis de la tarda. A partir de quarts de set, hi haurà un debat obert a tothom sobre les 24 hores de Moià on hi particparan diferents corredors com els germans Arcarons, el Pep Rovira, entre d’altres. Tot seguit, es presentarà el nou logo del Circuit Verd i el president, Jaume Codina, parlarà sobre les noves tecnologies i el motociclisme off-road. Més tard, a les nou del vespre, hi haurà un sopar informal al Circuit Verd amb pa amb tomàquet i embotits.



Cartell amb tots els guanyadors de les diferents edicions de les 24 hores
 

La cursa de 24 hores, la més popular a Moià

A la primera cursa de 24 hores celebrada l’any 1972, hi van córrer quinze equips de quatre pilots. Un total de 60 corredors. «En aquell temps, a Catalunya hi havia molts representants de marques de motos com Bultaco, Montesa o SWM. Tristament amb els anys han anat desapareixent», explica Codina. «Un altre punt a favor és que molts corredors també eren de Catalunya. Ara se’n troben arreu de l’Estat, però en aquell moment el focus era a Catalunya», afegeix Codina.
Relleu d’un pilot durant la tercera edició de les 24 hores al Prat

Tal com comenta Argemí, cada equip era de quatre corredors perquè tot i haver establert un reglament pel motociclisme de muntanya, hi havia detalls no especificats que s’havien d’inventar. «Vam decidir que fossin quatre atenent el temps que havien de córrer i a la tensió que havien de suportar. Per exemple, les carreres de resistència per asfalt eren de dos pilots. Per tant, quatre era una mida justa perquè eren sis hores de cursa per a cada pilot», apunta Argemí.

Control de passos

El rècord de corredors va ser un any que van assistir-hi quaranta-quatre equips de quatre corredors, un total de 176. «El reglament també anava variant i algun any van ser equips de tres pilots, però normalment eren de quatre», puntualitza Codina. Des de l’any 2011 que no se celebren les 24 hores per diferents circumstàncies. En primer lloc, per conjuntura econòmica, i en segon terme, per falta de personal. Segons Argemí, és una carrera molt cara de córrer i amb els anys el motociclisme de muntanya ha anat de cara a la professionalització. Algun any s’havia monetitzat la carrera, però només servia per pagar la gasolina.

Figueres, Sucarrats, Bellsola, Soler, guanyadors de la 3a edició

El club també feia un altre tipus de carrera, les intersocials. Altrament conegudes com a «carreres pirata». «La federació sabia que les fèiem i ho tolerava», comenta Argemí. Aquestes van ser les principals carreres on els pilots es podien donar a conèixer fora de la carretera a Catalunya. «Venia gent de tot arreu i de molt alt nivell de l’època. Als anys vuitanta hi corrien professionals que es preparaven pel Dakar o cares més conegudes com el cuiner Nandu Jubany, o els pilots Josep Rovira, el Jordi Viladoms, el Jordi Arcarons o el Toni Elías (pare)», apunta Argemí. A l’exposició, es poden veure plafons amb els noms dels guanyadors de diferents edicions.


El primer ordinador a les 24 hores

L’any 1980 es va introduir per primera vegada l’informàtica a les curses de 24 hores. Fins aleshores, s’havia fet de forma manual. L’ordinador AIM-65, amb una memòria de 8KB, va permetre comptabilitzar les voltes de cada corredor. D’aquesta manera es coneixia la classificació a cada moment. Tot i la present teconologia, se seguien comptant les voltes a mà per si s’espatllava l’ordinador. Aquest fet va tenir un cost de 65.000 pessetes de l’època.


Els cilindres defectuosos com a trofeu

Les carreres intersocials també eren molt esperades i concorregudes. Tot i que no es monetitzaven, sí que s’entregava un trofeu als guanyadors. Es feia entrega d’un cilindro que havia estat defectuós partit per la meitat i pintat. A l’exposició se’n poden veure alguns exemples.


El primer equip de noies arriba el 2004

Per primera vegada, a la vintivuitena edició de les 24 hores, va córrer el primer equip de noies. La Sílvia Matínez, la Rosa Romero, la Gemma Garcia i la Mercedes Iglesias van fer història. Tot i que no van guanyar, van quedar primeres de la categoria femenina.


La bandera de les primeres 24 hores

A l’exposició s’hi pot contemplar la bandera d’arribada de la primera carrera de 24 hores de Moià. En aquell temps, costava trobar aquest tipus de banderes. Per això, la mare d’en Jaume Cirera, impulsor del club, va cosir-la mà. La senyora Teresa Deus va confeccionar els quadrats blancs i negres amb tela de roba i es va dedicar a cosir-los a mà en estil patchwork.

4 setembre 2023

Regió7

11 de maig 2021

Les Tres Hores de Resistència sobre Terra de Moià atrauen 75 equips

redacció. moià 11.05.2021 | 23:22 Imatge de la sortida de les Tres Hores de Resistència de Moià MC MOIANÈS

El circuit Verd de Moià va ser l'escenari de la primera cursa de la temporada del Trofeu Català de Resistència sobre Terra, un campionat que va obrir la disputa de les tradicionals Tres Hores de Resistència sobre Terra de la capital del Moianès.

Fins a 75 equips es van aplegar al circuit Verd per participar en alguna de les categories en competició (RS Sènior, RS Júnior, Màster 40 i Màster 50). L'equip guanyador en la categoria més preuada en la prova organitzada pel Moto Club Moianès va ser el format pels germans Joel i Marc Vives, que van superar per només vuit segons el conjunt integrat per Lluís Gonfaus i Marc Calmet. Jordi Quer, un dels pocs pilots que van afrontar la prova en solitari, va pujar al tercer graó del podi.

11 maig 2021

Regió7

Thank you for watching

14 de jul. 2020

El calderí Oriol Casas se situa tercer a la classificació general de l'estatal Elit MX2

jaume grandia 14.07.2020 | 23:29
A banda de la destacada actuació del balsarenyenc Guillem Farrés (Gas Gas), guanyador en la categoria MX125 a Montearagón, a Toledo, en Elit MX1, el manresà Lluís Riera amb Yamaha, fou 10è, després d'ocupar el 10è i el 12è lloc, respectivament.

A la categoria Elit MX2, a més a més delcinquè i tercer llocs del bagenc Simeó Ubach (Husqvarna), el calderí Oriol Casas, del Moto Club Moianès, amb KTM, sortia molt ràpid a la primera mànega guanyant el Holeshot REDD Michelin de la categoria, acabant en tercera posició; a la segona mànega fou quart, sent tercer de la combinada que li donava el podi. Gerard Comellas, de Santa Maria d'Oló, del MC Baix Berguedà, i amb Gas-Gas, aconseguia els seus primers punts amb una dinovena posició final.

La classificació general provisional, a la categoria Elit MX2, és liderada per Ruben Fernández amb 184 punts; Oriol Casas és tercer amb 137 punts, Simeó Ubach cinquè amb 110 punts, Salvador Ubach és 20è amb 34 punts i Gerard Comellas amb 7 punts ocupa el lloc 33è. En MX125, Guillem farrés és el líder destacat.

14 juliol 2020

Regió7

4 de febr. 2020

El calderí Oriol Casas és quart a la primera prova de l'estatal, a Albaida

jaume grandia 04.02.2020 | 23:30
La primera prova del Campionat d'Espanya de Motocròs es va celebrar a les instal·lacions del Complex Motor de la localitat valenciana d'Albaida, en una jornada amb altes temperatures.

A la categoria Elit MX1, el pilot manresà Lluís Riera, amb Yamaha, va finalitzar en quinzena posició, després de classificar-se en totes dues mànegues en el lloc 14è. La victòria final va ser per al pilot de Husqvarna Nil Arcarons.

A la categoria Elit MX2, el millor de les nostres comarques, va ser el calderí del Moto Club Moianès, Oriol Casas amb KTM, que va acabar quart, després d'un tercer i un cinquè lloc. Simeó Ubach, del MC Baix Llobregat, amb Husqvarna, va ser setè (setè en la primera cursa i sisè en la segona). El pilot de Balsareny Guillem Farrés, del MC Baix Llobregat, va finalitzar catorzè, després de retirar-se en la primera mànega i de ser novè en la segona. Hi va debutar el pilot de Santa Maria d'Oló Gerard Comellas, que no va puntuar. La victòria en aquesta categoria va ser per al pilot de Yamaha Rubén Fernández, que va fer doblet, ja que va guanyar les dues mànegues.

4 febrer 2020

Regió7

15 d’abr. 2019