El camp de futbol de Moià comença a mostrar el canvi de superfície

Les obres de substitució de la gespa artificial ja estan força avançades, la qual cosa permet veure el canvi d’imatge




Treballs d'instal·lació de la nova gespa artificial al camp de futbol de Moià / AJUNTAMENT DE MOIÀ
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


David Bricollé
Moià10 D’AG. 2026 14:10


El camp de futbol de Moià comença a mostrar el nou verd. És un dels que es renova aquest estiu aprofitant l’aturada de la temporada i ara ja s’hi ha començat a instal·lar la nova superfície de gespa artificial, que substitueix la primera que es va posar fa dues dècades i que ja estava molt desgastada. Una actuació que suposarà una inversió de 369.000 euros.


El projecte que s’està executant i que ja deixa veure el canvi de cara del terreny de joc de l'equipament de la capital del Moianès preveu diverses actuacions de millora, la més rellevant de les quals és aquest canvi de gespa, ja que l’Ajuntament admetia des del moment que en va aprovar el projecte que presentava un desgast que ja dificultava el correcte desenvolupament de la pràctica esportiva, i que, per tant, calia aquesta renovació per una d’alta gamma i dissenyada específicament per a la pràctica del futbol, amb l’objectiu de millorar la qualitat del joc. També es millorarà el sistema de reg, que es revisarà i es posarà a punt, amb el manteniment dels motors i la substitució dels canons de reg per models més eficients en el consum d’aigua.


L'herba que hi havia fins ara es va instal·lar el 2006 i presenta un desgast evident que afecta la pràctica esportiva. I és que es tracta d’un dels equipaments més utilitzats pels infants, els joves i les famílies de la vila, com ho constata el fet que aquesta temporada ha donat servei a 16 equips i 236 jugadors.


La Unió Europea va anunciar l’octubre de 2023 que, a partir de 2031, quedarà prohibit l’ús de cautxú com a material de reblert en la gespa artificial dels camps de futbol, ja que es tracta de «la font més gran d’alliberament de microplàstics afegits intencionadament al medi ambient». En aquest context, el projecte preveu la substitució del cautxú per sorra de sílice rodona, una solució que es considera més sostenible, neta i eficient.

Malgrat l’estat que ja presentava actualment, el consistori preveu recuperar part de la gespa retirada per donar-li una segona vida en espais amb una menor càrrega d’ús que el camp de futbol.

L’obra té una subvenció de 160.000 euros del Consell Català de l’Esport. Aquest ajut, emmarcat dins del Pla de xoc per a la modernització dels equipaments esportius de titularitat pública, implica un cofinançament municipal del 25%.

10 agost 2026

Regió7 

Miguel Pascual, alumne del Campus Musical del Moianès: «Hi ha un altíssim nivell, tant d'alumnes com de professors»

El pianista de 20 anys ha trobat en l'espai de Moià un context únic que l'ha animat a repetir l'experiència de l'any passat




Miguel Pascual estudia al Conservatori del Liceu i també el Grau en Humanitats / Oscar Bayona
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Lídia López
Moià08 D’AG. 2026 19:45


El Miguel Pascual, natural de Castelló de la Plana, és un dels participants d'aquest 2026 al Campus Musical del Moianès. El pianista de 20 anys estudia al Conservatori del Liceu de Barcelona, on és guiat i instruït per Josep Colom, i ha trobat en l'stage de Moià una oportunitat formativa de gran interès.


"Vaig venir l'any passat i, em va agradar tant, que he repetit aquest", declara el Miguel, tot afirmat que la decisió de tornar ha estat motivada per "l’altíssim nivell que hi ha, tant d'alumnes com de professors", i també per "la quantitat d'oportunitats que tenim per tocar, fer música de cambra i conèixer altres músics". "És quelcom que no he trobat a cap altre espai, ni a Catalunya ni a València", incideix, recalcant que "l'ambient que es crea aquí a Moià és molt especial".


El Miguel ha estat guardonat al Concurs del Campus, amb el tercer premi ex-aequo. Demà, en el marc del Concert en homenatge a Jacint Codina, interpretarà el primer moviment. Així culminarà una intensa participació, on també ha pogut prendre part d'audicions, recitals i altres actuacions.


Aquest tipus d'estades li permeten avançar en el seu objectiu de "continuar aprofundint l'estudi del meu instrument", que va engegar quan tenia set anys, tot i que confessa que també li crida l’atenció el món de la composició. Un vessant artístic que completa cursant el Grau en Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra, que segons valora, "m'ajuda molt també a obrir la ment a altres possibilitats i disciplines artístiques, més enllà de la música”.

8 agost 2026

Regió7 

Moià celebrarà a final de mes el ple suspès per un ciberatac sobre el futur del polígon

L’Ajuntament busca una nova data per a la sessió plenària que mantindrà l’ordre del dia previst, que inclou la regularització del Prat, l’ampliació de l’activitat de l’escorxador i la cessió del terreny per a la planta de biogàs



Protesta contra el projecte de més activitat a l'escorxador i de la planta de biogàs abans del ple que hi havia convocat per dimecres / Arxiu | Alex Guerrero



Jordi Escudé
Moià05 D’AG. 2026 6:25


El govern d’AraMoià-ERC ha previst per a final d’aquest mes d’agost, passada la Festa Major, la celebració del ple que s’havia convocat per a dimecres passat, però que a última hora va haver de suspendre pels efectes que encara s’arrossegaven del ciberatac que l’Ajuntament havia patit uns dies enrere. Fonts municipals han indicat que s’està tancant una data, que encara no s’ha concretat, per tornar a convocar una de les sessions de més transcendència del mandat perquè es decidirà el futur del polígon del Prat que hi ha al municipi.


De fet, tractant-se d’un ple que ja havia estat dictaminat i convocat, la sessió que es farà a final de mes mantindrà el mateix ordre del dia que s’havia previst, segons que han comunicat les mateixes fonts. Això inclou, entre altres, l’aprovació inicial de la modificació puntual del planejament urbanístic que ha de permetre ampliar l’àrea industrial del polígon del Prat. Si això prospera, el polígon es podrà regularitzar i, en conseqüència, es podrà ampliar l’activitat de l’escorxador i s’avançarà en la cessió a l’Ajuntament dels terrenys necessaris per construir una futura planta de biogàs, de titularitat municipal.


Aquest és un punt bàsic per al futur del poble i, a l’hora, controvertit per la polèmica que fa temps que arrossega, amb posicionaments contraris a la vinculació de l’ampliació del polígon amb l’escorxador i la planta de biogàs. Dimecres, abans del ple que hi havia previst i que no es va suspendre fins a l’últim moment, es va convocar una cercavila i una concentració de protesta que va reunir un centenar de persones davant de l’Ajuntament en un nou acte públic de rebuig al projecte.

Poques garanties al ple de dimecres

L’Ajuntament de Moià va patir un ciberatac informàtic el dijous 23 de juliol i, si bé des del primer moment es va treballar «colze a colze» amb l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya i amb el Centre d’Operacions de Ciberseguretat de l’estat (COCS) per poder continuar amb l’activitat habitual de l’Ajuntament i aplicar els controls per mitigar els possibles impactes, en el moment de celebrar el ple de dimecres passat encara no hi havia prou garanties que el sistema de videoacta funcionés correctament, i per això es va decidir suspendre’l, segons declaracions a aquest diari de l’alcalde de Moià, Dionís Guiteras.

Paral·lelament, l’Ajuntament va emetre un comunicat dirigit a la població en què s’assegurava que no s’havia perdut informació perquè es disposa de còpies, i que no hi havia cap evidència de filtració de dades, si bé es recomana a la ciutadania que estigui alerta davant de possibles comunicacions o sol·licituds fraudulentes de dades.

5 agost 2026

Regió7 

Moià estrena la sardana commemorativa del tricentenari del campanar

Composta pel violinista i compositor moianès Sergi Renom Vilardell, ret homenatge alhora al seu avi i al símbol patrimonial i identitari de la vila

David Bricollé
Moià04 D’AG. 2026 13:02


Moià ha viscut un XXVI Aplec de la Sardana molt especial. El motiu ha estat l'estrena oficial de la sardana El Campanar de Moià, una composició creada expressament per a l'efemèride pel violinista i compositor moianès Sergi Renom Vilardell. Un dels actes més destacats de la commemoració del tricentenari del campanar.


L'estrena va tenir lloc al Parc Municipal Francesc Viñas, davant prop de dues-centes persones, i va anar a càrrec de les cobles Sant Jordi-Ciutat de Barcelona i Lluïsos de Taradell, que van interpretar conjuntament la nova obra.


La composició, la primera sardana escrita per Sergi Renom, està dedicada, a títol pòstum, al seu avi, el compositor Just Renom, autor de sardanes tan conegudes com La Joia del Moianès o Monistrolenca. Amb aquesta obra, el compositor ret homenatge tant a la seva figura com al campanar de l'església parroquial de Santa Maria, símbol patrimonial i identitari de la vila, que enguany celebra els seus tres-cents anys d'història.



 
L'estrena va ser rebuda amb una gran emoció per part del públic assistent. A mesura que avançava la interpretació, els primers dansaires van començar a formar les tradicionals rotllanes fins a convertir la plaça en una gran ballada popular, en una mostra de la vitalitat de la sardana com a expressió de la cultura catalana i de la seva capacitat per reunir persones de totes les edats al voltant d'un patrimoni compartit.

En acabar la interpretació, l'Ajuntament de Moià i l'Associació Amics del Campanar van voler reconèixer públicament «la generositat i la implicació» de Sergi Renom, que ha compost la sardana de manera totalment altruista. El regidor de Cultura, Sebastià Ferrer, i el president de l'Associació Amics del Campanar, Àlex Mur, li van fer lliurament d'un record commemoratiu en agraïment per la seva aportació al Tricentenari.

L'estrena de El Campanar de Moià s'emmarca dins el programa d'activitats organitzat conjuntament per l'Ajuntament de Moià, la Parròquia de Santa Maria i l'Associació Amics del Campanar per celebrar els tres-cents anys del campanar, una commemoració que al llarg de l'any inclou concerts, exposicions, conferències, visites guiades, repics extraordinaris de campanes i altres iniciatives destinades a posar en valor aquest element emblemàtic del patrimoni moianès.


Amb aquesta nova composició, el campanar de Moià suma una nova expressió artística al seu llegat. Tres segles després de la seva construcció, continua inspirant creadors i reunint els moianesos al voltant de la seva història, convertint el patrimoni en una realitat viva que es transmet de generació en generació. Tres-cents anys alçant la mirada.

4 agost 2026

Regió7 

Del sostre de l'escola a casa: així es repartirà l'energia solar a Calders

El municipi moianès té plaques fotovoltaiques a gairebé tots els equipaments municipals i ara ha cedit la gestió de les teulades a la cooperativa Moianès Sostenible amb l'objectiu de "beneficiar directament la ciutadania mitjançant l’autoconsum compartit"




Imatge del dia del ple de Calders on es va aprovar la cessió de teulades a Moianès Sostenible / Moianès Sostenible
Ja ens segueixes?Marca'ns com a mitjà preferit


Ariadna Gombau
Calders03 D’AG. 2026 12:00


Moianès Sostenible destaca l’Ajuntament de Calders com el consistori capdavanter de la comarca en la transició energètica. El municipi té instal·lades, o en procés d’instal·lació, plaques fotovoltaiques a les cobertes de pràcticament tots els equipaments municipals i ha cedit a la cooperativa la gestió de tres sistemes: el de l’Escola Anton Busquets i Punset, ja en funcionament; el de la Fàbrica Jorba, pendent de connexió a la xarxa elèctrica, i el del Centre Cívic, actualment en fase d’instal·lació. L’objectiu, més enllà de cobrir el consum energètic dels edificis municipals, és "beneficiar directament la ciutadania mitjançant l’autoconsum compartit".


El president de Moianès Sostenible, Joaquín Jiménez, i el vocal Ramon Crespiera consideren que el model impulsat a Calders "connecta molt bé amb l’esperit dels fons europeus Next Generation", ja que, a més d’accelerar la descarbonització, contribueix a reforçar la resiliència del territori "davant dels nous reptes geopolítics".


L’alcalde de Calders, Eduard Sànchez, explica a Regió7 que el govern municipal va apostar per la transició energètica des de l’inici del mandat, l’any 2019. En aquest sentit, destaca que, aprofitant les diferents línies de subvenció, s’han instal·lat plaques fotovoltaiques a tots els edificis municipals excepte al Centre Cultural, per al qual ja s’ha sol·licitat un ajut. Paral·lelament, aquests equipaments funcionen amb sistemes de biomassa o aerotèrmia, i el consistori preveu complementar-los amb bateries d’emmagatzematge.

Inicialment, el projecte tenia com a finalitat garantir l’autoconsum dels equipaments municipals. Ara, però, l’Ajuntament ha cedit la gestió d’algunes instal·lacions a la cooperativa perquè pugui distribuir entre els veïns l’energia excedentària. També està previst construir marquesines fotovoltaiques als aparcaments de l’escola i de la piscina municipal, com també instal·lar dos punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. Els principals equipaments que generaran excedents destinats a l’autoconsum compartit seran el Centre Cívic i, sobretot, l’Escola Anton Busquets i Punset i la Fàbrica Jorba, un cop aquesta última entri en funcionament. Igualment, es preveu que el futur sistema del Centre Cultural pugui aportar energia.

La principal aportació d’energia per als veïns, però, provindrà del parc agrovoltaic de deu hectàrees, que se situarà a uns dos quilòmetres del poble i ja està aprovat. Aquest tipus d’instal·lació permet compatibilitzar la producció d’electricitat amb l’activitat agrària, mantenint el conreu i la pastura sota les plaques fotovoltaiques. "Tindrem un comptador a la zona urbana i podrem disposar d’aquesta energia", explica el batlle, que afegeix que l’empresa promotora ha acceptat integrar-se a la cooperativa energètica perquè una part de l’energia produïda reverteixi directament en la població.


A més, a Calders hi ha autoritzats dos macroparcs solars: el del Canadell i el de les Quingles, tots dos de més de 20 hectàrees i situats als terrenys contigus a la subestació elèctrica. Sànchez explica que el consistori n’ha facilitat la implantació tenint en compte les singularitats del municipi i la predisposició dels propietaris dels terrenys.

3 agost 2026

Regió7 

Petit foc al term de Santa Maria d'Oló

Bombers de la Generalitat
Santa Maria d'Oló31 JUL 2026 16:45

El foc en una pila de residu forestal, llenya i brancades, al Moianès, ha provocat aquest migdia l'alarma de tornar a veure una columna de fum. Els Bombers han activat fins a 14 dotacions que no han arribat a actuar totes. Sí que hi ha pres part un helicòpter bombarder.

31 juliol 2026

Regió7 

La informació ens fa lliures... també en el biogàs

Salvador Salat
31 JUL 2026 11:43


He llegit en aquestes pàgines, certament amb tristesa i decepció, l’article Biogàs a Moià. No m’agraden les lapidacions dogmàtiques ni tan sols la dels Monty Python a la vida de Bryan on el lapidador acaba lapidat. No tinc cap lligam amb el projecte de biogàs de Moià i, de fet, escric aquestes ratlles sense haver-hi parlat. Però ningú no es mereix que se l’acusi injustament, i encara menys aquesta iniciativa, que neix de la voluntat de la governança pública i de la corresponsabilitat col·lectiva en la gestió dels residus orgànics que generem com a societat.

L’article parla d’analfabetisme ecològic i acusa d’unes suposades emissions de metà de la planta de Moià basant-se en l’estudi de la Dra. Maria Olczak, que els recomano buscar i llegir. És un estudi fet majoritàriament sobre petites instal·lacions en granja, molt simples, que gairebé en tots els casos fan electricitat amb motors i la principal conclusió de la investigadora no és que emeten metà, sinó que és molt fàcil evitar-ho. Com? Per exemple, amb instal·lacions més grans i tecnificades... que és precisament el cas de Moià.

L’article se centra en un assenyalament contra una empresa com a motiu principal de tots els mals. Observant-ho com a enginyer, un projecte no és bo o dolent per qui el fa, simpàtic o antipàtic, sinó per si es fa bé o malament. I el que cal és assegurar que es faci bé.


L’autor ens parla d’una xemeneia de sulfur d’hidrogen (H₂S) que jo no he sabut trobar en el projecte. Sí que hi he trobat, en canvi, que es vol depurar el sulfur d’hidrogen del flux de biogàs i, un cop enretirat, es tractarà a part. I juga amb un ball de xifres de les ppm (parts per milió) comparant el límit de l’emissió en una xemeneia amb allò que el nas percep un cop diluït per immissió. En altres paraules, ens ve a dir que si en una piscina olímpica tirem un didal de cervesa, que té 28 g/litre, si l’aigua de la piscina ens arriba a la llengua morirem perquè 5 g/litre d’alcohol en sang provoca un coma etílic.

Finalment, l’article surt amb l’espantall de la pèrdua patrimonial demostrada per un estudi del qual no en sabem l’autoria i fet sobre dades d’origen desconegut. I em pregunto jo: no és més fàcil i més proper analitzar si això ha passat en alguna de les 72 plantes de biogàs que hi ha funcionant a Catalunya? Potser el problema és que cap d’elles ha generat aquesta «realitat» tan poc real de la pèrdua patrimonial.

Per a deixar-ho ben clar, qualsevol projecte de biogàs a Catalunya ha de passar l’examen rigorós i exigent dels millors tècnics en vint camps d’especialitat com són, entre altres, les olors, el patrimoni cultural o l’avifauna. Si en un sol d’aquests vint aspectes el projecte és inacceptable no rebrà mai l’autorització ambiental. L’Administració vetlla perquè això es compleixi i és orgull de país que sigui així. Parlar de l’incompliment d’aquestes garanties és acusar els servidors públics catalans de prevaricadors. I si d’alguna cosa els podem titllar és més aviat d’extremadament garantistes, buscant assegurar els drets de la ciutadania sempre i en tot moment, els ho ben asseguro. En definitiva, a mi qui són els promotors d’aquesta planta o les empreses amb qui treballin m’interessa relativament poc. Em preocupa la ciutadania que de bona fe llegeix arguments retallats intencionadament perquè sembli que diuen el que no diuen i això els porti a conclusions errònies.


No em facin cas tampoc a mi. Només aspiro a completar allò que els han explicat a mitges. Simplement, ponderin les afirmacions en tota la seva amplitud, amb el que els han dit i el que ara saben que els han amagat, i amb la informació complerta construeixin vostès mateixos la seva posició.



Com deia el Dr. Margalef, «una persona ben informada sempre multiplica. Mal informada, sempre resta».

31 juliol 2026

Regió7