Sílvia Martín, de Castellterçol, inicia a Xile un estudi sobre aquesta disciplina i recopila biografia de dones de tot el món
Martín, al refugi escola de Xile amb altres participants de la trobada internacional de dones escaladores de gel | S.M.
Esther Rovira
02/10/2023
Castellterçol
Oferir un referent internacional a les escaladores catalanes de gel per tal que s’animin a provar nous reptes al costat d’altres companyes de cordada. Aquest és l’objectiu de l’estudi que està portant a terme Sílvia Martín, de Castellterçol.
Aquesta professora de la UManresa fa una dècada que practica aquest esport i ha iniciat el projecte de recerca a Xile, on recentment ha participat a la tercera trobada internacional de dones escaladores de gel impulsada per la local Isi Montecinos.
Allà va pronunciar una conferència sobre la situació actual de la dona a Catalunya en aquest esport, que va donar pas a un extens debat i “la conclusió és que estem en bolquers a tots els països”, assegura la docent.
Martín, que “és la primera dona catalana que obre vies de gel a Catalunya”, està recopilant biografies que aportin testimonis d’arreu del món, i el següent país on té previst anar és l’Iran al mes de febrer.
“A Xile m’he fixat en el nivell que tenen les dones, l’organització i la manera de relacionar-se entre elles i ara serà una investigació basada en el contrast, ja que a l’Iran l’escalada en gel és una fugida per a elles”, explica.
Al país de l‘Orient Mitjà hi ha una escola d’escalada en gel específicament per a dones “i vull visitar-la perquè serà molt interessant veure com ho viuen i la vestimenta que porten”.
El projecte va néixer fa quatre anys, quan Sílvia Martín era professora de la UVic-UCC. “Jo ja havia fet la proposta a la universitat i hi treballava, però després va venir la pandèmia i va quedar penjat, tot i que he anat fent entrevistes.
Pel mig també vaig demanar el trasllat a Manresa per logística personal i fins ara no l’he pogut reprendre del tot i fer el viatge”, detalla. El que ha trobat a Xile “m’ha apassionat, no només per l’intercanvi cultural i esportiu sinó també pel fet de tenir un grup de dones per anar a escalar”.
I és que durant la seva estada a Sud-amèrica, la investigadora va compartir amb les participants a la trobada diverses jornades d’escalada a la serralada dels Andes i fins i tot un dia van obrir una via que van batejar com a Fruits del bosc per deixar constància de la presència catalana a les jornades. Martín ressalta que “he descobert que hi ha molt bones escaladores a Sud-amèrica però no transcendeix perquè no tenen els mitjans. Aquí, en canvi, sempre he d’escalar amb homes o en solitari perquè no vull anar de segona per seguir els seus graus. M’agradaria que fos diferent i que poguéssim escalar des de la sensibilitat que tenim les dones, no des de la imitació de l’home”.
En aquest viatge, l’escaladora del Moianès ha comptat amb el suport de diverses marques catalanes petites. “Han apostat per l’escalada en gel femenina i això és perquè les noies del futbol ens han obert un camí i s’ha d’agrair, perquè és un bé per a tota dona dins el món de l’esport”, diu.
Aquests dies, mentre extreu conclusions d’aquesta primera estada del projecte, Martín ja espera l’inici de la temporada a Catalunya. “Intento escalar un parell de cops per setmana. Per mi és emocionant i romàntic sortir a buscar el gel i té una part molt gran d’espiritualitat”, valora.
Per això lamenta la massificació “poc pedagògica” que ha notat a la muntanya els últims anys i recorda la importància de formar-se com va fer ella en els seus inicis en un món que ha acabat traspassant l’esfera personal per arribar a la professional.
2 octubre 2023
