25 d’oct. 2024

Fort augment de turisme al Moianès: la comarca rep un 30% més de visitants aquest juliol

El volum de visitants va pujar un 7,6%, encara que la xifra de cases que fan ple va descendir un 17,6

Les masies El Prat de Sant Jaume de Frontanyà en una foto d'arxiu / ACN/Nia Escolà

Carles Blaya
Manresa 25 D’OCT. 2024 19:18 Actualitzada 25 D’OCT. 2024 19:19


Al Moianès, un total de 2.615 els turistes que van visitar la comarca a l'estiu, segons dades del Laboratori de Turisme (LABturisme) de la Diputació de Barcelona. Aquesta xifra suposa un increment (+14,8%) respecte de l’estiu anterior, sobretot per un fort augment del turisme durant el mes de juliol (+28,7%) i en els establiments de turisme rural (+34,0%).

El nombre de pernoctacions creix tot i que menys (+9,6%) i aquest increment torna a destacar durant el mes de juliol (+18,5%) i en el turisme rural (+27,6%). L’estada mitjana se situa en 4 nits.

El turista del Moianès és fonamentalment domèstic , ja que el 81,4% dels turistes i un 86,8% de les pernoctacions provenen d’aquest mercat. L’estada mitjana del turisme domèstic (4,2 nits) també és superior a la del turisme estranger (2,8 nits).

El nombre de places obertes al Moianès durant l’estiu de 2024 és força estable amb el del 2023 a escala global. Hi ha una baixada del -8,8% pel que fa a les places en establiments hotelers i un increment del +3,0% en el turisme rural. L’ocupació de places obertes és inferior en establiments hotelers (-4,6 punts percentuals) i s’incrementa en el turisme rural (+11,0 punts percentuals).

Les habitacions dobles en establiments hotelers del Moianès a l’estiu tenen un preu mitjà de comercialització un +6,3% superior a les de l’estiu anterior i les habitacions dobles del turisme rural també incrementen el preu, en aquest cas un +4,4%. Les cases de turisme rural que es lloguen completes han abaixat el preu un -13,0% de mitjana.
 

Menys visitants a l'Anoia

Durant l'estiu l'Anoia es va experimentar un descens dels visitants, del 4,1%, fins als 8.408, segons el laboratori. Quant al nombre de pernoctacions també va baixar, el 9,8%, i es va situar en 28.432. Aquesta davallada es concentra als establiments hotelers, ja que al turisme rural el nombre de turistes augmenta un 7,6% i el de pernoctacions un 14,3%. Tot i això, en turisme rural, tant en cases completes com en habitacions, baixa respecte de l’estiu del 2023 (un -17,6% en el cas de les cases completes i un -4,1% en les habitacions).

Pel que fa a la procedència, el turisme de l’Anoia es reparteix aproximadament amb dos terços de turisme domèstic i un terç d’estranger, tant en turistes com en pernoctacions. La baixada generalitzada en turistes i pernoctacions es deu fonamentalment a una baixada del turista domèstic. Els estrangers en canvi pugen un 8,6% pel que fa a arribades.

L’oferta oberta a la comarca de l’Anoia durant l’estiu del 2024 és inferior a la de l’estiu anterior per una baixada en el nombre de places obertes en establiments hotelers, que pateixen una baixada del 17,5% respecte de l’estiu anterior. L’ocupació de places obertes en establiments hotelers és lleugerament inferior a la de l’estiu 2023, mentre que en el turisme rural s’incrementa en 4,2 punts percentuals.

El preu mitjà de comercialització en establiments hotelers durant l’estiu 2024 és uns 3€ superior a l’estiu anterior (un increment del 3,9%).
 

Turisme estiuenc al Bages

Un total de 17.434 turistes van visitar el Bages entre els mesos de juliol i agost d'enguany, xifra que suposa un descens de més del 20% en relació a l’estiu de 2023. Les pernoctacions van baixar més d’un 25%. Aquestes caigudes són més pronunciades al mes de juliol que a l’agost i més accentuat en els establiments hotelers que no pas al turisme rural. L’estada mitjana també disminueix (-6,5%) excepte en el turisme rural que passa de les 4,3 nits al 2023 a les 4,9 nits de mitjana al 2024 (un increment del +14,7%).

L’ocupació de places obertes baixa -4,1 punts a establiments hotelers (amb una caiguda més important al juliol) i un -4,7% al turisme rural (amb una caiguda més important en el mes d’agost).

Dos terços dels turistes que visiten el Bages a l’estiu són domèstics, un segment que cau especialment enguany. En canvi, el turisme estranger s’incrementa si es compara el mes d’agost del 2024 amb l’agost de 2023, però pateix una forta caiguda durant el mes de juliol.

El preu mitjà de comercialització dels establiments hotelers és també inferior al de l’estiu anterior (-5,4%). En les cases completes de turisme rural puja un 23,5% i el preu de les habitacions en aquest tipus d’establiments es manté pràcticament idèntica a la de l’estiu de 2023.
 

Les dades al Berguedà

El Berguedà, durant el juliol i agost van visitar-lo 84.788 turistes, un 7,6% més que al mateix període de 2023, segons el mateix laboratori de la Diputació. El nombre de pernoctacions baixa un -7,4% i l’estada mitjana se situa en 4,1 nits l’estiu de 2024 (-13,9% en relació amb l’any anterior).

Pel que fa a la procedència, els turistes del Berguedà arriben fonamentalment del mercat domèstic, que suposen un 83,3% de les arribades i un 84,0% de les pernoctacions. El mercat domèstic ha baixat sobretot al mes d’agost i l’estranger ha tingut un important increment durant el juliol.

En relació amb l’oberta oberta al Berguedà durant l’estiu del 2024 baixa lleugerament respecte del mateix període de l’any anterior degut a una baixada del -4,1% en el nombre de places en establiments hotelers. L’ocupació de les places obertes ha estat més baixa en establiments hotelers (-4,8 punts percentuals) i en càmpings (-5,4pp) i s'ha incrementat en +3,4 punts percentuals al turisme rural.

El preu mitjà de comercialització puja en la majoria d’allotjaments, amb un increment important en els bungalous dels càmpings (+19,6%); en canvi, baixa el preu de les parcel·les dels càmpings (-11,8%) i en les habitacions del turisme rural (-1,4%).

25 octubre 2024

Regió7

23 d’oct. 2024

L’Ajuntament de Manresa, premi Reempresa de la Diputació

A més de la capital del Bages, també ha estat distingit el Consorci del Moianès per tenir més èxit en el programa de cessió d’empreses

Representants dels ens locals guardonats als premis Reempresa / Diba


Carles Blaya
Manresa 23 D’OCT. 2024 19:41

L’Ajuntament de Manresa i el Consorci del Moianès han estat distingit per la Diputació de Barcelona amb els premis Reempresa per ser dos dels punts locals amb més casos d’èxit del programa de cessió d’empreses que impulsen la Diputació de Barcelona i CECOT. A més de Manresa i el consorci també han estat distingits els ajuntaments de Santa Coloma de Gramenet i Castelldefels.

En concret, el punt local Reempresa de l’Ajuntament de Santa Coloma de Gramenet ha assolit enguany la xifra de 22 empreses transmeses; l’Ajuntament de Castelldefels, 17, i el de Manresa i el Consorci per a la Promoció dels municipis del Moianès, 15.


El gerent de Serveis de Promoció Econòmica i Ocupació de la Diputació de Barcelona, Roger Pumares; el secretari general de la patronal Cecot, Oriol Alba; i el director de la Fundació Privada per a la promoció de l’Autoocupació de Catalunya, Guillem Arís, van lliurar els guardons ahir durant un acte de reconeixement en el marc del saló Bizbarcelona.


Reempresa és un programa que facilita la transmissió d’empreses en funcionament per part d’empresaris que desitgen cedir la seva empresa a persones reemprenedores o empreses que volen adquirir-les i fer-les créixer. Durant els 12 anys que porta en marxa el projecte, els 34 punts locals Reempresa han completat la transmissió de 2.319 negocis, que suposen 5.889 llocs de treball salvats amb una inversió induïda de 114,3 milions d’euros, i s’han atès un total de 9.875 persones reemprenedores i 5.135 cedents. Només el 2023 ja es van assolir 375 casos d’èxit, més del doble que l’any anterior, segons dades de la Diputació.
 

El perfil de les empreses cedides

Entre els negocis transmesos, un terç (33%) es tractava de comerços, seguits per negocis de restauració-hostaleria (32%), serveis (27%) i indústria (6%). 3 de cada 4 negocis tenen més de 10 anys de vida i el motiu més habitual de cessió (35%) és el de la jubilació, seguit dels motius personals (14%), canvi de professió (10%) i motius de salut (10%).

El preu mig de cessió l’encapçalen els negocis vinculats amb la indústria (195.000 euros), la construcció (amb un preu mig de 127.000 euros), seguits de lluny pel sector serveis (amb 48.500 euros).

D’altra banda, l’Ajuntament de Martorell, juntament amb els de Sabadell, Terrassa, Premià de Dalt i Molins de Rei, ha estat reconeguts per ser les entitats més actives enguany al programa Mentoring d’acompanyament empresarial, que impulsen la Diputació i la Fundació Autoocupació.

23 octubre 2024

Regió7

20 d’oct. 2024

17 d’oct. 2024

Efectes de la tempesta d'aquest dijous a Moià


Artés ha registrat la màxima de precipitacions acumulades de la regió, amb 25,8 l/m2

Ariadna Gombau
17·10·24 | 12:50 | Actualitzat a les 17:58


El centre de Moià ha quedat completament abnegat per la tempesta d'aquest dijous al matí. L'aigua ha provocat esllavissades i inundacions que han complicat la circulació per la vila. En algunes zones, l'aigua ha arribat a cobrir les rodes d'alguns cotxes. Segons els primers recomptes de les estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, que no inclou la capital del Moianès, Artés ha registrat la màxima de precipitacions acumulades de la regió, amb 25,8 l/m2.
 
Artés ha estat el municipi on més aigua s'ha acumulat, seguit de Sant Salvador de Guardiola, amb 21,2 l/m². Al primer s'han arribat a acumular 17,3 l/m² en només 30 minuts a mig matí. A Igualada, la pluja ha deixat acumulacions de 16,9 l/m², mentre que a Castellnou de Bages i Guixers hi han caigut 14,8 l/m². Aquestes xifres poden variar segons el recompte definitiu del SMC. L'Agència Estatal de Meteorologia encara no ha aportat dades de les seves estacions a la regió.

El xàfec també ha provocat afectacions en la circulació en diversos punts de la regió central. Un dels eixos principals, la C-55 presentava a la una del migdia tres quilòmetres de retencions entre Manresa i Castellgalí a causa de la tempesta. L'aigua ha provocat també un corriment de terres a la BP-1103, a Montserrat, que ha obligat a tallar la via. La BV-1221, que connecta Mura i Talamanca, també s'ha vist afectada per la caiguda de diversos arbres a la carretera. 

17 octubre 2024

Regió7

Una forta tempesta inunda el centre de Moià, provoca cues a la C-55 i talla una carretera a Montserrat

Els serveis d'emergències han rebut diversos avisos per acumulacions d'aigua al nucli antic
 

Vídeo: ACN. Foto: Ariadna Gombau
Andrea Izquierdo
Laura Serrat
Moià 17 D’OCT. 2024 13:33 Actualitzada 17 D’OCT. 2024 18:06


Un breu temporal ha deixat pluja intensa i calamarsa i ha provocat inundacions aquest dijous al matí a Moià. L'avinguda de l'escola Pia del municipi s'ha convertit en una riuada d'aigua i fang que ha dificultat la circulació. Segons les primeres informacions, a la capital moianesa s'han arribat a acumular 50l/m2 en uns 40 minuts. Els serveis d'emergències han rebut diversos avisos per inundacions i desbordaments del clavegueram al llarg del matí.

Efectes de la tempesta d'aquest dijous a Moià
Ariadna Gombau

Concretament, els Bombers han rebut trucades per una inundació en uns baixos del carrer Doctor Ramon Rius i pel col·lapse del sistema del clavegueram al carrer Doctor Gregorio Marañon. D'altra banda, els efectius dels Bombers han retirat un arbre caigut per la pluja i les ventades a la C-59, al punt quilomètric 37, en direcció Moià. Segons han informat els cossos d'emergències, no hi ha hagut danys personals en els desperfectes ocasionats per les precipitacions.


Els efectes de la tempesta d'aquest dijous a Moià, en fotos / Ariadna Gombau

En altres punts de la regió central, com a Manresa, els serveis d'emergències també han rebut avisos per una inundació en un túnel de l'avinguda de les Bases de Manresa que ha dificultat la circulació, així com per una inundació d'una terrassa al carrer Arquitecte Oms i per un desbordament del clavegueram a la plaça de la Balconada.


Segons els primers recomptes de les estacions automàtiques del Servei Meteorològic de Catalunya, Artés ha registrat la màxima de precipitacions acumulades de la regió, amb 25,8 l/m², seguida de Sant Salvador de Guardiola, amb 21,2 l/m². Al primer s'han arribat a acumular 17,3 l/m² en només 30 minuts a mig matí. A Igualada, la pluja ha deixat acumulacions de 16,9 l/m², mentre que a Castellnou de Bages i Guixers hi han caigut 14,8 l/m². Aquestes xifres poden variar segons el recompte definitiu del SMC. L'Agència Estatal de Meteorologia encara no ha aportat dades de les seves estacions a la regió.

Retencions a la C-55

El xàfec també ha provocat afectacions en la circulació en diversos punts de la regió central. Un dels eixos principals, la C-55 presentava a la una del migdia tres quilòmetres de retencions entre Manresa i Castellgalí a causa de la tempesta. La circulació ja s'havia restablert a les tres de la tarda.

L'aigua ha provocat també un corriment de terres a la BP-1103, a Montserrat, que ha obligat a tallar la via. La BV-1221, que connecta Mura i Talamanca, també s'ha vist afectada per la caiguda de diversos arbres a la carretera. D'altra banda, l'Ajuntament de Sant Fruitós ha tallat el camí de Viladordis pel desbordament del riu.


La BV-1221, que connecta Mura i Talamanca, s'ha vist afectada aquest dijous per la caiguda de diversos arbres a la carretera / Arxiu particular

En altres zones com l'Anoia, els Bombers també han retirat un arbre caigut a la carretera B-224, a Piera. 

17 octubre 2024

Regió7

Investiguen una possible avaria en el motor de l’ultralleuger estavellat a Moià

En poc més de dos anys, el Moianès ha registrat tres accidents aeris, amb un pilot mort el 2022 i quatre víctimes en un xoc entre dues naus l’any passat


L'ultralleuger accidentat diumenge a Moià va quedar cap per avall / BOMBERS


Laura Serrat
Manresa 17 D’OCT. 2024 6:25


L'Agència Estatal de Seguretat Aèria investiga si hi va haver un problema en el motor de l'ultralleuger que es va estavellar aquest diumenge entre dos camps de cultiu a la zona de la Quintana de la Gònima, a Moià, deixant el seu pilot ferit greu. L'home, que acumula hores d'experiència de vol, es troba estable, segons ha pogut saber aquest diari. Es tracta del tercer accident aeri que ha viscut al Moianès en poc més de dos anys, amb un pilot que va morir en estavellar-se al camp d'aviació de Moià el 2022 i quatre persones més que van perdre la vida en un xoc mortal que hi va haver l'any passat entre dos ultralleugers.

"Portem uns anys molt dolents", constata l'instructor i expert en aviació esportiva Carles Torra, que atén aquest diari pocs dies després de l'accident de diumenge. L'instructor, al capdavant de l'empresa igualadina d'aeronàutica Aircatfly, explica que normalment els ultralleugers "són aparells molt segurs que porten sistemes d'emergència com un paracaigudes incorporat a la mateixa aeronau". Tanmateix, afirma que sempre hi ha factors que poden provocar els accidents, com ara els errors humans, "que són la causa més generalitzada", així com els problemes tècnics o la meteorologia.

L'organisme que acaba determinant les causes és la comissió d'investigació d'accidents de l'Agència de Seguretat Aèria, que en els pròxims sis mesos es dedicarà a confirmar si en l'accident de diumenge hi va haver un problema en el motor que obligués el pilot a fer un aterratge d'emergència, tal com apunten les primeres hipòtesis. "El motor d'un ultralleuger pot fallar per múltiples causes; per exemple, perquè es trenca alguna de les peces que el conforma o bé perquè la benzina s'ha posat de forma incorrecta", assenyala Torra, que afegeix que malgrat que les avaries en el motor poden aparèixer "no són habituals".

Un error de comunicació darrere de l'accident del 2023

De fet, els altres dos accidents aeris que ha registrat el Moianès en els darrers dos anys van ser provocats per errors humans, segons les conclusions de l'informe emès per l'Agència de Seguretat Aèria. En el cas del sinistre del 2022, el pilot es va estavellar al camp d'aviació de Moià per una errada en una maniobra tècnica mentre intentava aterrar, mentre que en l'accident amb dos ultralleugers involucrats l'any 2023 va ser un error de comunicació el que va provocar el xoc mortal. Els dos instructors que pilotaven les naus i que anaven acompanyats per dos alumnes no es van comunicar correctament el recorregut mentre sobrevolaven la mateixa zona.


Torra explica que la investigació que desenvolupa la comissió d'accidents de l'Agència permet esclarir les circumstàncies dels accidents i establir responsabilitats penals en cas que es consideri que hi ha hagut una imprudència per part del pilot. En qualsevol cas, l'instructor posa en relleu que la majoria dels accidents en l'aviació "són imprevisibles" i que no hi ha una única causa que expliqui el nombre d'accidents que es produeixen en un any, que també depèn del trànsit en l'espai aeri. L'any 2023, amb 28 accidents i 12 incidents greus en tot Espanya, se situa comparativament respecte als 10 últims anys, a la mitjana pel que fa a accidents, i un 30% per sota de la mitjana pel que fa a relatiu a incidents greus.

17 octubre 2024

Regió7

13 d’oct. 2024

Ferit el pilot d’un ultralleuger accidentat a Moià

És un home de 61 anys

L'aparell accidentat aquest diunenge a Moià | Bombers de la Generalitat

Ferran Polo
13/10/2024
Moià

El pilot i únic ocupant d’un ultralleuger ha patit ferides de caràcter menys greu aquest diumenge al matí quan l’aparell on anava s’ha accidentat a la zona de la Quintana de la Gònima, a Moià, segons han informat fonts dels Bombers. És la zona situada al sud del camp de vol El Prat, que hi ha al municipi.

El sinistre ha passat cap a 3/4 d’11 del matí per causes que s’estan investigant. Uns caçadors que eren per la zona han donat l’avís als serveis d’emergència en veure que l’ultralleuger s’accidentava.

El pilot, un home de 61 anys, estava conscient però atrapat a sota de l’aparell, que ha quedat bolcat a terra. Els Bombers, primer de tot, han llençat escuma a la zona per minimitzar possibles riscos d’incendi a les restes de l’aparell. Després, hi han accedit i han pogut aixecar-lo per alliberar a l’home.


El pilot ha estat atès per efectius del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM). Després, ha estat traslladat en helicòpter a un centre sanitari -no s’ha especificat quin- es estat menys greu. El SEM també ha mobilitzat una unitat terrestre.

En el rescat, els Bombers han mobilitzat tres dotacions terrestres. També han treballat per controlar el vessament al medi de carburant de l’aparell.
 

Altres accidents a la zona

L’abril de l’any passat quatre persones van morir en un accident amb dos ultralleugers implicats que també es va produir a l’entorn del camp de vol El Prat, a Moià. Entre les víctimes mortals, hi havia un home veí de Cànoves. Al juliol de 2022, es va accidentar un altre aparell. En aquest cas, hi va perdre la vida un veí de Canovelles. 

13 octubre 2024

Regió7