Regió7 paper
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris fotografia. Mostrar tots els missatges
25 de jul. 2024
22 de març 2022
Moià perd el seu home del temps i gran aficionat a la fotografia, Carles Illa Casanova
Illa, que era col·laborador habitual de Regió7, ha mort la matinada d’aquest dimarts als 73 anys
Jordi Escudé
Moià | 22·03·22 | 14:43 | Actualitzat a les 17:20
Carles Illa, en una imatge d'arxiu ARXIU | ALAN RUIZ TEROL
Moià lamenta avui la pèrdua de Carles Illa Casanova, un dels seus màxims exponents en els àmbits de la fotografia i la meteorologia, als quals va dedicar gran part de la seva vida com a aficionat. Illa, que feia anys que col·laborava amb aquest diari, moria aquest dimarts a la matinada a l’edat de 73 anys, segons feia saber la seva família en un tuit a través del compte de @MeteoMoià, que recull un ampli ventall d’imatges relacionades amb el temps. El funeral es farà aquest dimecres a les 4 de la tarda a la parròquia de Moià.
Carles Illa, que també era cronista, va destacar per les seves dues grans passions com a observador del temps i de la natura, que sovint combinava amb fotografies sobre fenòmens meteorològics, albades i postes, flora i fauna, i paisatges de tota mena, però també de festes populars, especialment de Moià i del seu entorn. Tot plegat el va convertir en un autèntic documentalista i creador d’un ampli arxiu fotogràfic, que fins i tot li va valer la distinció de col·laborador notable del fons de l’Enciclopèdia Catalana, a banda de les nombroses fotografies que va facilitar a la Viquipèdia, especialment de monuments d’arreu de Catalunya, i també a Regió7, d’on feia anys que era col·laborador habitual com a proveïdor d’imatges per als articles del diari o per a les seccions dedicades a la fotografia de les pàgines de serveis.
Una afició, la de la fotografia, que compartia amb la de la meteorologia, fins al punt que es va crear la seva pròpia estació meteorològica a casa l’any 2006, des d’on diàriament recollia dades que servien de referència a canals oficials com ara el portal meteoclimatic.com. També era un referent a Catalunya, i el mateix Francesc Mauri, reconegut meteoròleg de la CCRTV, ha piulat un missatge de condol per la mort d’Illa a través del seu compte @MeteoMauri, on lamentava que «ens deixa la persona que més imatges i més completes ens ha fet arribar del Moianès», i hi afegia que «els 365 dies de l’any no fallava amb les seves fotos del brogit de la natura i el temps».
22 març 2022
11 de maig 2021
Espectacular foto de la posta de sol a Moià
El compte @MeteoMoià ha compartit a Twitter una bonica imatge amb el cel vermellós sobre la silueta de l'església i les cases del poble redacció | manresa 11.05.2021 | 10:55
La imatge compartida per @MeteoMoià | CIC MOIÀ
Que el cel de la Catalunya Central ens recompensa sovint amb postes de sol espectaculars ha tornat a quedar de manifest amb la darrera piulada a Twitter de @MeteoMoià. Aquest compte especialitzat en informar del temps al Moianès ha compartit una bonica imatge amb un cel vermellós sobre la silueta de les cases i l'església de Moià feta al capvespre. Aquí la pots veure; jutja-la tu mateix:
11 maig 2021
12 de maig 2020
Castellterçol obre un concurs de fotografia per crear el calendari municipal de 2021
maig 12th, 2020
Dídac Garcia 
Amb l’etiqueta #castellterçolésaigua, l’Ajuntament vol mostrar un element que és molt present al municipi i com aquest és capaç d’adaptar-se i mostrar-se de diferents maneres. Per aquesta raó, la temàtica gira al voltant de les diferents formes de l’aigua que es poden trobar a la vila i els seus voltants.
El certamen està adreçat a qualsevol persona aficionada a la fotografia que hi vulgui participar, ja sigui del poble o visitant. Els requisits fonamentals per presentar les imatges són que aquestes estiguin fetes a Castellterçol i mostrin l’aigua com l’element protagonista. Per tant, es podran fer fotos a les fonts, a les basses, als torrents, a les poues de gel i de neu, als safarejos o a la pisicina, com també a un paisatge de pluja o a un pagès regant el seu hort.
Cada participant podrà presentar fins a 5 fotografies originals no premiades ni publicades amb anterioritat. El concurs permetrà a cada aspirant aportar la seva pròpia visió sobre l’aigua per mostrar el seu valor i la seva bellesa. També es tindrà en compte la qualitat, la creativitat i l’originalitat de les obres.
Les fotografies s’han de fer arribar abans del proper 29 d’octubre de 2020 per correu electrònic a calendaricastell@gmail.com, en format apaïsat, sense marques d’aigua ni cap identificació. El veredicte es farà el mes de novembre amb una votació popular a les xarxes socials. Les imatges que en resultin guanyadores s’emportaran un lot de productes de Castellterçol i formaran part, com dèiem, del calendari municipal de l’any que ve.
12 maig 2020
OnaMoianès
18 d’abr. 2020
Tres dècades i mitja apuntant al vermell
El fotògraf bagenc Joaquim Alberch mostra aquests dies per les xarxes una part del seu enorme arxiu després de 35 anys seguint el Manresa pertot arreu jordi agut | manresa 18.04.2020 | 23:29
Tres dècades i mitja apuntant al vermell
Joaquim Alberch en sap força, de rivalitats de l'estil de les que hi ha en competicions esportives. És berrugo d'origen, ja que va néixer a Avinyó, al Bages, i titaina d'adopció, perquè ara viu a Santa Maria d'Oló, al Moianès. Des de ben jove té una passió, la fotografia, que combina amb la seva feina quotidiana de responsable de teixidoria de Sauleda. Gran aficionat al motor, sobretot de dues rodes, no s'ha perdut cap dels Grans Premis que s'han disputat al Circuit de Catalunya des de la seva inauguració per fer-hi reportatges gràfics.
I llavors, el bàsquet. Demà passat farà 35 anys que va anar per primer cop al Vell Congost per fer fotografies d'un partit del Manresa. Va ser un duel contra l'Oximesa de Granada, en què els bagencs encaraven el seu retorn a l'ACB. Des d'aquell 21 d'abril del 1985 ha anat forjant un arxiu, tant per als mitjans i entitats per als quals ha treballat com per a ell mateix, que aquests dies comparteix a través de les seves xarxes socials.
La gestualitat
I és que a part d'haver fet milers de fotografies per al Regió7 i d'altres mitjans, com el Marca, Nuevo Basket, la pàgina web En Cancha i diverses agències, des del 2001 és el fotògraf del Bàsquet Manresa. Seves són les imatges que el club penja de cada partit i de molts actes. També les que van a parar a l'arxiu de l'ACB i, aquesta temporada, les de la Lliga de Campions. I totes amb un intent d'anar més enllà i d'aconseguir que, com resa la dita, una imatge digui més que mil paraules.
«M'encanta buscar les expressions de les persones que apareixen a les fotos, tant dels jugadors com dels aficionats, a la graderia. De vegades te les trobes, no estan previstes, però amb els anys aquesta sort te la vas buscant». Explica un dels seus trucs. «Habitualment la gent es fixa en el bàsquet, però jo em poso a l'altre costat per intentar atrapar el gest del jugador quan torna cap a la seva cistella. És llavors quan pots caçar moltes expressions d'alegria o de ràbia». A més, compta que «amb el pas del temps vas coneixent com reacciona cada jugador i també busques quan farà aquell gest que saps que donarà resultat».
Perfeccionista 'patològic'
Una de les dificultats amb les quals es troba Alberch a l'actualitat és «que em costa molt triar les fotografies. Soc molt perfeccionista, de vegades massa, i em costa de descartar-ne». A sobre, a diferència dels seus inicis, quan «només solíem gastar un parell de rodets per partit», amb les càmeres digitals actuals, amb les quals es poden captar desenes d'imatges, la feina se li fa més dura.
De tota manera, també tenen molts avantatges, com ara «l'autofocus, que ajuda molt». La tecnologia ha crescut en paral·lel a la rapidesa del joc, més gran ara que fa unes dècades. Malgrat això, explica que «prefereixo una càmera que tiri més lent que les que se solen fer servir per a les fotografies d'esports. Pel que busco jo, em va millor».
Aquella final de Vitòria
Entre tots els records, Joaquim Alberch en guarda un de molt estimat. «Va ser per la final de la lliga ACB, quan el TDK va anar a jugar els dos primers partits a Vitòria i Regió7 m'hi va enviar amb Xavier Prunés, Felip González i Toni Solanelles. Per a mi, que no era professional, anar-hi com a enviat especial va ser impressionant».
Recorda que «Internet no funcionava, ni molt menys, com ara. Era el 1998. Van jugar un divendres al vespre el primer partit i vaig haver d'anar a la redacció del diari El Correo per revelar les fotografies i que les enviessin cap a Manresa. Després del segon partit, que vam perdre, vam arribar a casa a les cinc de la matinada i va ser una bona sensació que el diari ja estigués imprès amb les meves fotografies».
Ara, tot és més immediat. Al Nou Congost, companys com Jordi Biel, Gustavo Carrasco, Oscar Bayona, Susanna Sàez i Manel Mas, entre d'altres, «tenen el seu estil i tots són bons i de vàlids». El de Quim Alberch és especial i de qualitat i, a més, fa 35 anys. Feliciteu-lo a les xarxes.
18 abril 2020
Regió7
Tres dècades i mitja apuntant al vermell
Joaquim Alberch en sap força, de rivalitats de l'estil de les que hi ha en competicions esportives. És berrugo d'origen, ja que va néixer a Avinyó, al Bages, i titaina d'adopció, perquè ara viu a Santa Maria d'Oló, al Moianès. Des de ben jove té una passió, la fotografia, que combina amb la seva feina quotidiana de responsable de teixidoria de Sauleda. Gran aficionat al motor, sobretot de dues rodes, no s'ha perdut cap dels Grans Premis que s'han disputat al Circuit de Catalunya des de la seva inauguració per fer-hi reportatges gràfics.
I llavors, el bàsquet. Demà passat farà 35 anys que va anar per primer cop al Vell Congost per fer fotografies d'un partit del Manresa. Va ser un duel contra l'Oximesa de Granada, en què els bagencs encaraven el seu retorn a l'ACB. Des d'aquell 21 d'abril del 1985 ha anat forjant un arxiu, tant per als mitjans i entitats per als quals ha treballat com per a ell mateix, que aquests dies comparteix a través de les seves xarxes socials.
La gestualitat
I és que a part d'haver fet milers de fotografies per al Regió7 i d'altres mitjans, com el Marca, Nuevo Basket, la pàgina web En Cancha i diverses agències, des del 2001 és el fotògraf del Bàsquet Manresa. Seves són les imatges que el club penja de cada partit i de molts actes. També les que van a parar a l'arxiu de l'ACB i, aquesta temporada, les de la Lliga de Campions. I totes amb un intent d'anar més enllà i d'aconseguir que, com resa la dita, una imatge digui més que mil paraules.
«M'encanta buscar les expressions de les persones que apareixen a les fotos, tant dels jugadors com dels aficionats, a la graderia. De vegades te les trobes, no estan previstes, però amb els anys aquesta sort te la vas buscant». Explica un dels seus trucs. «Habitualment la gent es fixa en el bàsquet, però jo em poso a l'altre costat per intentar atrapar el gest del jugador quan torna cap a la seva cistella. És llavors quan pots caçar moltes expressions d'alegria o de ràbia». A més, compta que «amb el pas del temps vas coneixent com reacciona cada jugador i també busques quan farà aquell gest que saps que donarà resultat».
Perfeccionista 'patològic'
Una de les dificultats amb les quals es troba Alberch a l'actualitat és «que em costa molt triar les fotografies. Soc molt perfeccionista, de vegades massa, i em costa de descartar-ne». A sobre, a diferència dels seus inicis, quan «només solíem gastar un parell de rodets per partit», amb les càmeres digitals actuals, amb les quals es poden captar desenes d'imatges, la feina se li fa més dura.
De tota manera, també tenen molts avantatges, com ara «l'autofocus, que ajuda molt». La tecnologia ha crescut en paral·lel a la rapidesa del joc, més gran ara que fa unes dècades. Malgrat això, explica que «prefereixo una càmera que tiri més lent que les que se solen fer servir per a les fotografies d'esports. Pel que busco jo, em va millor».
Aquella final de Vitòria
Entre tots els records, Joaquim Alberch en guarda un de molt estimat. «Va ser per la final de la lliga ACB, quan el TDK va anar a jugar els dos primers partits a Vitòria i Regió7 m'hi va enviar amb Xavier Prunés, Felip González i Toni Solanelles. Per a mi, que no era professional, anar-hi com a enviat especial va ser impressionant».
Recorda que «Internet no funcionava, ni molt menys, com ara. Era el 1998. Van jugar un divendres al vespre el primer partit i vaig haver d'anar a la redacció del diari El Correo per revelar les fotografies i que les enviessin cap a Manresa. Després del segon partit, que vam perdre, vam arribar a casa a les cinc de la matinada i va ser una bona sensació que el diari ja estigués imprès amb les meves fotografies».
Ara, tot és més immediat. Al Nou Congost, companys com Jordi Biel, Gustavo Carrasco, Oscar Bayona, Susanna Sàez i Manel Mas, entre d'altres, «tenen el seu estil i tots són bons i de vàlids». El de Quim Alberch és especial i de qualitat i, a més, fa 35 anys. Feliciteu-lo a les xarxes.
18 abril 2020
Regió7
Subscriure's a:
Missatges (Atom)