El concurs que homenatja el tenor moianès Francesc Viñas bat rècords

El certamen de cant es disputa aquesta setmana a Barcelona amb la presència d'un centenar d'aspirants d'entre els 712 presentats arreu del món
El millor cantant català rebrà una recompensa econòmica de 2.000 euros i un contracte per actuar al Festival Viñas de Moià a l'estiu



Imatge d'una edició anterior del concurs de cant dedicat al tenor Viñas / LICEU


Toni Mata i Riu
Manresa13 GEN 2026 6:25

Més de set-cents cantants d'arreu del món van tenir l'ambició d'arribar a la fase final del Concurs Internacional de Cant Francesc Viñas, però només prop d'un centenar ho han aconseguit i aquests dies competeixen a Barcelona per algun dels premis en disputa, entre els quals el que concedeixen l'Ajuntament de Moià i Joventuts Musicals de la localitat de la Catalunya Central. El certamen que porta el nom de l'insigne tenor moianès Francesc Viñas Dordal, que va viure entre el 1863 i el 1933, ha batut enguany el rècord de participants, amb 712, procedents de 64 països.


El gendre de Francesc Viñas, en Jacint Vilardell i Permanyer, va instaurar el concurs l'any 1963 amb la vocació de donar una oportunitat a joves talents. Els vincles de la convocatòria amb la localitat natal del tenor venen de lluny. Temps enrere, des de Moià es concedia una beca, però fa una vintena d'anys, l'Ajuntament i Joventuts Musicals de Moià van canviar el seu suport i el millor cantant, masculí o femení, de la contesa reben una recompensa econòmica de 2.000 euros i la contractació per actuar en el Festival Viñas que se celebra anualment en dates estiuenques a la localitat moianesa.


Aspirants de Pequín, Milà, Nova York, ...

El concurs té una marcada dimensió internacional, ja que comença arreu del planeta i desemboca a la capital catalana, amb el Gran Teatre del Liceu -que dirigeix el manresà Valentí Oviedo- com a centre neuràlgic. La consecució d'una nova plusmarca d'inscrits per segon any seguit demostra la vigència de la proposta i l'atracció que genera en cantants de tot el món. El certamen es posa en marxa amb les audicions preliminars, que es van celebrar el passat mes de novembre al Teatro Real de Madrid, la Staatsoper de Berlín, la Metropolitan Opera House de Nova York, el Teatro alla Scala de Milà, l'Òpera National de París, l'Òpera de San Francisco, la Royal Opera House Covent Garden de Londres i el National Centre for the Performing Arts de Pequín, a més del Conservatori del Liceu.


Gairebé un centenar d'aquests aspirants canten aquesta setmana a Barcelona. Fins aquest dimecres, se celebren al Conservatori del Liceu, les dues primeres eliminatòries, que donaran accés a la final de divendres a un reduït grup de participants. La prova definitiva tindrà lloc al Gran Teatre del Liceu, el mateix escenari que diumenge acollirà el Concert dels Guanyadors. El dia abans, es durà a terme l'activitat "Una tarda amb Luciana Serra", oberta al públic al foyer del Liceu. La soprano italiana compartirà el seu bagatge en una trobada que conduirà Pol Avinyó, adjunt a la direcció artística del teatre de la Rambla.


Luciana Serra, amb Víctor Garcia de Gomar, director artístic del Liceu / TONI BOFILL

Entre les novetats de l'edició d'enguany es registra la consolidació de l'especialitat oratori-lied com una categoria pròpia, ja que és una modalitat de la cançó que no té gaire oportunitats professionals, a parer dels organitzadors. També s'ha creat un trofeu propi, obra de l'escenògraf targarí Llorenç Corbella Burgués, amb la voluntat de donar una identitat i un reconeixement al concurs.

Un wagnerià convençut

Francesc Viñas Dordal és recordat per ser un dels gran tenors wagnerians del país. Al llarg de la seva carrera va interpretar en nombroses ocasions els rols principals de "Lohengrin", "Tannhäuser", "Tristan i Isolda" i "Parsifal", i va actuar en grans escenaris com l'Scala de Milà, el Covent Garden londinenc, la Metropolitan Opera House de Nova York, els teatres Constanzi de Roma, San Carlos de Lisboa, San Carlo de Nàpols i Real de Madrid, a més del Liceu barceloní.



Francesc Viñas, en el paper de Tristan / WIKIPÈDIA/DOMINI PÚBLIC

Precisament, en aquest darrer teatre, Viñas va representar el primer "Parsifal" legal quan, el 31 de desembre del 1913, va caducar la prohibició de fer-lo fora del teatre de la localitat bavaresa de Bayreuth. Un cop es va retirar, l'artista es va dedicar a tasques filantròpiques com l'organització de la Festa de l'Arbre Fruiter, que havia instaurat el 1904.

13 gener 2026

Regió7

L’Ajuntament de Moià seguirà amb la tramitació de la planta de biogàs i l’escorxador malgrat el ‘no’ de la consulta

La plataforma impulsora diu que el 89% dels vots contraris obtinguts els dona “legitimitat” per aturar-ho

|

ACN
13/01/2026
Moià
 

L’Ajuntament de Moià seguirà amb la tramitació del projecte de la futura planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador l’endemà de la consulta ciutadana. “Tirarà endavant perquè és el que toca fer”, ha afirmat a l’ACN, el seu alcalde, Dionís Guiteras, que ha posat l’accent en la dada de participació, un 30%. “És cert que hi va haver un 70% de població que no es va sentir interpel·lada”, ha remarcat. Malgrat tot, veuen el procés de la consulta com un “toc d’atenció” de la ciutadania que “demana més transparència i claredat”. “I això és el que farem”, assegura. Des de la plataforma impulsora, Per un Moià Viu, el 89,4% dels vots contraris al projecte els dona “legitimitat” per fer “tot el possible” per aturar-ho. Un 9% hi va votar a favor.


El resultat de la consulta té diferents lectures en funció de qui les interpreta. Per a l’Ajuntament, la consulta ciutadana que no és vinculant no ha aconseguit mobilitzar tota la població. En part, segons l’alcalde, perquè la pregunta no incloïa “el problema de fons com era la regularització del polígon, salvar 500 llocs de treball i indústries que són importantíssimes pel municipi i la comarca”.

Per això creu que aquells que potser van votar amb la “por” de les molèsties de pudor o contaminació de la planta o que “el poble s’omplirà de camions” perquè creixerà els sacrificis d’animals a l’escorxador, cal “fer-los veure i explicar-los que això no és cert, que això no passarà”, afirma l’alcalde.

Des de l’equip de govern, que té majoria, es comprometen a “reunir-se amb tothom”, no només amb la gent que ha convocat la consulta sinó empresaris, treballadors, veïns i partits polítics. “La gent vol que ho fem més, doncs és el que farem”, remarca. El posicionament públic es donarà a conèixer durant un ple que encara no té data. Tenen dos mesos per fer-ho des de la celebració de la consulta ciutadana.

“Farem tot el possible per aturar-ho”

Des de la plataforma Per un Moià Viu, fan una valoració molt positiva del resultat i agraeixen tots els que van exercir el seu dret a votar. Amb relació a la participació, la seva portaveu, Pilar Clapers, afirma que “és molt difícil aconseguir participacions molt grans” en aquest tipus de consultes. I creu que el resultat és “espectacular”, entre altres coses perquè s’han aconseguit més vots del ‘no’ que els vots que va aconseguir l’alcalde que li van donar la majoria. Ara bé, cal dir que el cens d’aquesta consulta era més gran perquè incloïa els joves de 16 i 17 anys al marge dels que ja tenen la majoria d’edat.

Quan l’ajuntament faci oficial el seu posicionament de seguir tirant endavant amb el projecte, la plataforma anunciarà les vies que posaran en marxa per aturar-ho. “Farem tot el possible i més ara que tenim la legitimitat”, en referència al 89% dels ‘no’ obtinguts a la consulta.


La plataforma, a més, creu que l’equip de govern ha fet “un paper molt trist” amb la consulta ciutadana perquè, en comptes de defensar el ‘sí’, han “fomentat l’abstenció”. I això, diuen, “és un menyspreu a la ciutadania” per tots els mesos de feina que han fet falta. “Ells sabien que si feien la campanya pel ‘sí’, cosa que no han fet, perdrien la consulta”, afirma Clapers. I acusen l’ajuntament d’haver posat “quatre cartells pel poble i prou” per anunciar el dia que es feia.

13 gener 2026

el9nou

Moià vota en contra de l'ampliació de l'escorxador i de la planta de biogàs en la consulta que l'ajuntament no volia

Amb una participació del 30%, gairebé el 90% dels veïns mostren el seu rebuig a aquests dos projectes
Xavi Tedó12/01/2026

 

Els habitants de Moià, votant en la consultaACN
Leer en castellano
Read in English
Barcelona

"Estàs d’acord que l’Ajuntament de Moià promogui la modificació urbanística dels terrenys del pla de Castellnou per l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs?". Aquesta és la pregunta que els habitants majors de 16 anys d'aquest municipi del Moianès havien de respondre aquest diumenge en una consulta popular no vinculant. Amb una participació del 30%, 1.487 veïns han votat en contra dels projectes, 151 a favor, 14 ho han fet en blanc i 11 han votat nul. La plataforma Per un Moià Viu, que demanava el vot en contra, considera que "la voluntat del poble és clara" de rebuig a l’ampliació de l’escorxador i a la planta de biogàs" i recorda que han superat els 1451 vots d’Ara Moià. La formació vinculada a ERC, que governa amb majoria absoluta, ha posat totes les traves possibles perquè no se celebrés la votació. Considera que acceptar aquests projectes és l'única via per regularitzar el polígon i, per tant, salvar les empreses que ara mateix hi ha instal·lades, però els ecologistes i l'oposició no hi estan d'acord i creuen que hi ha altres vies. Ara caldrà veure com l'executiu entoma aquests resultats.
La consulta ha arribat després de dos anys de lluita en una carrera plena d'obstacles. L'última trava que havia posat el govern municipal era habilitar una única mesa per a la votació, tot i que estaven cridades a votar 5.522 persones. Finalment divendres, a última hora, a petició de la comissió promotora de la consulta van acceptar posar-ne dues més a l'Espai Cultural Les Faixes, on es fa la votació. El dia abans, però, l'Ajuntament havia prohibit la rua que els promotors de la consulta volien fer dissabte per incentivar la participació. L'executiu al·legava que era la jornada de reflexió, però la llei de consultes estableix que es pot fer campanya fins a les 00 h del dia de la consulta i els organitzadors la van acabar fent.

 

Rua contra els projectes pels carrers de MoiàX

Ara Moià, que no portava al seu programa l'ampliació de l'escorxador, mai ha vist amb bons ulls la consulta com la plantejaven els opositors. Al maig, el govern municipal ja va rebutjar admetre a tràmit la consulta que promou una coordinadora enmig de les protestes de més de 200 veïns a la plaça de l'Ajuntament. ERC va posar sobre la taula una consulta pròpia, simplement per demanar als veïns si estaven d'acord amb la regularització del polígon, on hi ha diferents empreses, com l'escorxador, i si estaven d'acord amb instal·lar-hi la planta, sense parlar en cap cas de l’ampliació de l'escorxador.


Finalment, l'executiu va acceptar la consulta després que la Generalitat emetés dues resolucions que insten l’Ajuntament a admetre a tràmit la votació per considerar que no té motius justificats per no fer-ho. També va acabar acceptant la pregunta tal com està formulada ara. En qualsevol cas, l'alcalde Dionís Guiteras, que no ha acudit a votar, avisa que no és vinculant i que l'última paraula la té el govern: "Actuaré amb responsabilitat i no marxaré sent l'alcalde que ho ha tancat tot i que ha endeutat l'Ajuntament per les indemnitzacions que s'hauran de pagar a les empreses, i si això suposa el final de la meva carrera ho hauré d'acceptar".  

El centre cultural on s'ha fet la votacióACN


Campanya enmig de les festes de Nadal

"Des de l’inici de la campanya contra els projectes, l’alcalde es va negar a donar cap resposta davant les més de 1.800 signatures recollides entre persones empadronades a Moià. Això va portar a plantejar una consulta popular d’iniciativa ciutadana, que l’Ajuntament va obstaculitzar repetidament fins que ja no li va quedar més opció que acceptar-la o anar als tribunals contra la decisió de la Generalitat que avalava la consulta", denuncia la coordinadora Per un Moià Viu en conversa amb l'ARA. Que ha estat una carrera d'obstacles ho demostra que l'Ajuntament no va facilitar el cens fins al 17 de juliol, tot i que la consulta es va admetre a tràmit el 4 de juny. "Teníem dos mesos per recollir les signatures, però van trigar un mes i mig a comunicar-nos el cens. Sort que ja havíem avançat feina perquè només quedaven quinze dies", rebla Jaume Sesé, portaveu de la comissió promotora de la consulta, que subratlla que van aconseguir 902 signatures quan en necessitaven 552.


Signatures per demanar la consulta sobre els projectes a Moià.X

Així mateix, la plataforma Per un Moià viu relata que "l'equip de govern ha allargat els terminis que estableix la llei de consultes, presumiblement per intentar aprovar el projecte abans" de la votació. De fet, el consistori va validar al juny l'aprovació inicial del projecte d'ampliació de l'escorxador, però va ser declarat nul de ple dret perquè no havia tingut en compte el document d'impacte ambiental que sempre exigeix la Generalitat. El que sí que ha fet és escurçar el termini de convocatòria de la consulta. Així, els opositors als projectes no amaguen el seu malestar amb el fet que el consistori aprovés la consulta el 12 de desembre i acordés la votació per l'11 de gener: "Tota la campanya s'ha desenvolupat durant el Nadal amb menys equipaments disponibles i amb més dificultats per arribar a la gent".

La Plataforma també critica que l'Ajuntament no hagi fet campanya per fomentar el vot, tot i estar-hi obligat, i hagi fet una difusió "mínima" de la consulta. Asseguren que els cartells informatius han estat poc visibles i que no s'ha facilitat un plànol del radi de població inclòs al cens, de manera que la ciutadania ha hagut d'anar personalment a l'Ajuntament per comprovar si podia votar. "És molt decebedor que un partit democràtic com Ara Moià hagi fet campanya perquè la població no expressés democràticament quin vol que sigui el futur del poble de Moià, menystenint la ciutadania que fa dos anys que està treballant per aconseguir que el poble pugui decidir", conclou la plataforma. 

12 gener 2026

Ara

 

L’oposició reclama a Aramoià que repensi els projectes del polígon, però el partit s’hi nega

Per a Junts, el PSC, la CUP, i els promotors de la consulta d'aquest diumenge, la contundència dels resultats conviden a «reflexionar» i a buscar alternatives de forma consensuada
Votacions a la consulta d'aquest diumenge a Moià / Arxiu | Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià12 GEN 2026 18:19

Després del «no» rotund a l’ampliació de l’escorxador de Moià i a la construcció d’una planta de biogàs expressat en la consulta popular d'aquest diumenge, els grups de l’oposició en aquest Ajuntament i els impulsors del procés participatiu, coincideixen que aquest resultat marca un abans i un després que hauria de fer reflexionar l’equip de govern d’Aramoià, partidari de desenvolupar aquests dos projectes. Li demanen que els aturi per repensar-los entre tots de manera consensuada, però l’alcalde, Dionís Guiteras, ja ha respost que no ho farà i que continuarà endavant amb les tramitacions.


A la consulta, el «no» es va imposar amb el 89,4 % dels vots. Un resultat prou contundent per fer marxa enrere, segons Junts, el PSC, Capgirem Moià (CUP) i la plataforma Per un Moià Viu, que agrupa els impulsors del procés participatiu. La consulta no era vinculant, però van optar pel «no» 1487 electors, 36 més que els obtinguts per Aramoià a les darreres eleccions municipals. Davant d’això, «caldria reflexionar sobre què ha dit el poble, aturar els projectes del polígon i replantejar-los», apunta la portaveu de Junts a l’Ajuntament de Moià, Maria Tarter. A més, recorda que fa uns dies que sobre la taula hi hauria una nova proposta amb alguns canvis respecte a la inicial pel que fa a la ubicació de la planta de biogàs, que es podria estudiar.


Junts defensa que es desvinculi la legalització del polígon de l’ampliació de l’escorxador i de la planta de biogàs. Admet que regularitzar el polígon és prioritari, però que no necessàriament passa per una ampliació com la que es proposa. «Falta una compensació de sòl per a equipaments, que es podria posar en un altre sector diferent dels terrenys enganxats al polígon del Prat», diu Tarter.


El PSC, que llegeix el resultat de la consulta com «un toc d’atenció a la gestió que Aramoià ha fet de tot aquest procés», també és partidari de desvincular la regularització del polígon de la planta de biogàs, per a la qual «hi ha alternatives, com el Pla Romaní». Ho diu el Primer Secretari de l’Agrupació Socialista del Moianès, Enric Terencio, convençut que «un canvi de lloc no seria complicat». Reivindica «un debat net i clar sobre la planta i la seva ubicació, que fins ara no hi ha hagut, i això ha portat a la crispació».

Pel que fa al polígon, els socialistes veuen la necessitat de regularitzar-lo com més aviat millor, però consideren que es podria fer una requalificació molt menor de la que ara es proposa.

Per la seva banda, Capgirem Moià (CUP) té clar que «el clam de Moià en contra d’aquest projecte ha estat contundent», i davant d’això, «està claríssim que l’Ajuntament l’ha de deixar estar, s’ha de fer enrere i ha de buscar les alternatives que el poble realment reclama», apunta la regidora del partit a l’Ajuntament, Lakhsmi Roset.

Per als cupaires, el 30,12 % de participació que hi va haver «és una brutalitat» per a una consulta «que no és vinculant i que al darrere no té l’estructura propagandística d’unes eleccions». A més, la formació és molt crítica amb l’actitud d’Aramoià «demanant l’abstenció», que en cap cas considera que s’hagi de comptabilitzar, «o hi hauria tantes situacions en minoria que no es podria fer res».
 

«Una victòria democràtica»

Des de fora del consistori, la plataforma Per un Moià Viu també s’ha mostrat molt crítica amb la gestió que Aramoià ha fet de tot el procés i de la consulta. La seva portaveu, Pilar Clapers, considera «gravíssim» que el partit fomentés l’abstenció, i li retreu «que ara se la vulguin apropiar, com si tothom qui no va anar a votar apostés pel sí».

La plataforma diu que el resultat d’aquest diumenge «va ser una victòria democràtica en mans de la ciutadania», i destaca el fet que el suport al «no» superés els vots d’Aramoià a les municipals, per la qual cosa l’equip de govern «hauria d’aturar el projecte» ara previst al polígon. «La regularització es pot fer de moltes maneres, sense necessitat de duplicar-ne la superfície», apunta Clapers, contrària el fet que l’escorxador i la planta de biogàs hi estiguin vinculats.
 

Aramoià es manté ferm

Malgrat els resultats de la consulta, no vinculant, i de les crítiques i les reclamacions que li arriben de l’oposició i la plataforma, el govern d’Aramoià té la intenció de continuar amb les tramitacions de legalització del polígon amb els termes ja previstos. Passen per una ampliació en uns terrenys que va comprar la propietat de l’escorxador, que en va cedir una part a l’Ajuntament perquè, a canvi, els requalifiqui i així l’empresa pugui ampliar la seva activitat. L’operació també inclou la construcció de la planta de biogàs.

L’alcalde, Dionís Guiteras, es manté en la postura que la majoria de la població no s’ha sentit cridada a votar en la consulta, i en part, ho atribueix al fet que la pregunta no incloïa «el problema de fons com era la regularització del polígon, salvar 500 llocs de treball i indústries que són importantíssimes pel municipi i la comarca».

Per això creu que aquells que potser van votar amb «la por» de les molèsties de pudor o contaminació de la planta o que «el poble s'omplirà de camions» perquè creixerà el sacrifici d'animals a l'escorxador, «cal fer-los veure i explicar-los que això no passarà», afirma l'alcalde.

Tot i que, d’entrada, no es preveu un canvi de postura, Aramoià es compromet a «reunir-se amb tothom», no només amb la gent que ha convocat la consulta sinó empresaris, treballadors, veïns i partits polítics. «La gent vol que ho fem més, i és el que farem», remarca Guiteras.


El posicionament públic es donarà a conèixer durant un ple que encara no té data. Tenen dos mesos per fer-ho des de la celebració de la consulta ciutadana.

12 gener 2026

Regió7

Els veïns de Moià refusen la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador

La votació no és vinculant i el batlle, Dionís Guiteras (ERC), diu que els resultats de les darreres eleccions li donen legitimitat per a tirar endavant el projecte, malgrat el resultat de la consulta


Redacció / ACN
12.01.2026 - 02:27
Actualització: 12.01.2026 - 07:38


Els veïns de Moià han refusat de manera aclaparadora la construcció d’una planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador. Ahir diumenge, hi va haver una consulta ciutadana sobre aquest projecte. 1.487 moianesos van votar que no –el 89,4% dels participants–, 151 que sí (9%), 14 en blanc i 11 vots van ser nuls. La convocatòria anava adreçada als 5.522 veïns que viuen en un radi de 2,7 quilòmetres dels terrenys afectats i que tenen més de 16 anys. El resultat no és vinculant.

La consulta va sorgir d’una polèmica que fa mesos que dura entre grups ecologistes, els veïns i l’ajuntament, governat amb majoria absoluta per Ara Moià-Esquerra Republicana.

El govern municipal tenia previst de requalificar 10,8 hectàrees de sòl rústic perquè l’Escorxador Comarcal del Moianès pogués ampliar les instal·lacions. En canvi d’això, l’empresa havia d’oferir a l’ajuntament 2,5 hectàrees per construir-hi una planta de biogàs, amb la idea d’alimentar l’enllumenat públic, la companyia d’aigües i equipaments municipals.

Els opositors van argüir que la planta faria fum i pudor i que faria perillar la biodiversitat vora el pla de Castellnou. També refusen l’ampliació de l’escorxador perquè pot disparar el consum d’aigua, especialment en un municipi que es proveeix de pous subterranis.


El govern municipal, encapçalat per Dionís Guiteras, manté que els resultats de les eleccions municipals li donen legitimitat per a tirar endavant el projecte. Diu que la modificació urbanística permetria de legalitzar el polígon del Prat i resoldre problemes ambientals que actualment suscita la gestió dels residus orgànics i els purins ramaders. També garanteixen que l’operació urbanística inclou l’obligació dels propietaris de l’escorxador de refer l’accés al polígon a partir de la carretera C-59.

12 gener 2026

VilaWeb

L’Ajuntament de Moià tramitarà la planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador malgrat el no de la consulta ciutadana

El batlle diu que la participació ha estat baixa i considera que la consulta és un avís per a millorar la transparència


Redacció / ACN  12.01.2026 - 13:09
Actualització: 12.01.2026 - 19:25
 

L’Ajuntament de Moià tramitarà el projecte de la futura planta de biogàs i l’ampliació de l’escorxador malgrat el resultat negatiu de la consulta ciutadana, que es va fer tot just ahir: 1.487 moianesos van votar que no –el 89,4% dels participants– i 151 que sí (9%). Hi va haver 14 vots en blanc i 11 van ser declarats nuls.


El batlle, Dionís Guiteras, ha explicat que “tirarà endavant perquè és el que toca fer” i ha posat l’accent en la participació de la consulta, que ha estat d’un 30%: “Hi ha hagut un 70% de la població que no s’hi ha sentit interpel·lada.” Malgrat això, ha reconegut que la consulta havia estat “un toc d’atenció” de la ciutadania, que demana més claredat i transparència: “I això farem.” La convocatòria anava adreçada als 5.522 veïns que viuen en un radi de 2,7 quilòmetres dels terrenys afectats i que tenen més de 16 anys. El resultat no era vinculant.
 

Lectures del resultat diferents

La plataforma Per un Moià Viu considera que el resultat de la consulta li atorga legitimitat per a fer tot allò que sigui possible per a aturar el projecte. La portaveu, Pilar Clapers, remarcava que “és molt difícil aconseguir participacions molt altes” en aquesta mena de consultes i que el resultat li semblava “espectacular”, sobretot perquè es van obtenir més vots pel ‘no’ que no pas els que va obtenir el mateix batlle a les eleccions que li van donar la majoria. El cens de la consulta, de fet, era més gran perquè incloïa joves de 16 i 17 anys, a banda els majors d’edat habituals.

La plataforma ha dit que, quan l’ajuntament faci oficial el posicionament de continuar la tramitació, anunciaran les vies per a intentar aturar el projecte. “Farem tot allò que sigui possible i més, ara que tenim la legitimitat.”


Segons el municipi, la consulta no ha aconseguit de mobilitzar tot el cens. El batlle considera que, en part, pot ser perquè la pregunta no abordava “el problema de fons, com la regularització del polígon, salvar 500 llocs de treball i indústries que són importantíssimes per al municipi i la comarca”.


Segons el batlle, cal posar l’accent en aquelles persones que van votar amb por per les molèsties de pudor o contaminació de la planta, o pel temor que el poble s’ompli de camions perquè augmentaran els sacrificis d’animals a l’escorxador. “Cal fer-los veure i explicar-los que això no és cert, que no passarà.”

L’equip de govern, que té majoria, s’ha compromès a reunir-se amb tothom, no sols amb els convocants de la consulta, sinó també amb empresaris, treballadors, veïns i partits polítics: “La gent vol que ho fem més, doncs això farem”, diu. El posicionament públic del municipi es farà durant un ple sense data definida. Té dos mesos per a fer-ho, comptant a partir de la consulta.


Crítiques a la gestió de la consulta

La plataforma considera que l’equip de govern ha fet “un paper molt trist” amb la consulta perquè, en compte de defensar el ‘sí’, “ha fomentat l’abstenció”. Asseguren que “és un menyspreu a la ciutadania” per tots els mesos de feina que hi ha hagut al darrere. “Ells sabien que si feien la campanya pel ‘sí’, cosa que no han fet, la perdrien”, diu Clapers. També acusen l’ajuntament d’haver-se limitat a col·locar “quatre cartells pel poble i prou” per a anunciar el dia de la consulta.

12 gener 2026

VilaWeb

Moià diu clarament “no” a l’ampliació de l’escorxador i a la planta de biogàs

La consulta, no vinculant, que s’ha impulsat per iniciativa popular, ha tingut una participació del 30,12%

Imatges de la consulta sobre l’escorxador i la planta de biogàs a Moià / Oscar Bayona


Jordi Escudé
Moià11 GEN 2026 20:56Actualitzada 11 GEN 2026 22:34

El “no” a la modificació urbanística per poder ampliar el polígon del Prat de Moià juntament amb l’activitat de l’escorxador i construir-hi una planta de biogàs, s’ha imposat clarament en la consulta popular no referendària que s’ha celebrat aquest diumenge. El resultat, però, no és vinculant.


El «no» ha obtingut 1.487 vots, que representa el 90,12 % del total dels emesos, mentre que el «sí» s'ha quedat en 151. En el procés hi ha participat un 30,12 % del cens, el que suposa un total de 1.663 persones de les 5.522 que estaven cridades a fer-ho, i hi ha hagut 14 vots en blanc i 11 de nuls. Com a dada significativa, i tot i tractar-se de censos diferents, els 1.487 «no» de la consulta d’ahir superen els 1.451 vots que va obtenir la formació d’Aramoià a les darreres eleccions municipals, i que li van donar la majoria absoluta. Aramoià és el principal abanderat del projecte per legalitzar el polígon, lligat a una ampliació dels terrenys i de l’escorxador, i a la construcció de la planta de biogàs.


Després d’un recompte de gairebé dues hores, l’alegria s'ha desfermat al local de Les Faixes, on s’havien fet les votacions, i on la immensa majoria dels presents eren partidaris del «no». En acabat, responsables de la plataforma Per un Moià Viu, que en aquesta consulta ha agrupat les entitats que defensaven el «no», expressaven la satisfacció pels resultats a través de les xarxes, i assenyalaven que «la voluntat del poble és clara: no volem l’ampliació de l’escorxador ni la planta de biogàs».

«El 70% no s’ha sentit cridat»

Per la seva banda i en declaracions a aquest diari just després de conèixer els resultats, l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras, no desmereixia el 30 % de participació, però apuntava que «un 70 % no s’ha sentit cridat per anar a votar», i deia que el resultat de la consulta evidencia que «ha votat qui estava convençut del ‘no’». Aramoià ja havia manifestat reiteradament que no se sentia interpel·lat per la consulta veient la manera com s’havia plantejat, tant pel contingut de la pregunta com per l’acotació del cens, entre altres qüestions, i avui els membres del partit tampoc han fet acte de presència al local de Les Faixes, com a mínim durant el recompte. Guiteras ha lamentat que no s’hagués arribat a un acord entre les dues parts per organitzar la consulta en uns termes que, al seu entendre, podrien haver satisfet tothom. «Si tot hagués estat més clar i transparent, hi hauria participat molta més gent, i sense un ambient crispat», deia.
 

Un degoteig constant

Les votacions han transcorregut en una jornada tranquil·la i sense incidències remarcables més enllà de dubtes de gent que no sabia si podia votar.

Arrencava a les 9 del matí i s'ha pogut votar fins a les 7 de la tarda. Ja de bon començament hi ha hagut un degoteig de persones que volien fer-ho. Primer, sense cues, però a mesura que avançaven les hores, l’afluència anava creixent, i en alguns moments sí que hi ha hagut petites aglomeracions en algunes meses.


D'una única mes a les tres demanades

La consulta d’aquest diumenge al local de Les Faixes ha comptat, finalment, amb tres meses de votacions i no amb l’única que s’havia previst inicialment amb el decret de convocatòria. Els impulsors de la consulta havien demanat reiteradament un increment del nombre de meses per poder agilitar-ne la celebració, i divendres van saber que n’hi hauria tres. Es va demanar la participació de persones voluntàries per sumar-se al personal ja previst per l’Ajuntament.

11 gener 2026

Regió7