Moià recuperarà la sonoritat original i els tocs tradicionals del campanar

L’entitat que vetlla per la preservació i difusió del monument inicia la redacció del projecte per restaurar les campanes i el sistema de toc diari civil, religiós i festiu

El músic i campanòleg Xavier Pallàs prenent mides a una campana de Moià / Amics del Campanar de Moià


Queralt Casals
Moià 19 NOV 2024 6:25

Els Amics del Campanar de Moià han iniciat els treballs de redacció del projecte bàsic per restaurar les campanes i el sistema de toc del campanar, icona de la capital del Moianès. Es tracta d’un primer pas per poder garantir la seguretat i el toc diari civil, religiós i festiu de les campanes del temple. A més, a partir d’aquest projecte, la intenció és recuperar la sonoritat original i els tocs tradicionals del campanar, coincidint amb la propera celebració del seu 300 aniversari.

Amb motiu del tricentenari del campanar de Moià, que s’escaurà el 2026, però que probablement se celebrarà el 2030, l’entitat Amics del Campanar de Moià, que vetlla per la seva conservació, vol posar sobre la taula un seguit d’actuacions que permetin preservar i difondre l’element patrimonial més simbòlic del municipi. El tret de sortida a aquestes millores l’han donat amb l’inici dels treballs de redacció del projecte bàsic per restaurar les campanes i el sistema de toc del campanar, de la mà del músic, campanòleg i director de l’Escola de Campaners de la Vall d’en Bas, Xavier Pallàs, que recentment ja ha fet in situ la primera sessió de treball.

Segons el president dels Amics de Campanar de Moià, Àlex Mur, «la intenció, d’entrada, és tenir el full de ruta per acabar tenint unes campanes ben sanejades i ben restaurades, que sigui segur poder tocar-les, tant per l’edifici com pels vianants i els mateixos campaners, perquè ara hi ha dèficits de seguretat per fer els tocs». Mur explica que «la instal·lació, que es va fer els anys 70 i és funcional, és insegura», i en més d’una ocasió ha caigut el batall d’alguna campana.


Un cop enllestit el projecte i es disposi del finançament necessari, els treballs consistiran a «restaurar cada campana, netejar-la bé, mirar que no hi hagi esquerdes, fer els jous nous i lligar tots els batalls de nou perquè no hi hagi risc de caiguda». D’aquesta manera, a més de garantir la seguretat, es podran «recuperar els tocs i la sonoritat tradicional del campanar» perquè «tal com estan instal·lades ara les campanes, no es poden fer els repics tradicionals catalans». L’actuació es farà per fases, «perquè el campanar no quedi mut, sense els tocs horaris i litúrgics, i continuï tenint la seva funcionalitat alhora es pugui anar avançant amb la restauració».
 

Un total d’onze campanes

El campanar de Moià té actualment onze campanes, «nou de litúrgiques i dues d’horàries», de les quals «només en sonen 5 o 6 i la resta estan parades», explica Mur. La intenció és retornar-ne dues de les més petites a les seves antigues parròquies, Sant Feliu de Rodors i de Sant Pere de Ferrerons, d’on es van treure els anys 70 i es van traslladar al mig del poble per evitar-ne el robatori. D’aquesta manera, n’hi hauria 9, però amb motiu del tricentenari, els Amics del Campanar volen promoure l’adquisició d’una nova campana i, per tant, en quedarien 10. A banda de la nova campana, per a commemorar els 300 anys del monument hi ha la idea d’organitzar diversos actes i ja es treballa en la creació d’una sardana dedicada al campanar.


Un símbol de la vila

Segons el president de l’entitat, «el campanar no és un monument més, és un símbol de la vila». Per aquest motiu, l’entitat treballa per la preservació, la restauració i la recuperació de les funcions, usos i elements tradicionals del monument. A banda de les campanes, pel que fa al mobiliari patrimonial del campanar, quedarà pendent la restauració del rellotge. Estructuralment, l’església de Santa Maria de Moià, un dels exponents més importants del barroc neoclàssic català dels segles XVII i XVIII, ha completat enguany una primera intervenció per frenar el deteriorament del conjunt de teulades i quedaria pendent la consolidació del coronament del campanar. La voluntat, però, és poder disposar d'un pla director per a la restauració integral del temple.

19 novembre 2024

Regió7

Un detingut per dos robatoris en habitatges de Moià i Calders

Els robatoris es van produir entre el 18 d’octubre i el 7 de novembre a Santa Margarida de Montbui, Santpedor, Cardona, Súria, Navarcles, Calders, Moià i Sant Joan de Vilatorrada.



 

Un vecicle dels Mossos d'Esquadra | ACN

ACN
19/11/2024
Calders
 

Els Mossos d’Esquadra de la Unitat d’Investigació de la comissaria de Manresa han detingut un home de 30 anys com a presumpte autor de deu delictes de robatori amb força a l’interior de domicilis del Bages, el Moianès i l’Anoia. En concret, se li imputen dos fets al Moianès, un a Moià i un a Calders.

La detenció va tenir lloc el passat 7 de novembre a Sant Joan de Vilatorrada (el Bages) quan acabava de cometre un robatori, però la investigació es va iniciar durant el mes d’octubre després d’un seguit de robatoris amb força a l’interior de cases a quatre vents o aparellades de la zona.

La manera com actuava era sempre la mateixa: escalava fins al primer pis i forçava la finestra per entrar a l’interior. Un cop dins s’emportava joies i diners. La investigació continua oberta.

Durant l’escorcoll del dia de la detenció, els mossos van localitzar joies i diners que acabava de sostreure d’una casa de Sant Joan de Vilatorrada. En el seu vehicle també es van trobar eines per forçar portes i finestres, i altres objectes per cometre robatoris.

Els robatoris es van produir entre el 18 d’octubre i el 7 de novembre a Santa Margarida de Montbui, Santpedor, Cardona, Súria, Navarcles, Calders, Moià i Sant Joan de Vilatorrada.

Els Mossos d’Esquadra van poder recuperar i retornar part dels objectes sostrets als seus legítims propietaris. El detingut va passar el 10 de novembre a disposició judicial davant del jutjat en funcions de guàrdia de Manresa.

19 novembre 2024

el9nou

Detingut un lladre "Spiderman", per robar en deu habitatges del Bages, Moianès i Anoia escalant per les parets

Accedia als domicilis forçant la finestra del primer pis i s'emportava joies i diners

Imatge d'arxiu d'una detenció / Mossos

Redacció
Manresa 19 NOV 2024 10:50 Actualitzada 19 NOV 2024 11:40

Escalava fins al primer pis d'habitatges i forçava la finestra per entrar a l'interior per robar joies i diners. Aquest era el modus operandi d'un home de 30 anys que ha estat detingut com a presumpte autor de deu delictes de robatori amb força interior de domicilis a les comarques del Bages, Moianès i Anoia. La investigació es va iniciar durant el mes d'octubre quan es va tenir coneixement d'un seguit de robatoris amb força a l'interior de cases en aquestes comarques.

Durant la investigació els mossos van esbrinar que els autors sempre accedien als domicilis de la mateixa forma, escalant i forçant la finestra. Un cop dins, s'emportaven joies i diners. Els investigadors van aconseguir relacionar els autors amb deu robatoris comesos entre el 18 d'octubre i el 7 de novembre, concretament a les localitats de Santa Margarida de Montbui, Santpedor, Cardona, Súria, Navarcles, Calders, Moià i Sant Joan de Vilatorrada.

El 7 de novembre, els agents van localitzar un dels autors a Sant Joan de Vilatorrada quan acabava de cometre un robatori en una casa. En l'escorcoll li van localitzar joies i diners que acabava de sostreure. En el seu vehicle també es van trobar eines per forçar portes i finestres, i altres objectes per cometre robatoris.

La investigació continua oberta, ja que podria estar relacionat amb molts altres fets comesos arreu de Catalunya. S'han pogut recuperar i retornar part dels objectes sostrets als seus legítims propietaris.

El detingut va passar el 10 de novembre a disposició judicial davant del Jutjat en funcions de guàrdia de Manresa.

19 novembre 2024

Regió7

Moià avança en la rehabilitació de Cal Comadran com a futur espai multifuncional

Les obres, que s’acabaran a l’estiu, dotaran la capital del Moianès d’un nou equipament al servei de la cultura, l’emprenedoria i el teixit social del municipi


Obres a l'exterior de Cal Comadran / Mireia Arso

Jordi Escudé
Moià 18 NOV 2024 6:25 Actualitzada 18 NOV 2024 8:53


Operaris amunt i avall amb pics, pales i carretons, i entre el soroll dels discos per tallar ferro i de retroexcavadores. Així és com van avançant les obres de rehabilitació de Cal Comadran de Moià, que han de convertir aquesta antiga fàbrica tèxtil en un equipament multifuncional al servei de la cultura, l’emprenedoria, i les entitats socials del poble, si bé encara no té els usos ben definits.

Hi ha feina fins a l’estiu vinent, com a màxim fins al 30 de setembre, que és el termini màxim fixat com a condició per no perdre la subvenció d’1.416.566 euros provinents dels fons europeus Next Generation a través del Ministeri de Transports, Mobilitat i Agenda Urbana, que ja va concedir un any de pròrroga. I és que és una quantitat important que no es vol deixar perdre, tenint en compte que l’Ajuntament ja hi ha de posar la part restant d’una obra que puja als 4.114.825 euros.


S’hi treballa des de l’agost, i amb aquests tres mesos la nau i la llarga xemeneia que encara conserva l’antic complex fabril ja mostren tota l’estructura neta i sanejada després d’un llarg període de deixadesa pel seu desús, més enllà de les funcions de magatzem per a la brigada i les entitats que ha estat desenvolupant fins ara. Amb aquest buidatge, també es percep la dimensió que tindrà el futur equipament, situat en una zona residencial on es concentren altres equipaments lúdics i esportius com la piscina. Ocupa una superfície de 3.035 m2, aproximadament la meitat del que havia estat el conjunt de la fàbrica, construïda l’any 1956 i en funcionament fins al 1978, quan va tancar castigada per la crisi del tèxtil (vegeu més informació més avall).

Interior de la nau que encabirà espais compartimentats per a usos polivalents / Mireia Arso

L’accés al futur equipament serà pel carrer Feliu Comadran (que es va posar en honor al fundador del negoci), a través d’un ampli espai que conformava l’antic pati de la fàbrica, i que ara es transformarà en una àrea enjardinada perquè està catalogat com a zona verda. De fet, la façana ocupa part d’aquesta zona verda, de manera que s’haurà d’enretirar uns metres cap a dins de la nau per poder-se adequar al planejament vigent. Just a un lateral d’aquesta entrada hi ha una ala coberta (on se situen l’antic generador de llum i la caldera), que en un principi s’havia d’enderrocar perquè també és zona verda, però que finalment es mantindrà com a àrea de pas i museística, tenint en compte que conservarà aquests elements patrimonials juntament amb la xemeneia. Dins de la gran nau de planta baixa s’hi adequaran les diverses aules de què constarà l’edifici, de mides també diverses que oscil·laran entre els 80 m2 i els més de cent. Això donarà lloc a «espais molt polivalents», explica la primera tinent d’alcalde i regidora de Medi Ambient, Montse Ferrer. A més, l’edifici es planteja com un gran espai diàfan on, si convé, es puguin reconfigurar i compartimentar les diverses àrees que tindrà. També es reservarà un espai semisoterrat d’uns 300 m2 per a les instal·lacions de l’edifici, i es manté tot l’espai soterrat on ara hi ha el magatzem de la brigada.Estructures dels finestrals que es col·locaran al fons de la paret / Mireia Arso
 

A l’espera del pla d’usos.

A la rehabilitació de Cal Comadran s’hi ha d’afegir, d’aquí a uns mesos, la que també hi ha prevista a les Faixes, un altre antic espai fabril que també es destinarà a usos socials i culturals, «i hem d’acabar de decidir què ubicarem a cada lloc», apunta Ferrer, amb un pla d’usos que es vol consensuar entre els partits.

En definitiva, es tracta de guanyar dos espais al servei de la ciutadania, l’«un potser més educatiu i social, i l’altre més cultural i artístic», apunta la regidora, però encara no està ben definit. A grans trets, es pensa en aules formatives, espais de coworking, i espais per a entitats o per a activitats de caire cultural, entre altres.

Un edifici sostenible

Una altra de les qualitats que caracteritzaran el futur equipament de Cal Comadran és la seva autosuficiència energètica. En aquest sentit, hi haurà dues instal·lacions de plaques fotovoltaiques a la teulada, de 80 kW cadascuna, que «faran que l’edifici sigui energèticament sostenible al cent per cent» i encara sobrarà energia, explica Ferrer. És per això que una de les instal·lacions serà exclusivament per a l’edifici, i l’altra permetrà proveir altres equipaments municipals de fins a un radi de 2 quilòmetres.

D’altra banda, s’aïllaran parets i sostres, i l’edifici funcionarà amb detectors de presència, per reduir el màxim les enceses i apagades de llums.
Un llegat que serà BCIL

Si bé l’antiga fàbrica de Cal Comadran va ser construïda el 1959, l’origen del que acabaria sent Tèxtil Comadran i Cia data del 1936, sota el nom de l’empresa Textil Pañera SA, de manera que aquest grup va ser el motor econòmic de Moià durant quatre dècades, del 1936 al 1978, que és quan va tancar. Fou a causa de la crisi del tèxtil, després de moments àlgids en què la fàbrica va arribar a tenir gairebé 300 treballadors contractats.
L'antiga caldera és un element patrimonial a conservar / Mireia Arso

L’any 2006 l’edifici de Cal Comadran va ser adquirit per una empresa privada que hi volia promoure habitatges, de manera que un any després es va enderrocar part de la nau per construir-los, i només es va deixar dreta la part que ocupava sòl destinat a equipaments. La crisi immobiliària va retardar la construcció dels habitatges fins al 2018, mentre que la resta de la nau va quedar com a magatzem municipal.

Els elements fabrils que encara es conserven, com la xemeneia o la caldera, es mantindran, i un cop feta la restauració, es proposarà la declaració d’aquest edifici com a Bé Cultural d’Interès Local. 

18 novembre 2024

Regió7

L’aigua torna a recórrer el Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià

Les pluges de les darreres setmanes han reactivat el riu que travessa per l’interior de la cavitat
Redacció
Queralt Casals
Moià 14 NOV 2024 12:42


Amb les pluges de les darreres setmanes l'aigua torna a recórrer el Parc Prehistòric de les Coves del Toll de Moià, de l'Avenc del Bassot fins a la Bauma de la Surgència, passant per l’interior de la cavitat. D’aquesta manera, les coves han recuperat aquests dies el riu subterrani que hi circula, un al·licient afegit a les visites que es poden fer en aquest atractiu turístic del Moianès.

Els visitants de les Coves del Toll poden gaudir aquests dies de l'espectacle natural que suposa veure córrer l’aigua, i poden gaudir de tota la seva esplendor tot passejant per les passarel·les del seu interior. Un fet que també es va donar el mes de maig passat quan, després d’unes fortes pluges, l’interior de les coves es va inundar quan feia justament dos anys, des de l'abril del 2022, que no s'hi veia córrer l'aigua a causa de la sequera perllongada que va acabar assecant les cavitats del Parc Prehistòric. La quantitat de pluja que va caure aleshores va reactivar el Torrent del Mal, que travessa de nord a sud el Parc Prehistòric de les Coves del Toll.

Malgrat aquest espectacle natural, en altres ocasions, els aiguats han inundat les coves per les filtracions d'aigua que hi ha i que fan que entri amb força al seu interior i les inundi en episodis de fortes pluges. En algun cas, fins i tot s'ha hagut de tancar l'accés al Parc, i s'ha investigat el sistema hídric de la zona per determinar la procedència de l'aigua i prendre mesures perquè no s'inundi.

14 novembre 2024

Regió7

L’afiliació a la regió central registra una millor evolució que la mitjana catalana

En termes interanuals, el nombre d’afiliats augmenta a gairebé totes les comarques interiors, però ho fa de forma més moderada que al conjunt del país

Activitat en un supermercat manresà | OSCAR BAYONA


Carles Blaya
Manresa 13 NOV 2024 6:25


Totes les comarques del territori central, amb l’excepció del Lluçanès, van registrar el mes d’octubre un millor comportament de l’evolució dels afiliats que la mitjana del país, on respecte del setembre, es va reduir de tres dècimes percentuals. Així, el nombre d’afiliats, va créixer molt lleugerament al Bages (0,2%) i al Berguedà i al Solsonès (0,1%), mentre que va davallar més lleugerament que la mitjana nacional al Moianès (-0,1%), a l’Anoia i a la Cerdanya (-0,2%). Només el Lluçanès va registrar un pitjor comportament que la mitjana catalana (-0,4%), segons es desprèn de les dades definitives del mes passat fetes públiques per l’Idescat.

En termes interanuals, però, el nombre d’afiliats va augmentar a gairebé totes les comarques centrals, però ho va fer d’una forma més moderada que al conjunt català, on va créixer el 2%, segons l’Idescat. Així, va pujar l’1,8% al Bages, l’1,7% al Berguedà, l’1,6% al Solsonès, l’1,4% a l’Anoia, el 0,9% a la Cerdanya, el 0,7% a l’Alt Urgell i el 0,5% al Moianès. El Lluçanès, en canvi, va ser, amb el Priorat, la Ribera d’Ebre i la Terra Alta, una de les quatre úniques comarques on el nombre d’afiliats va davallar, i va ser on ho a fer amb més intensitat (-1,9%).

Quant a la proporció per sexes, totes les comarques del territori tenen un menor percentatge de dones respecte del total que la mitjana catalana, que es va situar el mes d’octubre en el 47,2%. Encara hi ha camí per recórrer, a la Catalunya central en aquest sentit, ja que l’Alt Urgell és l’única comarca de la regió on el percentatge és del 47%; a la resta és inferior: del 46,4& al Bages; del 46,1% al Berguedà; del 45,4% al Solsonès; del 45,3% a l’Anoia i la Cerdanya; del 45% al Moianès; i del 44,7% al Lluçanès. L’evolució interanual demostra que la Catalunya central va a un ritme menor quant a la nova afiliació de dones, que en totes les comarques és inferior al creixement mitjà català, del 2,2%. Així, mentre al Berguedà i a l’Anoia supera per poc el 2%, frega aquest registre al Bages (1,9%), i ja queda per sota al Solsonès i la Cerdanya (1,6%), al Moianès, amb un increment inferior a l’1% (0,7%), i a l’Alt Urgell i al Lluçanès, amb creixements negatius del 0,1% i del 3%, respectivament.


Pel que fa a l’afiliació estrangera, també totes les comarques centrals mantenen percentatges per sota de la mitjana catalana (17,7% sobre el total). És especialment baixa al Lluçanès (7,7%), l’Anoia (9,1%) i el Moianès (10,1%), mentre que se situa en el 15,7% a la Cerdanya, 14,8% a l’Alt Urgell , al 13,2% al Solsonès, al 12,9% al Bages i al 1,7% al Berguedà.

13 novembre 2024

Regió7

Antenes wifi per al comerç rural de 17 pobles del Bages, Moianès, Berguedà, Anoia i Osona

Les noves xarxes, promogudes per la Diputació, facilitaran o milloraran l’accés a internet de botigues i clients

Punt de distribució de wifi instal·lat a Talamanca / DIBA

Redacció
Manresa 07 NOV 2024 11:36

La Diputació de Barcelona ha instal·lat antenes wifi per millorar la digitalització del comerç rural de 17 pobles del Bages, Berguedà, Moianès, Anoia i Osona. Els municipis beneficiats de l’àrea de Regió7 són Calaf, Fonollosa, Gaià, Sant Mateu de Bages, Talamanca, Bagà, Borredà, Vilada, Castellcir, l’Estany i Sant Quirze Safaja, tots ells amb una població inferior a 5.000 habitants i amb un percentatge de població major de 65 anys superior a la mitjana de la demarcació.

La implantació d’aquestes noves antenes permetrà facilitar o millorar l'accés a internet tant dels comerciants com dels clients, que podran utilitzar de forma gratuïta les xarxes wifi indicades en plaques identificatives a les zones comercials.


«L'accés a internet és imprescindible per al desenvolupament correcte de qualsevol negoci i de les accions diàries de la ciutadania. Amb aquesta actuació volem contribuir a la millora de la digitalització i la competitivitat dels comerços rurals, perquè es puguin adaptar als nous hàbits de consum de la ciutadania i puguin mantenir la seva funció de comerç essencial als municipis», explica la diputada delegada de Comerç i Consum de la Diputació de Barcelona, Olga Serra Luque.

La instal·lació d’aquestes xarxes wifi s’emmarca en el programa Comerç rural i essencial: innovador, sostenible i eficient, un projecte de dinamització i modernització del comerç rural que té per objectiu garantir l’aprovisionament de la població en els comerços rurals; avançar en la competitivitat, sostenibilitat i transformació digital dels establiments

A més de la instal·lació de xarxa wifi, el projecte inclou altres actuacions com la creació d’una web de comerços rurals, la instal·lació d’armaris refrigerats intel·ligents o la senyalització direccional i identificativa de comerços locals, entre altres accions que es desenvoluparan al llarg d'aquest 2024 gràcies a l’aportació de 490.000 euros del fons Next Generation EU Zones Rurals i de 122.500 euros de la Diputació de Barcelona.

7 novembre 2024

Regió7