Marc Pedrals és tercer al català de vídeo subaquàtic

El també moianès Xavier Lindo va ser quart en la modalitat de fotografia

Redacció. Palamós
10·06·21 | 06:25

Marc Pedrals amb la seva assistent i model Paqui Serra | ARXIU PARTICULAR


L’especialista moianès en competicions de vídeo subaquàtic Marc Pedrals va assolir una meritòria tercera posició en aquesta modalitat en el Campionat de Catalunya d’Imatge Submarina 2021 celebrat recentment a Palamós.
Toni Fuentes i Xavier Lindo, quarts en fotografia subaquàtica | ARXIU PARTICULAR

Marc Pedrals (The Busseing Pallars) hi va competir amb Paqui Serra (Club Unisub Sabadell) com a assistent i model. Aquesta vegada, el moianès no va poder retenir el títol català que ha conquerit en quatre ocasions, l’última el 2020, i va cedir el ceptre a Víctor Sánchez i Nico Mesana (Anemone Diving). Van assolir la segona posició Marc Cubells i Carles Xifré (SES Tarragona). Pel que fa a l’especialitat de fotografia subaquàtica, el també moianès Xavier Lindo, conjuntament amb Toni Fuentes, va ser quart. En aquesta modalitat es van imposar els representants del Deep Sub Sabadell, Joan Barcia i Eva Cruz. 

10 juny 2021

Regió7

Pedrals campió de Catalunya d'imatge subaquàtica

 31 juliol 2020

el9nou paper

El moianès Marc Pedrals mant´l'hegemonia en el català de vídeos subaquàtics

 28 juliol 2020

Regió7 paper

El moianès Marc Pedrals revalida el compionat català

20 juny 2019

Regió7 paper

El moianès Marc Pedrals revalida el campionat català

El model Xavi Lindo, també de Moià, va ser tercer de la seva especialitat redacció 19.06.2019 | 23:34


Paqui Serra i Marc Pedrals, campions en vídeo subaquàtic arxiu particular

El moianès Marc Pedrals, del club The Busseing Pallars, va aconseguir novament el títol de campió de Catalunya de vídeo subaquàtic en el torneig que es va fer a les illes Medes, davant de l'Estartit. Pedrals, acompanyat de la seva assistent i model Paqui Serra, del Club Unisub de Sabadell, va enregistrar les imatges entre el 18 i el 19 de maig. Unes setmanes després es va fer la presentació dels treballs, dels quals el seu va ser el més destacat.

Així, els sis jutges que valoraven les imatges van donar a Pedrals 131 punts, 14 més que el segon classificat, Víctor Sánchez, de l'Anemone Diving; i 16 més que Carles Xifré, del CN Port de la Selva. Tots dos van completar el podi en aquesta especialitat.

En aquests mateixos campionats hi va participar l'anoienc Xavi Lindo, que actuava de model d'un company de Pedrals al Busseing Pallars, Rafael Cosme. Tots dos van quedar tercers en la modalitat de fotografia subaquàtica, amb un total de 161 punts, 4 més que la quarta classificada, la mataronina Ana Lama. El guanyador en fotografia va ser Ferran Sánchez, de l'Ictinio, amb un total de 185 punts, només dos més que el segon classificat, Xavier Salvador, de l'Skraphos, que en va fer 183.

Els resultats van ser molt positius per als dos representants moianesos, ja que els van servir per obtenir el bitllet de cara al Campionat d'Espanya de les seves respectives especialitats. Aquest esdeveniment tindrà lloc el mes d'octubre a les illes Medes.

19 juny 2019

Regió7

Campió català de vídeo subaquàtic

 10 juny 2019

el9nou paper

El moianès Marc Pedrals va participar al català de vídeo subaquàtic

2 juny 2019

Regió7 paper

El moianès Marc Pedrals va participar al català de vídeo subaquàtic

redacció 02.06.2018 | 00:24


Els participants al Campionat de Catalunya que es va fer a Roses fecdas

El moianès Marc Pedrals va ser un dels participants en el Campionat de Catalunya de vídeo subaquàtic que va organitzar la federació catalana FECDAS a Roses amb el centre de busseig de la ciutat Cala Montjoi. Pedrals hi va prendre part amb el seu habitual company d'equip, que també li fa d'assistent i model, Pep Fillat. Tots dos pertanyen al club The Busseing Pallars.

En fotografia també hi va participar un altre moianès, Xavi Lindo, com a assistent i model del fotògraf Rafa Cosme. Un altre competidor de les nostres comarques va ser Jordi Riba, de Sant Feliu Sasserra, també de The Busseing Pallars, amb Chari González com a model.

Els resultats de la competició se sabran el proper 16 de juny, en un acte que tindrà lloc al Museu Marítim de Barcelona, on es farà una projecció dels treballs presentats i que, durant aquestes setmanes, estan sent avaluats pel jurat de la competició.

2 juny 2018

Regió7

Experiment d'un submarinista de Moià amb vins subaquàtics

7 maig 2018

el9nou paper

Un tast de vi subaquàtic amb tocs del Moianès

Un veí de Moià és un dels artífex d'un projecte que analitza l'efecte que té en els vins la seva immersió en àmfores dins l'aigua
jordi escudé manresa 30.04.2018 | 18:33


D´esquerra a dreta i de dalt a baix: Marc Pedrals, Joan Lluís Gómez, Francesc Danàs, i Pep Fillat Sílvia Verdaguer

Estudiar com evoluciona el vi després d´haver-lo mantingut tot un any sota l´aigua dins d´una àmfora de terrissa, i comparar el seu sabor i les seves propietats amb el mateix tipus de vi però en ampolla o guardat al celler. Aquest és l´objectiu del projecte Aquoir, amb què ara fa un any van començar a treballar un equip de quatre persones, entre les quals hi ha l´expert en busseig en llacs d´alta muntanya i campió de Catalunya en vídeo subaquàtic 2016-2017, el moianès Marc Pedrals.

L´experiment ha conclòs, i aquest diumenge es va fer el tast per comparar els vins. Hi van participar els quatre impulsors del projecte; el mateix Pedrals, i també el sommelier del restaurant de Sant Pau, Joan Lluís Gómez; el xef d´aquest mateix restaurant Francesc Danès; i el director del comitè científic de la Federació Espanyola d´Activitats Subaquàtiques (FEDAS), Pep Fillat. «Som un equip de quatre i ens complementem», cadascú en la seva especialitat, explica Pedrals.

Ara fa un any, ells mateixos van posar fil a l´agulla en l´experiment, que ara ha donat els seus fruits, amb vins de dos cellers del Pallars (el celler de Miquel Roca, i Xic´s de Cal Borrech). Es tracta de dos vins joves que van posar dins de vuit àmfores . Quatre d´elles (dues de cada celler), les van submergir dins del llac de Sant Antoni, i les altres quatre les van guardar al celler. Diumenge, un any després d´haver iniciat el procés, van poder valorar l´evolució dels vins, comparant els de les àmfores subaquàtiques amb els del celler i amb els de l´ampolla. La diferència «és molt considerable», apunta Pedrals, que ha deixat constància gràfica del projecte com a expert que és en busseig en llacs d´alta muntanya, i explica que l´àmfora subaquàtica alenteix l´envelliment del vi. Per la seva banda, Joan Lluís Gómez, també ho corrobora, i assegura que el vi submergit dins l´aigua encara estava en procés d´envelliment. En aquest cas, les àmfores van estar submergides durant un any a 20 metres de profunditat i a una temperatura constant de 4 graus.

El projecte ha servit per detectar les diferències organolèptiques que poden afectar el vi amb aquest tipus de criança en funció de la pressió, l´absència d´oxigen, o l´activitat microbiana del medi. Fet el tast «ara és moment d´analitzar bé quines conclusions se n´extreuen», apunta Pedrals, i de buscar altres possibles bodegues que puguin estar interessades en repetir la prova, introduint possibles variacions per ampliar les dades.


Un sistema natural i sostenible de refrigeració del vi

El projecte Aquoir ha volgut apostar per la criança en el medi subaquàtic per garantir una refrigeració del vi per mitjà d´una via natural i sostenible. I és que, en la criança d´un vi, la refrigeració i la regularitat en la temperatura són dos factors clau, i sovint es recorre a sistemes de refrigeració artificials amb la conseqüent emissió de CO2. Per altra banda, la pressió i l´absència de llum que comporta el medi subaquàtic també ajuden a obtenir una major qualitat. De fet, recents descobriments en arqueologia demostren que els romans ja utilitzaven àmfores submergides per ajudar a la seva conservació.

30 abril 2018

Regió7

Treure vi de l'aigua

13 abril 2018

el9nou paper

Marc Pedrals practica el busseig en pantans pirinencs i el busseig tècnic

ll. c. 07.02.2018 | 23:40

L'arrabassament pel busseig és l'autèntic motor vital de Marc Pedrals avui dia. El moianès reconeix conèixer «tots els paratges submarins d'interès» del nostre litoral, a més de «l'entorn marí de Mallorca, Menorca i Eivissa». «Em manca bussejar per les Pitiüses!», exclama. Gran Canària, Tenerife, Lanzarote i Fuerteventura tampoc tenen grans secrets per a ell, qui també ha recorregut els fons marí de «l'illa de Sardenya, Croàcia i el mar Roig que banya Egipte». Però submergir-se i gravar en tots aquest indrets no ha sadollat la seva necessitat de descoberta. De la mà de Pep Fillat, Pedrals s'ha iniciat en el busseig en llacs o embassaments pirinencs, com el pantà de Sant Antoni o el de Sallente i l'embassament de Núria, a més d'alguna incursió en llacs alpins. «Gravar als pantans és molt dificultós per la manca de visibilitat, pel fred i per l'entorn, que acull molt poca vida», assenyala. Marc Pedrals també practica el busseig tècnic o d'alt risc, que consisteix en accedir a coves submarines i a vaixells enfonsats».

7 febrer 2018

Regió7

Immortalitzant l'entorn subaquàtic

Marc Pedrals només fa quatre anys que participa en competicions de vídeo submarí però ja domina en tots els campionats catalans lluís cuberes i martí | manresa 08.02.2018 | 14:13

El moianès Marc Pedrals. Arxiu particular


«Trobo més interessant gravar tota la seqüència de la vida subaquàtica, per exemple, com és mou determinat peix sota l'aigua o com menja, que només congelar un instant d'aquest procés en una fotografia». El moianès Marc Pedrals, vigent campió de Catalunya de vídeo subaquàtic i també de la Copa Catalana, les dues competicions d'aquest esport que es fan anualment a Catalunya, descriu així el raonament que l'ha convertit en un bussejador expert en l'art d'immortalitzar imatges submarines.

Pedrals només fa quatre anys que participa en les proves organitzades per la Federació Catalana d'Activitats Subaquàtiques (FECDAS), però sempre ha obtingut resultats resseyables. L'any 2014, el del seu debut al campionat de Catalunya, va ser tercer, posició que va repetir el curs següent. En els dos darrers exercicis ha imposat el seu domini de les tècniques de gravació i edició, malgrat ser aficionat i autodidacte. A més, ja acumula tres participacions en campionats d'Espanya.

Una incitació paterna

Els seus inicis en el món del busseig van produir-se l'any 1999, quan Marc Pedrals ja tenia vint-i-dos anys, induit pel seu pare, Joan Pedrals. «El pare practicava aleshores la pesca subaquàtica amb arpó per apnea, sense respiració assistida, l'única tècnica amb què es permet la pesca submarina al litoral català», exposa Pedrals. «Però amb quaranta-vuit anys volia aprendre a bussejar i em va demanar de fer junts l'aprenentatge. Per això vaig iniciar-me en el busseig. Fins llavors, mai havia fet esport», conclou.

Durant els següents deu anys, el moianès va afermar la seva afició per les immersions subaquàtiques, però només immortalitzava amb una càmera fotogràfica imatges amb interès pel seu entorn familiar. La creixent necessitat de captar seqüències senceres de la vida marina va conduir-lo a adquirir la seva primera càmera, «una senzilla Sanyo Xacti de pantalla desplegable. Llavors no m'imaginava competint», certifica. Les lloances que els seus amics feien de les gravacions van esperonar-lo a reprendre l'afició per l'edició i ha actualitzar els seus coneixements en aquest àmbit. Pep Fillat, bussejador de Tremp i fundador del club The Busseing Pallars, va donar-li l'empenta definitiva. Pedrals explica que «per participar en els catalans necessites un assistent i model. Pep Fillat assumeix aquest rol. Bussejar sol està prohibit legalment per raons de seguretat».
Un medi aliè a vista d'ocell


Les sensacions que transmet submergir-se en l'entorn marí l'han captivat. «És com sobrevolar un paisatge, gaudeixes d'una visió aèria i tridimensional d'aquest. A més, després pots apropar-te als paratges que desitgis i veure'ls d'aprop». «I tot això en un medi natural que ens és aliè! L'altra sensació predominant és la d'ingravidesa. Et transmet llibertat! Per això el busseig és terapèutic per a les persones que pateixen invalideses», emfatitza.

Marc Pedrals afirma haver extret tot un seguit d'aprenentatges de la pràctica del busseig: «T'ensenya a ser més reflexiu. He adquirit capacitat de concentració i autocontrol. També he après a estar alerta en tot moment. A patir de trenta metres de profunditat comences a notar els efectes de respirar nitrogen a una pressió més elevada que a la superfície, i això crea lentitud en el funcionament del cervell». Pedrals recorda que, com tot submarinista, sempre ha d'estar pendent de «l'aire consumit i del disponible, de la profunditat adquirida, del nitrogen absorbit pel cos, a través de l'ordinador de busseig, i de no interferir en el medi». Actualment, el moianès surt a bussejar tots els caps de setmana, ja que «necessito entrenar, com tot esportista», certifica.
Els reptes de gravar sota l'aigua


Les immersions del doble campió es produeixen sempre càmera en mà. Marc Pedrals és conscient que aíxí «pateixo una pèrdua de visió global, panoràmica, però en gaudeixo d'una altra manera. Quan estic davant de l'ordinador, editant les imatges, descobreixo multitud de detalls que no havia percebut en directe, fins i tot la presència prop meu d'anemones, uns petits invertebrats amb forma de tub i uns tentacles que recorden la forma d'una flor, o d'una cria de cavallet de mar de mida mil·limètrica».

Gravar sota l'aigua comporta tot un seguit de dificultats afegides. La primera i més cridanera, la progressiva desaparició dels colors. «A partir de cinc metres de profunditat el color vermell es converteix en gris. Tal com vas adquirint profunditat, tots els colors van esvaint-se, fins tornar-se en una gradació de tonalitats grises». Per recuperar la coloració només hi ha una solució. «Disposar de llum, la dels focus estancs. Quan gravo sempre en porto tres, amb capacitat per generar 8000 lúmens cadascun». Aquest, però, només és el primer dels reptes a què s'enfronta.

«També s'ha d'aprendre a utilitzar la llum de manera que dissimuli les partícules en suspensió de l'entorn marí. Això incidirà en la nitidesa de les imatges. Com en la fotografia, cal tenir en compte el balanç de blancs i, per últim, aprendre a estabilitzar la càmera: graves vida en moviment a l'hora que aleteges en situació d'ingravidesa. Un vídeo mogut no val res!», conclou. L'equip per gravar sota l'aigua no és excessiu. Inclou, detalla, «tot un seguit de jocs de lents per fer macro, és a dir, gravacions de vida animal o vegetal minúscula, de pocs centímetre o mil·límetres, i la carcassa on va encaixonada la càmera».

Marc Pedrals constata que «en aquests quasi vint anys sempre he trobat brutícia al litoral català. Fins i tot, durant un període vaig constatar una gran davallada de la fauna i la flora en certes zones. Ara començo a percebre signes de recuperació en alguns llocs, com a cala Mateua, prop de la depuradorsa de l'Escala, on vaig començar a bussejar».

8 febrer 2018

Regió7

Immortalitzant l'entor subaquàtic

 

8 febrer 2018

Regió7 paper