Els promotors de la consulta de Moià reclamen que l’Ajuntament no la demori més

La plataforma considera que després dels dos pronunciaments de la Comissió de Control que els ha donat la raó és imperiós activar el procediment per convocar-la

Grups ecologistes i veïnals van traslladar el tema al Parlament el gener passat / ARXIU/EL FANAL


David Bricollé
Moià03 D’ABR. 2025 6:25

La comissió ciutadana que promou una consulta popular a Moià en relació amb el projecte d’una futura planta de biogàs municipal (lligada també a l’ampliació de l’escorxador) demana a l’Ajuntament que no la demori més i que n’impulsi la convocatòria, seguint el procediment establert arran de la petició formulada formalment per aquest col·lectiu. Aquesta crida arriba després que el consistori hagi rebut dues resolucions de la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat i que en totes dues ocasions hagi donat validesa a la iniciativa ciutadana.

L’última d’aquestes respostes, tal com va explicar Regió7, tanca el recorregut en l’àmbit administratiu i, per tant, ara el consistori hauria d’interposar un contenciós judicial si volgués continuar defensant que no considera ajustada a la normativa el plantejament d’aquesta consulta en els termes com s’ha fet la petició.


El que, en definitiva, reclama la comissió promotora és que l’Ajuntament no emprengui la via del contenciós, sinó que accepti els pronunciaments que ja li ha expressat la Generalitat i que, davant d’això, es posi a treballar perquè la consulta, que formalment l’ha d’organitzar i convocar l’administració municipal, es pugui dur a terme. Sobretot tenint en compte que, des del moment que s’accepti a tramitar-la, hi ha un llarg camí i passos a formalitzar fins a concretar-ne la convocatòria.


I és que, fins ara, el que hi ha hagut és una pugna sobre la legalitat de la consulta (sempre en l’àmbit administratiu), en la qual l’executiu moianès ha mirat de frenar-la i la comissió ha empès perquè prosperi.

Cal recordar que aquest camí es va iniciar el 21 de setembre de 2024, quan un representant de la comissió va entrar formalment al registre de l’Ajuntament de Moià una sol·licitud de consulta popular no referendària per iniciativa ciutadana sobre la requalificació dels terrenys del Pla de Castellnou per a l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs municipal.

Dos mesos després, el 20 de desembre passat, l’alcalde va signar un decret, amb el qual s’inadmetia a tràmit la sol·licitud de consulta, emparant-se en la Llei de Consultes populars no referendàries i d’altres formes de participació ciutadana (LCPNR), perquè argumentava que no s’hi ajustava en diversos aspectes.


Llavors va ser el representant de la mateixa comissió impulsora qui (el 24 de desembre de 2024) va interposar davant la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries un recurs administratiu contra el decret d’alcaldia. El pronunciament que va fer aquest organisme el 13 de gener passat els va donar la raó. De manera que va estimar el recurs presentat i va ordenar «a l'Ajuntament l'admissió a tràmit de la sol·licitud de consulta, una vegada la comissió promotora hagi esmenat els errors que hi puguin haver en el redactat de la pregunta i/o en la memòria explicativa», segons especificava en la resolució final.

Tanmateix, el 14 de febrer el govern de Moià va presentar un recurs potestatiu de reposició contra aquest acord de la Comissió de Control, en el qual sol·licitava «deixar sense efecte» aquell acord i «ratificar la inadmissió a tràmit de la sol·licitud de la consulta popular no referendària».
 

Arguments de la Comissió de Control

Tal com va explicar Regió7, aquest recurs ha tingut resposta a final de març i ha sigut molt clar, refermant per segona vegada la validesa de la petició de consulta i rebatent cadascun dels arguments.

Per exemple, l’Ajuntament al·legava una suposada falta de neutralitat de la pregunta. La Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries recull que l’argument principal del recurrent és que la pregunta fa servir el terme «requalificar» que no és present en la legislació vigent en matèria urbanística i que té connotacions negatives, i hi respon que «el dret dels ciutadans a la participació política i a ser consultats sobre determinades actuacions i/o decisions públiques no pot supeditar-se a la correcció semàntica i a l’ús correcte de terminologia jurídica». Hi afegeix que «si bé la formulació pot ser errònia, no sembla que sigui equívoca, ni que hagi estat formulada amb mala fe, atès que és habitual l’ús del terme ‘requalificació’ per referir-se, de forma genèrica, als canvis d’ús del sòl, malgrat la connotació negativa que pugui tenir».

Un altre argument que esgrimia l’Ajuntament de Moià en aquestes al·legacions era que considerava que no s’havia pres en la deguda consideració que «la legislació urbanística per a la tramitació d’instruments de planejament preveu processos participatius i períodes d’informació pública que permeten una major precisió en la formulació de les consideracions i al·legacions» i que «exigeixen una resposta motivada, reconeixent, fins i tot, l’acció pública en matèria urbanística».

Davant d’aquest argument, la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat és especialment clara i contundent. Diu textualment: «Aquesta Comissió no considera que la previsió de mecanismes de participació ciutadana a la Llei d’Urbanisme, especialment tractant-se del dret de formular al·legacions, dret que la normativa vigent reconeix, amb caràcter general, a tots els ciutadans en llurs relacions amb l’administració, faci redundants o innecessaris altres mecanismes de participació previstos per la Llei, més quan aquests estan orientats a conèixer l'opinió dels administrats en el seu conjunt i no a títol individual».

3 abril 2025

Regió7

Víctima d'agressió sexual i víctima de la lentitud de la justícia: "El desgast emocional és incalculable"

La família d'una noia de Moià lamenta que després de sis anys d'espera per celebrar el judici els hi han ajornat la causa per un error administratiu




El cas es jutjarà el 6 de novembre a l'Audiència de Barcelona / ARXIU/ÁLVARO MONGE


Laura Serrat
Manresa03 D’ABR. 2025 6:25Actualitzada 03 D’ABR. 2025 8:41

La família d'una moianesa que quan era menor d'edat va patir agressions sexuals per part de la parella de la seva mare alerta sobre les conseqüències emocionals que té el retard en la resolució de casos judicials. El seu entorn explica que, després de sis anys d’espera per celebrar el judici previst al febrer, ara els han ajornat la data fins al novembre a causa d’un error administratiu en la citació dels pèrits. "La decepció i el desgast emocional que això suposa per a ella i per a tota la família són incalculables", assegura la mare de la víctima.

El cas es remunta al novembre del 2018 quan la família va presentar una denúncia pels abusos sexuals que va patir la menor durant la seva infantesa dins del nucli familiar. La parella de la seva mare la va agredir en repetides ocasions entre els anys 2012 i 2016, quan la menor tenia entre 6 i 10 anys, aprofitant les estones que es quedaven a soles a casa.


Va ser quan la menor ho va explicar a l'escola que la família se'n va assabentar. "De seguida que vam ser conscients de la situació ens vam posar en mans de la policia", explica la mare, que apunta que l'acusat va entrar sis mesos en presó provisional, però, posteriorment, va sortir en llibertat. Ara, té una ordre d'allunyament per la qual ha hagut d'interposar diverses denúncies.


Des que van denunciar els fets, el novembre del 2018, la família lamenta haver viscut una espera interminable. "Han passat sis anys i mig amb el procés judicial encallat una vegada i una altra per la lentitud i la sobrecàrrega del sistema", denuncien. L’advocada de la família, Júlia Humet, explica que diversos recursos interposats per la defensa han allargat el procediment, sumant-se a la saturació dels tribunals i retardant encara més la celebració del judici.

El judici es va fixar per al 19 de febrer de 2025, però aquell dia, quan la víctima –ja major d’edat– es va presentar per declarar, es va suspendre per un error administratiu: la citació no va arribar a un dels pèrits. Segons fonts del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, el problema es va deure a un canvi d’adreça electrònica que no es va comunicar a temps. Ara, asseguren que el pèrit ja ha estat contactat i que la citació per a la nova data, el 6 de novembre, s’ha gestionat correctament.

Tanmateix, la mare de la víctima assegura que "el que havia de ser un pas endavant per tancar una ferida es va convertir en un nou cop”. Per a la família l'endarreriment de la data del judici suposa "nou mesos més d'angoixa i nou mesos més sense poder avançar”. La mare explica que la seva filla necessita suport psicològic per poder afrontar aquesta situació, "però li és molt difícil avançar mentre el procés continuï obert". En aquest sentit, confia que es pugui garantir "una justícia més àgil i sensible" amb les persones que han patit aquest tipus de situacions tan doloroses.

3 abril 2025

Regió7

Bandes sonores centrals per alertar els conductors a la C-55 i la carretera de Moià

S’habilitaran al mig de la calçada, a l’eix de la carretera, com a separador entre els dos sentits de la circulació
Treballs de construcció d'una banda sonora a l'eix de la carretera / TERRITORI


David Bricollé
Manresa01 D’ABR. 2025 12:48

En paral·lel al pla d’extensió del model 2+1 que el Govern ha aprovat per als pròxims cinc anys, el departament de Territori també vol impulsar en una trentena de carreteres del conjunt de la xarxa viària catalana una mesura addicional, totalment enfocada al reforç de la seguretat. I que en aquest cas inclou també tres vies de la Catalunya Central, entre les quals, de nou, la C-55.

Es tracta del que tècnicament s’anomena banda sonora, de la que els conductors habituals ja tenen com a referència les línies laterals rugoses que emeten un so quan s’envaeixen per alertar que s’està sortint del carril cap a l’exterior.

En aquest cas, però, es tracta de bandes rugoses (sonores) que s’habilitaran al mig de la calçada, a l’eix de la carretera, com a separador entre els dos sentits de la circulació. Són bandes més amples que les habituals dels laterals, i també més pronunciades, de manera que provoquen un soroll i una vibració dins del vehicle que alerten el conductor que pot estar envaint el sentit contrari.


En total, s'aplicaran en 700 quilòmetres del conjunt de la xarxa viària, amb una inversió global de 2,5 milions d'euros.

Aquesta mesura es preveu anar desplegant entre aquest any i el que ve, i se n’han planificat al llarg de 46 quilòmetres de la C-55 (des de Manresa fins a Solsona); 19,3 a la C-59 (la carretera que connecta el Moianès amb el Vallès); i 18,2 a la N-141c (de Manresa a Vic per Calders i Moià).

1 abril 2025

Regió7

La Generalitat tomba el recurs de l’Ajuntament de Moià per frenar la consulta de la planta de biogàs

La Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries sosté que la iniciativa ciutadana pot prosperar i que els processos que permet la tramitació urbanística no ho invaliden


Protesta contra l'ampliació de l'escorxador, fa uns mesos a Moià / Arxiu particular

David Bricollé
Moià28 MAR 2025 12:57Actualitzada 28 MAR 2025 19:20

La Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat ha tombat les al·legacions presentades per l’Ajuntament de Moià contra la resolució que aquest mateix organisme havia emès a principi d’any. Un pronunciament, el d’ara, amb el qual dona llum verd definitiu a la iniciativa ciutadana per fer una consulta popular sobre l’ampliació de l’escorxador i la construcció de la planta de biogàs. Si més no, des de l’àmbit administratiu, ja que ara el consistori hauria d’interposar un contenciós judicial. Per la seva banda, la Comissió Promotora de la Consulta Popular a Moià ha celebrat el pronuciament favorable de la Generalitat i reclama a l'equip de govern de l'Ajuntament que apliqui la resolució i deixi fer la consulta.

Arran de l'acord del mes de gener de la Comissió de Control de la Generalitat, que ordenava a l’Ajuntament de Moià que admetés a tràmit la votació popular, la comissió promotora va proposar al consistori una nova pregunta, que era el principal punt de discrepància, amb la voluntat d’arribar a un acord. Tal com va explicar Regió7, però, el consistori va presentar un recurs a la resolució on reiterava la seva disconformitat amb la petició perquè, entre altres aspectes, considerava que la pregunta i l’exposició de motius no s’ajustaven a la normativa. De fet, enumerava i argumentava fins a set punts de disconformitat, que en el seu nou pronunciament la Comissió ha anat rebatent.


Per exemple, l’Ajuntament al·legava que la pregunta plantejada «vulnera els requisits de neutralitat, claredat i veracitat» recollits a la Llei de Consultes. El que li respon és que «el fet que la Comissió reconegui l’existència d’errors o inexactituds en la redacció tampoc justifica la inadmissió, atès que tal reconeixement és inseparable de la qualificació que la Comissió fa dels errors com ‘merament formals i menors’».


Encara sobre la qüestió de la suposada falta de neutralitat de la pregunta, la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries recull que l’argument principal del recurrent és que la pregunta fa servir el terme «requalificar» que no és present en la legislació vigent en matèria urbanística i que té connotacions negatives, i hi respon que «el dret dels ciutadans a la participació política i a ser consultats sobre determinades actuacions i/o decisions públiques no pot supeditar-se a la correcció semàntica i a l’ús correcte de terminologia jurídica». Hi afegeix que «si bé la formulació pot ser errònia, no sembla que sigui equívoca, ni que hagi estat formulada amb mala fe, atès que és habitual l’ús del terme ‘requalificació’ per referir-se, de forma genèrica, als canvis d’ús del sòl, malgrat la connotació negativa que pugui tenir».

Un altre argument que esgrimia l’Ajuntament de Moià en aquestes al·legacions era que considerava que no s’havia pres en la deguda consideració que «la legislació urbanística per a la tramitació d’instruments de planejament preveu processos participatius i períodes d’informació pública que permeten una major precisió en la formulació de les consideracions i al·legacions» i que «exigeixen una resposta motivada, reconeixent, fins i tot, l’acció pública en matèria urbanística». Davant d’aquest argument, la Comissió de Control de les Consultes Populars no Referendàries de la Generalitat és especialment clara i contundent. Diu textualment: «Aquesta Comissió no considera que la previsió de mecanismes de participació ciutadana a la Llei d’Urbanisme, especialment tractant-se del dret de formular al·legacions, dret que la normativa vigent reconeix, amb caràcter general, a tots els ciutadans en llurs relacions amb l’administració, faci redundants o innecessaris altres mecanismes de participació previstos per la Llei, més quan aquests estan orientats a conèixer l'opinió dels administrats en el seu conjunt i no a títol individual».

Per tot plegat, la Comissió resol desestimar el recurs administratiu presentat per l’Ajuntament de Moià contra el seu acord del mes de gener i donar validesa a la tramitació de la consulta promoguda.

Ara, els promotors encara hauran d’aconseguir el 10% de signatures del cens de majors de 16 anys per tirar endavant la iniciativa.

28 març 2025

Regió7

Monistrol de Calders denuncia un arrossegament de sediments per l’enderroc d’una resclosa

L’alcalde està preocupat perquè les terres que s’hi havien acumulat durant anys han anat ara aigües avall i han cobert i taponat passos inundables

Sediments acumulats aigües avall d'on i havia la resclosa, i que ara cobreixen un pas inundable / AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS


David Bricollé
Monistrol de Calders27 MAR 2025 6:25Actualitzada 27 MAR 2025 8:03

L’Ajuntament de Monistrol de Calders, al Moianès, està preocupat per una actuació feta per l’Agència Catalana de l’Aigua ara fa un any, que considera que ara té conseqüències negatives en el curs del riu Calders (que més avall passa per Navarcles, on desemboca al Llobregat) i que podria provocar problemes en cas d’avingudes. Es tracta de l’eliminació que es va materialitzar entre final del 2023 i principi del 2024 d’una resclosa que estava vinculada a l’antiga colònia Rio, que dècades enrere servia per proporcionar-hi energia elèctrica. Com que estava en desús i amb la concessió d'aprofitaments extingida, l’ACA va resoldre enderrocar-la amb el propòsit de millorar la connectivitat fluvial. Tasca que va adjudicar i que ja es va dur a terme. La reclosa, situada a la riera Golarda, capçalera del Calders, tenia una alçada de 5,6 metres i una amplada de 53 metres i es va eliminar per complet amb aquest objectiu plantejat per l’organisme responsable dels espais fluvials.


Però l’alcalde de Monistrol de Calders, Arturo Argelaguer, denuncia la situació «que ens hem trobat ara», a conseqüència de la intervenció. Segons ha explicat Argelaguer, a banda de la seva funció amb l’aigua, la presa retirada va fer que al llarg d’anys s’acumulessin al seu darrere «gran quantitat de terres, molt toves, que un cop tret el mur de retenció es van deixar allà, una mica distribuïdes per la llera». I que quan ara ha arribat aquest episodi de dies successius de pluges abundants, «i el cabal hi ha crescut després de molt temps s’ha endut avall gran quantitat d’aquestes terres. Ben bé dos o tres metres cúbics han anat a parar riera avall». El batlle monistrolenc remarca que «la conseqüència més immediata ha estat que ha cobert i taponat per complet passos [guals inundables] que hi ha en aquesta zona, que per exemple donen accés a una pedrera i a una granja». Argelaguer no entén perquè no es van retirar bona part d'aquests sediments, en lloc d'escampar-los per la llera.


La presa, abans de ser retirada, amb els sedimets que hi havia acumulat / AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS

Aturo Argelaguer ha explicat que «davant d’aquest desplaçament de terres que hi ha hagut aigües avall» es van adreçar a l’Agència Catalana de l’Aigua «per demanar que hi fessin una intervenció, perquè ens tapona passos, i perquè a més a més l’aigua està arrossegant molts arbres i branques», però que no han obtingut resposta. Argelaguer lamenta que «en el nostre cas tenim una llera molt bruta i ens fa por que tot aquest material acabi creant un tap que, amb alguna avinguda forta, ens col·lapsi a la zona industrial de la Llandriga».


Tanmateix, consultats per Regió7 sobre aquesta qüestió, fonts de l’Agència han explicat que no està previst fer cap actuació complementària, «ja que la mobilització de sediments és una dinàmica natural del riu. En futures crescudes, aquests sediments es tornaran a mobilitzar».

L’alcalde monistrolenc es mostra crític amb l’ACA, de qui diu que «ens és molt exigent amb els Ajuntaments, amb el que considera que ha de fer amb les rieres, però tampoc no ens demana res, i quan volem fer una neteja de lleres ens trobem amb moltes dificultats i amb molt poc suport econòmic».

Sediments aigües avall del punt on hi havia la resclosa / AJUNTAMENT DE MONISTROL DE CALDERS

Matisa que amb els tècnics «que ens venen sobre el terreny a fer les inspeccions no hi ha cap problema, ben al contrari. Però quan anem més amunt per demanar suport ens ignoren totalment.


L’any passat es va assecar totalment la riera de Sant Joan que passa pel poble, cosa que no havia passat mai. Vam demanar que ens vinguessin a donar explicacions tècniques a la ciutadania. Van venir representants d’Aigües de Manresa i un hidrogeòleg a qui vam recórrer, però de l’ACA no va venir ningú i ni tan sols no es van excusar», afirma.

Quan es va adjudicar l’obra d’enderroc de la resclosa de la colònia Rio, l’ACA va anunciar que la intervenció també portaria associat un seguiment d’indicadors biològics i morfològics per avaluar-ne l’evolució, amb mostrejos abans i després de l’actuació. Els treballs estaven inclosos en la planificació hidrològica i quan es van adjudicar (el 2023) es va concretar que eren finançats amb els fons Next Generation de la Unió Europea dins d’un pla, precisament, d’actuacions de protecció i adaptació al risc d’inundació i integració ambiental en nuclis urbans. 

27 març 2025

Regió7

El Moià encara el final de temporada amb el somni de l'ascens a l'horitzó

El conjunt moianès va líder a la classificació amb 48 punts i un registre de 15 victòries, 3 empats i 5 derrotes


Jugadors i equip tècnic del primer equip masculí del CE Moià d'aquesta temporada / Arxiu particular


Ariadna Gombau
Moià25 MAR 2025 19:24Actualitzada 25 MAR 2025 19:33

«Guanyar la lliga és un somni, no només com a plantilla, sinó també com a club», diu Abel Arisa, entrenador del primer equip masculí del CE Moià, que amb encara set jornades per disputar-se, va líder del grup 4 de la tercera divisió catalana. Tot i que van partit a partit, és inevitable pensar en la possibilitat de guanyar la lliga i pujar a segona: «Per això entrenem i competim cada partit», confessa el míster.

Amb 23 partits jugats, el club moianès registra 15 victòries, 3 empats i només 5 derrotes, situant-se així al capdavant de la taula amb un total de 48 punts. Tot i això, el seu perseguidor, el Sant Julià de Vilatorta, el segueix de molt a prop amb només un punt menys i un partit pendent contra el Tona, suspès al minut 67 amb un marcador de 2-1 a favor dels tonencs.


Amb tot, precisament el passat dissabte es va jugar el matx que enfrontava el primer amb el segon i que va finalitzar amb un 2-2. «Va ser una part per cada equip, la primera del Sant Julià i la segona, nostra. És un bon resultat, però no és determinant perquè encara queden 21 punts en joc», detalla Arisa. Dels set partits que queden, el que a priori sembla més complicat és el de la jornada 26 contra el Cantonigròs, 5è a la classificació. Això no obstant, també queden per disputar-se els encontres amb el Torelló i el Sant Hilari, que tot i ocupar posicions baixes a la taula, són dos dels conjunts amb qui ha perdut l'equip moianès aquesta temporada.


Amb una dinàmica més que positiva i un ambient engrescador, el Moià encara aquest tram final «dia a dia» i sense pensar més enllà. Tal com explica l'entrenador, es tracta d'una competició molt igualada: «No hi ha cap partit fàcil, anem a curt termini, a mantenir les bones sensacions i recuperar els jugadors lesionats». De la vintena de jugadors que hi ha inscrits, 5 estan lesionats, dos d'aquests fins a final de temporada.

Segons l'entrenador, el punt fort de l'equip són els jugadors i el compromís que tenen: «S'ho han agafat molt seriosament, entrenen molt bé i això fa que els resultats arribin». A la dedicació de la plantilla s'hi afegeix el jugador número 12, l'afició: «El públic ens ajuda i ens dona molta força. El gran èxit del club és que cada setmana el camp s'omple dels equips de futbol base i de gent que baixa a animar».

Jugadors i equip tècnic del primer equip masculí del CE Moià celebrant una victòria d'aquesta temporada / Arxiu particular
Un canvi de dinàmica

La temporada passada va estar marcada per la irregularitat, tot i acabar 5ns, els moianesos van obtenir 11 victòries, 11 empats i 8 derrotes. Aquesta vegada, però, la dinàmica s'ha revertit des de l'inici tant en gols com en joc. De fet, els dos màxim golejadors de la competició són del Moià, Gaizka Hurtado amb 24 i Arnau Bermudo amb 20, cosa que suposa més de la meitat dels encerts de l'equip, que són 67. «És una categoria on el gol es valora molt, però també hem millorat amb solidesa defensiva», destaca Arisa.
No fa gaire, el Moià ja va estar a prop de pujar a segona. Durant la temporada 22/23, els moianesos van acabar tercers després d'haver sigut líders durant diverses jornades: «De tot se n'aprèn. El vestuari és conscient que tenim una oportunitat», conclou el míster

25 març 2025

Regió7

El Consell del Moianès demana a Territori busos nocturns per a actes festius

L’ens comarcal considera que és una necessitat molt pròpia, no només de comunicacions sinó també de seguretat, enfocada sobretot al jovent



Un dels concerts de l'última festa major de Moià, un dels actes que genera mobilitat de joves a la nit a la comarca / ARXIU/AJUNTAMENT DE MOIÀ


David Bricollé
Moià21 MAR 2025 6:26


El Consell del Moianès ha traslladat al departament de Territori diverses demandes de millora del transport públic, entre les quals destaca per la seva singularitat territorial la d’habilitar busos nocturns en dates molt específiques per facilitar la mobilitat per a actes festius, pensats molt especialment per al jovent. Aquesta és una de les propostes que la presidenta comarcal, Laia Bonells, i el conseller de Mobilitat, Xavier Bach, van exposar a la directora general de Transports i Mobilitat, Susi López, en una trobada que van mantenir per tractar sobre les demandes de connectivitat de la comarca.

Bach ha explicat que, en aquest moment, l’ens comarcal té en elaboració una estratègia de mobilitat, «recollint les necessitats que ens transmeten els diferents ajuntaments i també d’enquestes a usuaris», i que «no es tracta només de posar més busos i més freqüències, sinó que és important abordar altres demandes molt concretes».


És en aquest sentit que es va posar sobre la taula la necessitat de donar cobertura amb transport públic el que anomenen mobilitat festiva i nocturna entre municipis. «És un tema que considerem molt important, que nosaltres ja estem treballant i del que fins i tot ja n’hem impulsat petites experiències que ens n’han demostrat tant la necessitat com el bon resultat», explica el conseller comarcal de Mobilitat, que especifica que «això no vol dir haver de tenir un bus nocturn cada dia, ni tan sols potser cada cap de setmana, però sí que la Generalitat els habiliti i se’n faci càrrec al llarg de l’any durant tots uns dies concrets que convinguem, com poden, per exemple, per la revetlla de Sant Joan, per Cap d’Any, per Carnaval, o per les festes majors del nostre entorn, que generen molta mobilitat entre pobles per assistir als actes», en especials els concerts de nit.


Xavier Bach recorda que l’Ajuntament de Moià va habilitar per les festes locals un servei de taxi entre la capital comarcal i Castellterçol, «que va tenir molt bona rebuda». I subratlla que com a Consell Comarcal «hi seguirem treballant», però que «creiem que aquí s’hi ha d’involucrar el departament». Ho argumenta pel fet que «aquí parlem d’un problema o necessitat específic d’un àmbit com el nostre, i és un tema no només de comunicacions, sinó de seguretat viària i d’atenció sobretot als joves. Que no hagin d’agafar el cotxe per assistir a festes que es fan en municipis de la comarca perquè no tenen cap més alternativa». En aquest sentit, exposa que «a l’àrea metropolitana, quan es produeixen determinats esdeveniments nocturns que generen molta mobilitat es reforça el transport públic i s’allarguen horaris. Nosaltres demanem mesures també per a una casuística que es dona en un territori com és en aquest cas el Moianès».
 

Demanda creixent d'usuaris

Quant a altres demandes de caràcter més general, Xavier Bach detalla que van posar sobre la taula dades d’utilització dels serveis existents, «perquè tenim dues línies principals, com són la de Vic i la de Manresa, on estem entre el 20% i el 30% d’increment de la demanda entre el 2022 i el 2023, la qual cosa posa de manifest que hi ha aquesta necessitat i aquesta demanda. En el cas de la línia de bus de l’autònoma, l’augment que hi ha hagut és del 60%. En aquest escenari nosaltres creiem que s’ha de seguir replantejant tot el servei, perquè la demanda hi és».

També es demana un reforç del cap de setmana, «sobretot pensant en mobilitat laboral». «Per exemple», diu Bach, «ens ho expressen treballadores de la residència, que fan tres torns i les del primer han de ser aviat al matí i no hi ha serveis. O els qui han d’anar a Vic a treballar. Hi ha moments del dia amb molt poca freqüència».


També s’ha plantejat un millor aprofitament del transport escolar, sobretot de la línia de l’Estany cap a Moià (els que van a l’institut). Actualment, es cobreix amb taxis, però el que planteja el Consell Comarcal, segons ha explicat Xavier Bach, és que es pugui compatibilitzar el transport regular amb l’escolar, «de manera que sigui el màxim de rendible i alhora tenir una millor oferta. Per exemple, poder habilitar un servei de bus per arribar a les 8 del matí a l’institut també permetria que aquella mateixa línia l’agafessin persones que potser s’han de fer una analítica al CAP de Moià. Aquestes persones ara no poden utilitzar el taxi del transport escolar».

21 març 2025

Regió7