17 abril 2021
Ara paper
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Picanyol. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Picanyol. Mostrar tots els missatges
17 d’abr. 2021
26 de març 2021
19 de març 2021
Mor Josep Lluís Martínez Picañol, el ninotaire de Moià creador d'Ot el Bruixot
19 març 2021
Regió7 paper
Mor Picanyol, el dibuixant nascut a Moià i creador d’Ot el Bruixot
març 19th, 2021 
Ahir dijous va traspassar als 73 anys el dibuixant Josep Lluís Martínez Picañol, més conegut artísticament com a Picanyol. Nascut a Moià el 1948, és conegut per ser el pare de l’Ot el Bruixot, un dels personatges de còmic més coneguts de Catalunya.
Durant 45 anys i fins la seva retirada, Picanyol va publicar 1.500 tires d’aquest personatge a la revista Cavall Fort, a més de fer-ne adaptacions animades o jocs interactius. A la popular revista Cavall Fort també va publicar les seves adaptacions a còmic de contes i llegendes populars catalanes. Tot i estar lligat durant tota la seva carrera a Cavall Fort, també va treballar a publicacions com Lecturas i la revista Mussol. D’altra banda, el 2010 va participar en un projecte de TV3 per a il·lustrar alguns grans temes de la música popular catalana.
Picanyol explicava en una de les últimes entrevistes que va concedir a causa de la seva jubilació el 2014 que havia passat “tota la vida amb un llapis a la mà”. La vila de Moià el va homenatjar a la 114a Festa de l’Arbre Fruiter de 2019.
Segons els crítics, el dibuixant serà recordat com un “clàssic modern” de les històries gràfiques de Catalunya. 
19 març 2021
18 de març 2021
Muere Picanyol, padre de ‘Ot, el bruixot’
El personaje protagonizó en ‘Cavall Fort’ durante 44 años una de las series más importantes y longevas del cómic catalán
Carles Geli
Barcelona - 18 mar 2021 - 21:55 CET/cloudfront-eu-central-1.images.arcpublishing.com/prisa/KUJ52WY6ANHJBH62L26AD73TGM.jpg)
El dibujante Josep Lluís Martínez Picañol, 'Picanyol', en 2014, cuando decidió jubilar a su personaje "Ot, el bruixot", tras más de cuatro décadas en la revista 'Cavall Fort'.EFE
En todo era especial: un brujo bajito, un punto cabezón y con bigote de cuatro pelillos, ataviado con un gorro de regusto medieval, siempre en riguroso blanco y negro, deambulando en un espacio atemporal, que utilizaba sus poderes en situaciones muy cotidianas y, algunas veces contra su mujer, que le perseguía inexorablemente con una escoba, en escenas que un fiel pero escéptico búho solía mirar con grandes ojos de asombro. Vivía en una tira vertical y la viñeta, cinco como máximo, era tan limpia como el trazo y el ingenioso humor que desprendía… Así era el encanto de Ot, el bruixot, una de las series más importantes y longevas del cómic catalán, que refleja muy mucho la manera de ser de su creador, Josep Lluis Martínez Picañol, Picanyol de nombre artístico, fallecido a los 73 años, según ha comunicado hoy la revista Cavall Fort, donde plasmó las aventuras de Ot durante 44 años.
Nacido en Vic en 1948 pero criado en Moià, el futuro Picanyol se distraía demasiado de los estudios dibujando, lo que le llevó a abandonarlos y a desplazarse a Barcelona, donde entró de chico de los recados en Selecciones ilustradas, histórica agencia de representantes de dibujantes creada por Josep Toutain. Estaba empeñado en hacer largas y serias historietas sobre el Oeste americano y otras ambientadas en la selva; lo hizo sin éxito, hasta que sus trabajos cayeron en manos de Jordi Ginés, Gin. Fue providencial: le recomendó que sus trazos fueran aún más limpios y sencillos y que se inclinara por el gag mudo. Y así debutó en Mata Ratos y al poco en L’Infantil, la futura Tretzevents, donde hizo ya de todo: chistes, juegos de entretenimiento…
Incansable, entre 1969 y 1971 Picanyol empezó a colaborar en la prensa diaria, en concreto en el Diario de Barcelona, a las órdenes de quien es hoy uno de los máximos estudiosos del mundo del dibujo y la ilustración clásica catalanas, el periodista Josep Maria Cadena. Fue hacia el final de esta etapa cuando en diciembre de 1971 arrancó en Cavall Fort una serie sobre un brujo un punto travieso, que se le cruzó en la imaginación un día que pasaba por las calles de Barcelona. Era un personaje que no desentonaba en los ambientes medievales y hasta miológicos que tanto le gustaban recrear y que siempre daban vueltas en la imaginación de Picanyol, con una galería hiperpoblada de trovadores, brujas, duendecillos…
El personaje de 'Ot, el bruixot', de Picanyol.
Algo de todo ello compendió en Ot, siempre plasmado en un dibujo muy limpio y claro, en un homenaje tácito a su admirado Hergé. Era tan genuino, rompedor e ingenioso con sus gags que se convirtió en uno de los emblemas de Cavall Fort, conquistando a un público incondicional que le obligó a no abandonar el personaje hasta mayo de 2015, cuando Picanyol decidió jubilarse, a los 66 años, tras dibujarlo durante 44 años, en más de 1.500 tiras. El personaje se mostró incansable como su creador: en 1987 aparecía ya, bajo el sello Pirene, recopilado en libro y poco después su popularidad le llevó hasta los videojuegos pedagógicos, los Otijocs; y hay quien sostiene que es el culpable de que más de 5.000 niños en Cataluña lleven, desde finales de los años 90, el nombre de Ot. Cuando el brujo entró en la cuarentena, Norma Editorial publicó una extensa recopilación de las tiras en varios volúmenes.
Ot, el bruixot es un caso bastante insólito en la tradición historietista catalana, que se refugió en una revista infantil ante la falta del espacio que quizá le hubiera sido más propio en una prensa diaria catalana escasa y poco dada a este tipo de series de personajes no vinculados al chiste y a la viñeta de actualidad sociopolítica. Muchas veces con algún detalle gráfico a modo de guiño (Picanyol llegó a publicar en Lecturas las típicas viñetas con el juego de las diferencias), Ot protagonizó un humor limpio, afrontando situaciones en las que era frecuente que no saliese demasiado airoso. Rezumaba a menudo (pespunteado con una precoz preocupación ecológica herencia directa de su padre artístico) un cierto aire de soledad, con un punto de desamparo vital, parejo al que la muerte de su creador deja, al menos, en tres o cuatro generaciones de catalanes.
18 març 2021
Mor el dibuixant Picanyol, autor d'Ot el Bruixot
El dibuixant Josep Lluís Martínez Picañol, conegut com a Picanyol, ha mort aquest dijous als 73 anys. Picanyol és l'autor del popular personatge d'Ot el Bruixot, que es publicava a la revista Cavall Fort.
La revista ha anunciat precisament el traspàs del dibuixant. "Ens acaben de comunicar que ha mort el nostre estimat Picanyol, l'autor d'Ot el Bruixot i d'altres personatges de còmic. Sempre lligat a Cavall Fort. T'enyorarem. Gràcies per tot, amic Picanyol", ha indicat la publicació.
Picanyol, que havia nascut a Moià (Moianès) el 1948, era considerat un clàssic modern del còmic català. El seu personatge més conegut i característic va ser Ot el Bruixot, un personatge del qual se'n van publicar dos acudits en cada número de Cavall Fort de forma ininterrompuda des del 1971 i fins al maig del 2014, quan va anunciar que començava a jubilar-se i deixava de dibuixar aquesta tira. Van deixar d'aparèixer tires inèdites a la revista el maig de 2014, encara que durant alguns mesos posteriors se n'hi van publicar d'antigues.
Durant les dècades dels anys seixanta i setanta del segle passat, l'agència de còmics de Barcelona S.L. Artists, dirigida per Josep Toutain, va donar un impuls a molts professionals del còmic i la il·lustració del país. Un d'aquests joves va ser en Picanyol. Després d'alguns anys d'intentar, sense èxit, publicar còmics de l'Oest i d'aventures en un estil de dibuix realista, va trobar en el dibuix humorístic la via que li permetria fer un treball genuí i personal. Els seus primers treballs com a professional ja van ser acudits.
Una vinyeta d'Ot el Bruixot El protagonista principal de les històries és l'Ot, un bruixot vestit de negre que amb la seva màgia arregla situacions en poques vinyetes (d'1 a 5). Tan aviat el que fa és ajudar al proïsme com gastar bromes a altra gent (amb freqüència als rics, forts i poderosos). Són acudits muts en què el text només apareix quan és llegible pels mateixos personatges del còmic i en les constants onomatopeies, entre les quals hi ha el fruit dels seus encanteris.
Malgrat anar vestit a l'antiga, hi apareixen moltes referències als temps moderns que no han de considerar-se anacronismes si es té en compte que l'Ot té el poder de viatjar en el temps.
El president Carles Puigdemont ha donat el seu condol per la mort de Picanyol, recordant les lectures de la infantesa.
18 març 2021
23 d’ag. 2019
19 d’ag. 2019
Moià ret homenatges a veïns del poble en la cloenda de la festa major
El dibuixant local Josep Lluís Martínez Picanyol, el col·lectiu de gent gran, i estudiants de l'institut, figuren entre els guardonats redacció | moià 19.08.2019 | 18:16
Moià ha dedicat diversos reconeixements a col·lectius i veïns del poble en el marc de la 114ena festa de l'Arbre Fruiter i d'homenatge a la vellesa, que ha servit de cloenda als actes de la festa major. L'Ajuntament, el parc municipal i la plaça del CAP, on es va fer la tradicional plantada de l'arbre, han estat els escenaris centrals de les activitats, aquest cap de setmana.
La festa ha nomenat enguany com a president d'honor el dibuixant i escriptor Josep Lluís Martínez Picanyol, un dels moianesos més coneguts arreu del país, si bé no va poder assistir a l'acte commemoratiu per problemes de salut. No obstant, va dibuixar i firmar el llibre d'Honor de l'Ajuntament, i va fer arribar un escrit que es va llegir durant la festa.
Nascut a Moià el 16 de març del 1948, Picanyol ha estat pare de molts personatges de còmic, entre els quals destaca el popular Ot el Bruixot, i també és l'autor d'Històries d'una pensió, inspirat en la infantesa que va passar al carrer de les Joies, on la seva mare regentava una perruqueria i també una petita pensió. L'homenatge a Picanyol era a tota una dilatada vida professional , també dedicada a l'humor gràfic i als entreteniments, i a la col·laboració en revistes com Cavall Fort, Oriflama, Matarratos i Lecturas, i també en diaris com l'Avui, el Diari de Barcelona, o el Punt Diari.
En la vessant dedicada a la gent gran, es va fer un vermut al parc municipal i i un ball amb Carles Xandri, com a preludi a l'homenatge que enguany es va fer al matrimoni format per Josep Armadans i Agustina Martínez, a qui es va obsequiar amb una placa commemorativa.
També es va lliurar el premi Francesc Viñas al Civisme, que es concedeix a persones o entitats per la seva tasca cívica o humanitària. Aquesta vegada el reconeixement va ser per al moianès Joan Gaja, una persona molt activa en la vida associativa local, i amb 93 anys ha estat testimoni de bona part de la història del poble.
La festa també va dedicar un apartat de reconeixements a infants i joves. D'una banda, es van premiar els millors treballs de recerca de batxillerat de l'Institut Moianès. Els guardonats van ser Marc Torres Serra i Aina Olópez Mas, pel seu treball en l'àmbit científic «La medicina regenerativa»; Naiara Simó Rojo pel treball en l'àmbit social «La lluita del poble berber»; Jana Vila Surroca es va endur el premi en l'àmbit lingüístic amb «El desenvolupament del llenguatge infantil: estudi d'un cas»; i Clara Roselló Viader va obtenir un reconeixement en l'àmbit social i humanístic amb «Descobrint la història a través dels objectes de casa». Finalment, també es van lliurar els premis del XXVIè Concurs de Dibuix Infantil miquel Lerín-Maria Vilardell, convocat pel Centre Artístic del Moianès.
19 agost 2019
Regió7
Moià ha dedicat diversos reconeixements a col·lectius i veïns del poble en el marc de la 114ena festa de l'Arbre Fruiter i d'homenatge a la vellesa, que ha servit de cloenda als actes de la festa major. L'Ajuntament, el parc municipal i la plaça del CAP, on es va fer la tradicional plantada de l'arbre, han estat els escenaris centrals de les activitats, aquest cap de setmana.
La festa ha nomenat enguany com a president d'honor el dibuixant i escriptor Josep Lluís Martínez Picanyol, un dels moianesos més coneguts arreu del país, si bé no va poder assistir a l'acte commemoratiu per problemes de salut. No obstant, va dibuixar i firmar el llibre d'Honor de l'Ajuntament, i va fer arribar un escrit que es va llegir durant la festa.
Nascut a Moià el 16 de març del 1948, Picanyol ha estat pare de molts personatges de còmic, entre els quals destaca el popular Ot el Bruixot, i també és l'autor d'Històries d'una pensió, inspirat en la infantesa que va passar al carrer de les Joies, on la seva mare regentava una perruqueria i també una petita pensió. L'homenatge a Picanyol era a tota una dilatada vida professional , també dedicada a l'humor gràfic i als entreteniments, i a la col·laboració en revistes com Cavall Fort, Oriflama, Matarratos i Lecturas, i també en diaris com l'Avui, el Diari de Barcelona, o el Punt Diari.
En la vessant dedicada a la gent gran, es va fer un vermut al parc municipal i i un ball amb Carles Xandri, com a preludi a l'homenatge que enguany es va fer al matrimoni format per Josep Armadans i Agustina Martínez, a qui es va obsequiar amb una placa commemorativa.
També es va lliurar el premi Francesc Viñas al Civisme, que es concedeix a persones o entitats per la seva tasca cívica o humanitària. Aquesta vegada el reconeixement va ser per al moianès Joan Gaja, una persona molt activa en la vida associativa local, i amb 93 anys ha estat testimoni de bona part de la història del poble.
La festa també va dedicar un apartat de reconeixements a infants i joves. D'una banda, es van premiar els millors treballs de recerca de batxillerat de l'Institut Moianès. Els guardonats van ser Marc Torres Serra i Aina Olópez Mas, pel seu treball en l'àmbit científic «La medicina regenerativa»; Naiara Simó Rojo pel treball en l'àmbit social «La lluita del poble berber»; Jana Vila Surroca es va endur el premi en l'àmbit lingüístic amb «El desenvolupament del llenguatge infantil: estudi d'un cas»; i Clara Roselló Viader va obtenir un reconeixement en l'àmbit social i humanístic amb «Descobrint la història a través dels objectes de casa». Finalment, també es van lliurar els premis del XXVIè Concurs de Dibuix Infantil miquel Lerín-Maria Vilardell, convocat pel Centre Artístic del Moianès.
19 agost 2019
Regió7
17 d’ag. 2019
Moià homenatja el ninotaire Picanyol en la 14a Festa de l'Arbre Fruiter
redacció 17.08.2019 | 23:55
Un moment de la cercavila que hi va haver ahir a la tarda dins la celebració de la Festa de l'Arbre Fruiter oscar bayona
Moianesos i visitants van tornar a ser ahir fidels a la cita anual de la Festa de l'Arbre Fruiter, que cada 17 d'agost se celebra al poble, i que aquesta vegada va homenatjar el dibuixant i ninotaire local Josep Lluís Martínez Picanyol, conegut per Picanyol, nascut a Moià fa 71 anys. No va poder presidir la festa, però, per motius de salut de darrera hora.
La cita va omplir el parc municipal de Moià, on a partir de les 7 de la tarda començava el programa d'actes. Com sempre, es va fer un reconeixement als alumnes de l'Institut Moianès que han fet els millors treballs de recerca i que han obtingut les millors notes de selectivitat, i després la festa es va centrar en la gent gran, amb l'homenatge a la vellesa. També es va concedir el premi Francesc Viñas a la virtut i el civisme, i es va donar el veredicte del concurs de dibuix infantil, abans de l'actuació de l'Espai Musical de Moià.
L'homenatge a Picanyol i la interpretació de l'himne de l'Arbre Fruiter van posar punt final a la festa, que també serveix per encarar la recta final de la festa major.
17 agost 2019
Regió7
Un moment de la cercavila que hi va haver ahir a la tarda dins la celebració de la Festa de l'Arbre Fruiter oscar bayona
Moianesos i visitants van tornar a ser ahir fidels a la cita anual de la Festa de l'Arbre Fruiter, que cada 17 d'agost se celebra al poble, i que aquesta vegada va homenatjar el dibuixant i ninotaire local Josep Lluís Martínez Picanyol, conegut per Picanyol, nascut a Moià fa 71 anys. No va poder presidir la festa, però, per motius de salut de darrera hora.
La cita va omplir el parc municipal de Moià, on a partir de les 7 de la tarda començava el programa d'actes. Com sempre, es va fer un reconeixement als alumnes de l'Institut Moianès que han fet els millors treballs de recerca i que han obtingut les millors notes de selectivitat, i després la festa es va centrar en la gent gran, amb l'homenatge a la vellesa. També es va concedir el premi Francesc Viñas a la virtut i el civisme, i es va donar el veredicte del concurs de dibuix infantil, abans de l'actuació de l'Espai Musical de Moià.
L'homenatge a Picanyol i la interpretació de l'himne de l'Arbre Fruiter van posar punt final a la festa, que també serveix per encarar la recta final de la festa major.
17 agost 2019
Regió7
9 d’ag. 2019
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)