2 de des. 2025

Moià opta pels contenidors amb accés personal per fer el salt en el reciclatge

La implantació del model amb targetes personalitzades ja està acordat amb el Consorci de Residus del Bages i es preveu de cara a l’estiu que ve



Illa de contenidors convencional a la carretera de Manresa de Moià / ARXIU/DAVID BRICOLLE


David Bricollé
Moià02 DES 2025 6:25


Moià implantarà el model de contenidors amb accés restringit com a sistema per fer un pas endavant en la recollida de residus i, sobretot, en matèria de reciclatge. Un mètode que ha proliferat entre bona part dels municipis que formen part del Consorci del Bages per a la Gestió de Residus (ens del qual formen part els municipis de la comarca i els que ho eren i ara formen part del Moianès) i que farà que Moià es converteixi en la cinquena capital de casa nostra que deixarà enrere els contenidors convencionals i els substitueix per un dels nous sistemes qualificat d’eficients, i el tercer que ho fa per aquest mètode en concret (com a alternativa al porta a porta). El canvi, però, no es preveu que es faci efectiu fins a l’estiu que ve.


En el darrer ple municipal, a pregunta del grup de Junts (que és a l’oposició) va quedar clar que l’aposta és pel sistema de contenidors amb accés controlat. Montse Ferrer, regidora de Medi Ambient, detallava que ja s’ha aprovat l’adhesió a aquest sistema de la mà del Consorci i que en aquests moments la data que s’ha fixat per a la implantació i canvi cap al nou model seria l’1 de juliol de l’any que ve. «Amb el calendari amb el qual treballem ara mateix, abril i maig es faria la campanya d’informació a la població, i de cara al juliol es faria el canvi».


Cal recordar que aquest mètode consisteix, bàsicament, en el fet que per obrir els contenidors es disposa d’una targeta personalitzada, la qual cosa permet registrar-ne l’ús, i que en el cas del de rebuig té una limitació temporal (es pot utilitzar un màxim de dies a la setmana).


Com es deia, amb Moià seran ja cinc les capitals de comarca de l’àrea de Regió7 que hauran fet aquest pas cap a la implantació dels models avançats de recollida de residus, que tenen com a objectiu principal un increment dels índexs de reciclatge i, com a conseqüència, una reducció de la quantitat de brossa que va a parar a l’abocador (en el cas de Moià, al de Bufalvent de Manresa, ja que forma part del Consorci).

En concret, fins ara Manresa i, parcialment, la Seu d’Urgell han implantat el model que ha decidit assumir també la capital del Moianès. Mentre que Berga i Solsona han optat pel porta a porta. Ho tenen pendent Igualada i Puigcerdà.
 

Per sobre del 50% de reciclatge

Tot i que encara manté el sistema convencional, Moià no té uns mals índex de reciclatge. Segons les dades de l’Agència de Residus de Catalunya, estaria pràcticament dins dels paràmetres que exigeix la Unió Europea en aquesta matèria, que exigeix un nivell de reciclatge del 55% del total de la brossa. El 2024, els ciutadans de Moià van generar 288 quilos de residus per habitant i el reciclatge es va situar en el 54,7%. Tanmateix, amb aquests sistemes eficients s'estan fent salts fins a situar-se en per sobre del 70% de reciclatge.


Prop de la meitat de les poblacions de l’àrea d’influència de Regió7, el 45,7% del total, ja han apostat per algun d’aquests nous sistemes i han deixat enrere els contenidors convencionals.

Dels 164 municipis que sumen les comarques del Bages, Berguedà, Moianès, Lluçanès, Solsonès, Cerdanya, Alt Urgell i Anoia, un total de 47 tenien l’any passat implantat el porta a porta i 28 els contenidors intel·ligents amb control d’accés.


Al Bages, per exemple, 15 municipis tenen contenidors tancats i 7 porta a porta. Per tant, hi ha un total de 21 poblacions que ja utilitzen sistemes eficients i només 7 tenen encara contenidors oberts, però la majoria ja tenen en marxa el procés per implantar nous models com és el cas de Sant Joan de Vilatorrada, que aposta per un model mixt, o Súria (que ja ha començat) i Castellbell, amb contenidors tancats.

2 desembre 2025

Regió7

1 de des. 2025

Un home s’entrega després d’un accident de trànsit a Moià que causa la mort del seu acompanyant

Va donar positiu en drogues i va quedar detingut



 

Un vehicle poliicial dels Mossos | Mossos d'Esquadra

ACN
01/12/2025
Moià

Els Mossos d’Esquadra han detingut un home de 37 anys a Montcada i Reixac (Vallès Occidental) després que s’hagi entregat a la comissaria. Se l’acusa d’un delicte d’abandonament del lloc de l’accident i homicidi per imprudència greu. Els fets van passar diumenge a dos quarts de vuit del vespre a Moià, quan els dos homes – conductor i acompanyant- passejaven en un vehicle tipus quad per un camí rural proper a la C-59.

Segons fonts policials, el quad va impactar contra una vaca i l’acompanyant va resultar ferit i va acabar morint. En aquell moment, el conductor va marxar del lloc. Més tard, cap a la mitjanit, es va entregar a Montcada, on li van practicar la prova d’alcoholèmia, que va ser negativa, mentre que va donar positiu en cocaïna.

És previst que en les properes hores passi a disposició del jutjat.

1 desembre 2025

Regió7

Mor l'acompanyant d'un quad en xocar contra una vaca a Moià: el conductor fuig i s'entrega hores més tard anant drogat

El conductor, un home de 37 anys, s'ha entregat aquesta matinada a Montcada i Reixac i ha estat detingut per un delicte d'abandonament del lloc de l'accident i d'homicidi per imprudència greu


L'accident mortal va tenir lloc en un camí rural proper a la C-59, a Moià / Arxiu/Dep. de Territori


Xavi Moraleda
Manresa01 DES 2025 10:58Actualitzada 01 DES 2025 22:38


Un home de 36 anys ha perdut la vida després que el quad en el que viatjava d'acompanyant impactés amb una vaca. El pilot, que va resultar il·lès, no va atendre el seu company a l'accident. Els fets van tenir lloc en un camí rural proper a la C-59, a Moià. El finat, que anava al darrere, va quedar inconscient a causa de la caiguda i les lesions que es va produir li van provocar la mort en el mateix lloc de l'accident. El conductor, un home de 37 anys amic amb el difunt, es va escapar del lloc dels fets en un primer moment i hores més tard, es va acabar lliurant als agents de Montcada i Reixac (Vallès Occidental). Va ser detingut a la comissaria acusat d'haver comès un delicte d'abandonament del lloc de l'accident i un altre d'homicidi per imprudència greu. A més, li van practicar la prova de drogues i va donar positiu en cocaïna, tot i que l'accident va ser a última hora de la tarda de diumenge i es va presentar davant la policia a les 3 de la matinada. En el moment de fer la prova d'alcohol, tot i que va marca que havia consumit, estava dins dels nivells legals.


El sinistre va tenir lloc la tarda d'aquest diumenge, a quarts de vuit. Els cossos de seguretat van rebre una alerta i quan els efectius del SEM van arribar al lloc tan sols hi van trobar l'accidentat, que en estat d'inconsciència. No hi havia rastre del conductor, que havia escapat. Les tasques de reanimació del ferit no van tenir èxit i l'acompanyant del quad va acabar morint en el mateix lloc de l'accident.


El conductor del vehicle es va entregar per la seva pròpia voluntat pels volts de les tres de la matinada d'aquest dilluns a la comissaria de dels Mossos d'Esquadra de Montcada i Reixac, a més de 40 km del lloc on havia tingut l'accident. En el mateix moment, va quedar detingut com a presumpte autor d'un delicte d'abandonament del lloc de l'accident i no prestar socir i d'homicidi per imprudència greu.


Els agents també li van practicar una prova d'alcoholèmia i una altra d'indiciària de drogues, la primera de les quals va sortir negativa (tot i que el resultat no era 0) i la segona, positiva. Concretament, en cocaïna. Tot i això, el cos no ha pogut constatar que en el moment de l'accident anés begut o drogat.

L'arrestat ha estat posat a disposició del jutjat de Manresa durant el matí d'aquest dilluns, 1 de desembre.

En declaracions per a aquest diari, l'alcalde de Moià, Dionís Guiteras, ha assegurat que cap dels dos implicats són veïns del municipi. A més, ha detallat que el camí rural on va tenir lloc l'accident mortal és una via no gaire concorreguda que porta a diferents masies de la zona.

1 desembre 2025

Regió7

29 de nov. 2025

Josep Ruaix rep l'escalf del Moianès en un homenatge a Castellterçol

L'acte, que ha comptat amb la presència del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha aplegat més de 130 persones al Centre Espai Escènic


CASTELLTERÇOL . HOMENTAGEA MOSSEN JOSP RUAIX I VINYET . ESPAI ESCENIC / Oscar Bayona



Helena Carbonell
Castellterçol29 NOV 2025 14:36Actualitzada 29 NOV 2025 17:52


El Centre Espai Escènic de Castellterçol ha quedat avui petit per acollir totes les persones que han acudit avui a l'homenatge a Mn. Josep Ruaix, figura cabdal en l'ensenyament de la llengua catalana a través de les "fitxes Ruaix" durant la dictadura. Més de 130 persones no s'han volgut perdre l'acte organitzat per l'associació Amics de Prat de la Riba i que ha comptat amb la presència del conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila; Narcís Garolera, catedràtic de filologia catalana i amic personal de Ruaix; Manel Vila, president de l'associació promotora; Carles Riera, catedràtic en comunicació i Antoni Massot, alcalde de Castellterçol.


L'associació ha escollit la data d'avui per dur a terme l'homenatge per fer-lo coincidir amb el 155è aniversari del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, Enric Prat de la Riba.



Mn. Josep Ruaix durant l'acte d'homenatge / Oscar Bayona

Ruaix ha venut més de 2,2 milions d'exemplars de totes les seves obres i ha aconseguit que generacions senceres de catalanoparlants se sentissin més seva la llengua. Per aquest, i incomptables motius addicionals avui el poble de Castellterçol s'ha mobilitzat per retre-li un merescut homenatge. En la presentació de l'esdeveniment, l'alcalde ha dit que a la figura de Ruaix "li devem molt per la defensa del català i del país".


Com a figura, en aquest cas "mitològica" s'ha referit Carles Riera a Ruaix en la seva intervenció. De fet, ha dit que "el Ruaix de les fitxes és un dels personatges més mítics de la llengua catalana" i ha parlat de les "incomptables hores" que ha dedicat al llarg de la vida a estudiar "la galàxia Ruaix", nom popular pel qual es coneix el conjunt d'obres del que és avui dia un dels principals referents vius en el camp de la gramàtica catalana com a lingüista i escriptor.

Afegia que "ha estat un actor fonamental que ha treballat fonamentalment en l'ombra", rememorant mots del passat recordava que el seu avi sempre li deia que s'havia de tenir "modus" i quan li preguntava "què es diu?", sempre s'havia de dir "gràcies" i afegia "mossèn, ami us podrem estar prou agraïts".
 

Un referent per a generacions

En la seva intervenció, Narcís Garolera s'ha referit a l'homenatjat com "un germà gran" i ha assegurat que la seva figura ha estat "un referent per a generacions". Rememorava els primers dies junts al seminari de Vic quan un capellà li va dir a dos alumnes que parlaven català que deixessin de fer servir el 'lenguaje tavernero' i Ruaix va abandonar l'aula.


Ha lloat la feina feta pel seu amic i ha assegurat que cap altre català "ha aconseguit fer arribar la llengua a tantes persones com la galàxia Ruaix". També ha destacat la seva faceta de poeta a través de l'obra que va publicar recentment 'Poesia Completa' amb versos escrits entre el 1957 i el 2023.
 

"No hem de fer-nos enemics"

En el seu discurs d'acceptació de l'homenatge, Josep Ruaix ha mostrat el seu agraïment vers l'entitat Amics Prat de la Riba i totes les persones que han acudit a l'acte. Ha iniciat el discurs parafrasejant l'evangeli i dient que ell només ha estat "un inútil servidor que ha fet el que havia de fer".

Ha destacat la figura de Prat de la Riba comentant que va saber "combinar uns ideals polítics ambiciosos amb unes bases realistes". Parlant del moment actual pel qual passa el català ha expressat que "hem d'afrontar amb el seu esperit els problemes actuals".

"No hem de fer-nos enemics, hem d'atraure els que han vingut a viure amb nosaltres", és una de les recomanacions que Ruaix feia a la seva audiència, composta principalment per persones que van tenir l'oportunitat d'aprendre el català gràcies a les seves obres. Ha dit que les administracions públiques tenen la seva part de responsabilitat, però puntualitzava que els catalanoparlants "hem d'ajudar". Tot i que ha admès que és possible patir el que ha anomenat "la fatiga de la catalanitat", ha recomanat no tenir una actitud rígida i alternar de llengua si és necessari.

Seguint amb el lema de la jornada d'homenatge d'avui "afavorir la llengua genuïna", Ruaix ha dit que hem de "fomentar els diferents parlars" perquè no ens podem perdre "mots i expressions tan sucoses com esquerp, endinsar o arrecerat". Ha demanat, això sí, als representants polítics que facin el possible per preservar el català.
 

Més inversió que mai

El conseller de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila, ha lloat la figura de Mn. Ruaix i ha dit que s'ha convertit en "un referent en tots els àmbits en els quals ha treballat".

Per la part que li toca, ha admès que "vivim en una situació complexa" tot i que ha mencionat que en l'últim estudi sobre l'ús del català es demostra que la llengua guanya coneixedors i usuaris. Ha detallat també les cinc línies d'acció que té el govern en aquest sentit: l'extensió del coneixement social, fer fàcil l'ús del català, que les institucions siguin modèliques, la modificació de determinats discursos adquirits i els recursos amb els quals es compta per fer tot això.

Enguany la inversió ha estat la més alta de la història segons les paraules del conseller. Cada any es destinaran un mínim de 200 milions d'euros a aquestes línies estratègiques per preservar el català. Vila ha dit que la llengua "no és un dret individual, és un dret relacional" i, per tant, "el metge que m'atén ha de saber parlar català i tenir instruccions clares de parlar-me en català". Sobre aquest aspecte ha explicat el pla de formació de català per al personal sanitari.

Més enllà de les declaracions pròpiament polítiques, el conseller ha elogiat l'actitud de Ruaix perquè "les persones savies tenen la temptació i l'impuls de l'acadèmia per recloure's i publicar les seves investigacions en revistes científiques que llegeixen quatre gats", però, en canvi, el protagonista de la vetllada "ha entès com pocs la importància de traslladar els coneixements al poble".

29 novembre 2025

Regió7

28 de nov. 2025

La trinxera de la llengua: Castellterçol homenatja aquest dissabte Josep Ruaix

Figura clau de la gramàtica catalana, l’Espai Escènic acull un acte de reconeixement en l’aniversari del naixement de Prat de la Riba
L'acte vol unir dues personalitats que, en àmbits i moments històrics diferents, han contribuït a la construcció de la cultura catalana
La jornada la clourà el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila


Josep Ruaix, sacerdot, gramàtic, escriptor i activista cultural / Arxiu particular


Regio7
Manresa28 NOV 2025 15:47

L’Associació d’Amics d’Enric Prat de la Riba, entitat dedicada a la preservació i divulgació del pensament i l’obra del primer president de la Mancomunitat de Catalunya, organitza un acte d’homenatge a mossèn Josep Ruaix i Vinyet (Moià, 1940), destacada figura de la llengua catalana que coincideix, de manera expressa, amb l’aniversari del naixement d’Enric Prat de la Riba. L’homenatge es farà aquest dissabte, a les 11 del matí, a l’Espai Escènic de Castellterçol. L’entitat vol, amb aquest reconeixement, connectar dues personalitats que, en àmbits i moments històrics diferents, han contribuït decididament a la construcció de la cultura catalana: Prat des de les estructures de govern i Ruaix des de la trinxera de la llengua.


La benvinguda de l’acte d’homenatge anirà a càrrec de Toni Massot, alcalde de Castellterçol, i de Manel Vila, president de l’Associació d’Amics d’Enric Prat de la Riba. El Dr. Carles Riera i Fonts, membre del TERMCAT, llegirà el discurs del Dr. Joan Ferrer Costa, membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans. Aquesta presència institucional posa de manifest, com apunta l’entitat promotora, el reconeixement transversal que la figura de Ruaix desperta en l’àmbit acadèmic, cultural i cívic. Tot seguit, el catedràtic de filologia catalana Narcís Garolera, reconegut especialista en l’obra de Verdaguer i en la tradició filològica catalana, oferirà una dissertació sobre la trajectòria i la influència de mossèn Ruaix. L’acte continuarà amb una intervenció del mateix homenatjat. Per cloure la jornada, prendrà la paraula el conseller de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya, Francesc Xavier Vila, sociolingüista de renom, expert en l’estudi de les llengües en el context social i en polítiques de normalització lingüística. L’acte es tancarà amb la interpretació d’Els Segadors.

Josep Ruaix i Vinyet

Nascut a Moià el 1940, Ruaix és sacerdot, gramàtic, escriptor i activista cultural. Reconegut arreu dels territoris de parla catalana per la seva tasca pedagògica, és autor de les populars «fitxes Ruaix», materials d’ensenyament de la llengua que han servit durant més de quaranta anys com a eina de formació per a estudiants, docents i autodidactes. Amb un esperit alhora pràctic i rigorós, les fitxes han esdevingut una eina imprescindible per a l’aprenentatge del català normatiu. La seva obra abraça, a més de la gramàtica, l’estilística, la literatura i el pensament, sempre amb una vocació compromesa i divulgativa. 

28 novembre 2025

Regió7

26 de nov. 2025

El millor formatge de búfala del món fet a Moià, nascut d’uns inicis difícils: "Ens costava molt de vendre"

El Sarró de Búfala s'ha endut recentment la medalla d'or als premis internacionals World Cheese Awards




El formatger i el gerent de Montbrú, Oriol Antúnez i Martí Padrisa, a la granja de búfales de Santa Cecília de Voltregà que els proporciona llet / ACN


Laura Busquets (ACN)
Santa Cecília de Voltregà26 NOV 2025 9:33Actualitzada 26 NOV 2025 9:36


El Sarró de Búfala de Montbrú (Moianès), recentment guardonat amb l’or al Millor Formatge de Búfala de Pell Florida del Món –els anomenats ‘Oscars’ del sector–, és avui un referent del formatge català. Però el seu camí fins al reconeixement internacional no va ser gens fàcil. El que ara és considerat el millor formatge de búfala amb pell florida neix d’un procés llarg, incert i ple d’obstacles que Montbrú va haver d’afrontar amb perseverança.


El gerent de Montbrú, Martí Padrisa, i el formatger, Oriol Antúnez, expliquen que al principi van haver de picar molta pedra. La llet de búfala no era un producte conegut, i el seu gust era "especial". Va ser un camí d'assaig i error, recorda Antúnez, "d'anar provant i catant", per poder afinar la recepta. La fórmula actual finalment ha combinat la llet de búfala i un 30% de llet de cabra, explica el formatger.


"Ens costava molt de vendre", recorda Antúnez. Però llavors, amb unes analítiques van descobrir que la lactosa "desapareixia" amb el procés de maduració. "Això ens va obrir portes". A més, el formatger afegeix que fins i tot metges i nutricionistes el recomanaven, cosa que va ajudar a la seva comercialització. A més, recentment també s'ha descobert que la llet de búfala conté una proteïna anomenada beta-caseïna A2, cosa que provoca menys problemes digestius que la proteïna de la llet de vaca comuna.


La búfala és un animal corpulent que produeix una llet molt nutritiva. A Catalunya hi ha uns 200 exemplars que cada setmana aporten uns 3.000 litres de llet a la formatgeria Montbrú. N'hi ha una quarantena que viuen en una explotació familiar a Santa Cecília de Voltregà (Osona), mentre que la resta es troben a la Franja. Si el formatge es pot vendre a Castellterçol o Sant Quirze Safaja, perquè anar més enllà. Antúnez explica que el seu pare, quan va crear la formatgeria Montbrú, ja ho va fer amb aquesta premissa. Tot i que el premi tingui caràcter internacional, i desperti interès aquí i fora, des de Montbrú tenen clar que el seu mercat principal és Catalunya, "i ho seguirà sent".



Detall de les búfales mentre mengen / Laura Busquets

Per la seva banda, Padrisa assenyala que "encara hi ha molts catalans que han de menjar formatge català". En el seu cas, l'exportació representa una petita porció de tot allò que produeixen i, precisament, veuen aquest premi com un catalitzador per reforçar un producte que és local, "però que hi ha molta gent que encara l'ha de descobrir".

Satisfets i agraïts pel reconeixement, tant Padrisa com Antúnez posen en valor la "qualitat" del formatge i el fet que el jurat del concurs -que va tastar més de 5.000 formatges de 40 països diferents- destaqués "l'aroma, la textura i el caràcter únic" de la seva proposta.

Un formatge melós

El sarró de búfala és un formatge semicurat que té forma de "drap", que vol dir que la peça ha estat embolcallada amb un drap que es fa servir per escórrer durant el procés d'elaboració. "Això fa que contingui molta més aigua i, per tant, sigui més melós", explica el formatger, Oriol Antúnez.



Detall d'un Sarró de Búfala de Montbrú / Laura Busquets

Més enllà del Sarró de Búfala, Montbrú ofereix altres varietats amb aquest tipus de llet, com el suau de búfala o el curat. Aquest Nadal té previst oferir un nou producte, el tou de búfala. Es tracta d'un formatge cremós, a l'estil Camembert, que combinen amb tòfona negra.
 

Falta llet de búfala

Padrisa explica que durant tots aquests anys la producció catalana de llet de búfala era "suficient" per a la demanda que hi havia. "Però ara, amb el boom del tema de la lactosa, i el fet que altres formatgeries han començat a elaborar formatge amb llet de búfala, ara mateix en falta", afegeix Antúnez. "Ens costa abastir-nos". A més, també cal tenir en compte que mentre una vaca pot estar produint uns 40 litres al dia, menjant el mateix, la búfala en pot arribar a fer 6 o 8.


La búfala representa un 15% del total de la producció de Montbrú, que principalment se centra en el formatge de cabra. Pel valor nutricional de la llet de búfala, i l'empenta del premi, la companyia espera que aquest percentatge pròximament vagi creixent.

26 novembre 2025

Regió7

24 de nov. 2025

Calders fa millores el camp de futbol amb la instal·lació de gespa artificial

Els treballs, que s’acabaran a final d’any, complementen la remodelació d’espais que s’està fent a la zona esportiva




Obres per posar gespa artificial al camp de futbol de Calders / Oscar Bayona


Jordi Escudé
Calders24 NOV 2025 6:25


El camp de futbol de Calders es troba immers aquests dies en uns treballs de remodelació completa del terreny de joc, on s’instal·larà per primera vegada gespa artificial amb què es vol posar fi als problemes de degradació que tot sovint es donaven en el camp de terra. Les obres ja han començat, i es preveu que s’allarguin fins a final d’any.


Ja fa un temps que l’Ajuntament de Calders centra part de les inversions en la millora de la zona esportiva Les Escomes que, entre altres coses, ha inclòs la reforma de les pistes de petanca amb la instal·lació d’una coberta i el tancament perimetral que s’ha fet de tot el complex esportiu. Ara, els treballs es concentren en l’assentament dels talussos de l’entorn del camp de futbol, i en la instal·lació de la gespa artificial al terreny de joc. De moment, no hi ha més actuacions previstes de forma immediata, però «se n’hauran d’anar fent de complementàries en un futur», diu l’alcalde, Eduard Sànchez.

Els treballs que ara s’estan executant tenen un pressupost d’uns 350.000 euros, i són finançats amb una subvenció nominativa de 200.000 euros de la Diputació de Barcelona, i amb 117.000 euros més del Pla General d’Inversions, també de la Diputació. La resta de l’import, d’uns 30.000 euros, s’assumeix amb fons propis de l’Ajuntament.

L’alcalde posa en relleu la importància d’aquestes obres, «que feia temps que els usuaris del camp ens demanaven per poder jugar en bones condicions». Són unes instal·lacions que bàsicament utilitza el Club Futbol Calders, que compta amb diverses categories d’edats, «i ara que se sap que hi posarem gespa, encara hi ha més demanda per apuntar-se». Des que van començar els treballs, i mentre durin, els equips fan servir les instal·lacions de l’Artés.

24 novembre 2025

Regió7